L'addicció a la cocaïna causa el 53 % de les demandes d’ajuda contra la drogaddicció a Catalunya. Així ho afirma el Projecte Home, institució estatal per la lluita contra l’addicció, en un informe presentat aquest dijous. Segons Neus Canals, directora del projecte a Catalunya, el problema radica en la “baixa percepció social del risc de la droga”, així com del seu preu “relativament baix”, que el fa accessible. Aquests motius han provocat que, a l'última dècada, la cocaïna s'haja mantingut com la principal substància de consum dels usuaris del programa, sempre amb xifres superiors al 40 %.

Canals també estableix que el patró d’inici continua sent el consum esporàdic en contextos recreatius o festius, i recalca que, tot i que la cocaïna sovint s’ha associat a les classes benestants, l’abús es troba estés en gent de totes edats, entorns i professions. 

Existeix, però, un perfil comú entre els que demanen ajuda per la dependència a aquesta substància. El 55,4 % són homes, i la majoria sol haver tingut un llarg recorregut amb el consum. Cristina Vidal, directora de l’Àrea Terapèutica, afegeix la vulnerabilitat econòmica, social o de salut física i mental com a denominador comú. En aquest sentit, Vidal també apunta a un increment del malestar emocional als últims cinc anys, en establir que cada vegada són “més els pacients que arriben amb símptomes d’ansietat, depressió o inclús amb idees suïcides”.

D’altra banda, l’alcohol és la segona substància de la qual abusen més els usuaris del Projecte Home, amb un 31 % —del qual gairebé la meitat són dones —. No obstant això, Canals avisa que aquest percentatge és relatiu, ja que la xifra de policonsum, és a dir, de consum de dues o més drogues a l’hora i on l'alcohol sol estar present, ascendeix fins al 60. Les directores alerten de la seua “normalització i integració cultural” a través de la publicitat, els patrocinis o, inclús, dels patrons de socialització acceptats. “Costa dir que no quan et diuen de fer una copa de vi a un sopar”, afirma.

Les dones, més reticents a l'hora de demanar ajuda 

El 82,1 % dels pacients de Projecte Home són homes, front només el 17,9 % de dones. Respecte a això, les directores assenyalen que moltes dones, en tindre menors o persones amb dependència al seu càrrec, tenen por a demanar ajuda per una possible retirada. “La majoria no volen parar la seua vida per fer el tractament”, confirma. Des de la fundació també avisen que la gran majoria de les pacients són o han sigut víctimes de violència de gènere, la qual cosa augmenta la seua vulnerabilitat.

La implicació familiar, cada vegada més costosa 

Malgrat que la fundació posa èmfasi en la implicació de les famílies per motius de prevenció, motivació i suport emocional i econòmic, Canals alerta que cada vegada la implicació familiar és més complicades. En la majoria dels casos, a més, aquest acompanyament recau en les dones del nucli familiar i, sobretot, en les mares. Com que cada vegada l’edat d’inserció al programa és més tardana —actualment, la mitjana està en els 43 anys —, l’edat de les progenitores també ho és, la qual cosa crea més conflictes i dificultats de conciliació. La relació amb la parella sentimental també es veu sovint danyada.

Per aquest motiu, una de les principals prioritats dels professionals és assegurar que els usuaris “creen vincles sans”, tant amb el seu voltant com amb els companys de rehabilitació. 

Creixen les addiccions comportamentals entre els joves

El 2025, el Projecte Jove va atendre a Catalunya 59 casos de menors de 26 anys. El cànnabis, pel seu preu i accessibilitat, es manté com a la substància principal de consum entre els joves. Tanmateix, Canals apunta a un increment en les addiccions comportamentals en aquesta franja d’edat. Mentre que cada vegada els adolescents presenten, sobretot, greus addiccions a xarxes socials i a les pantalles, la ludopatia continua molt vigent entre els adults joves, malgrat les mesures governamentals per reduir-la. 

El camí cap a la rehabilitació

Jonatan (43) va començar a consumir amb 18 a les discoteques. Aquest ús esporàdic de substàncies ràpidament va esdevindre una manera habitual d'enfrontar-se amb els ritmes de treball i a problemes personals. “No podia omplir la nevera pels meus fills perquè els diners que tenia me’l gastava en droga”, ens admet.

Segons explica, la seua rehabilitació va consistir en un procés amb diferents etapes. En primer lloc, va haver de passar tres mesos en què, des de la fundació, estudiaven el seu cas i vigilaven la seua abstinència tres vegades a la setmana a partir d’anàlisis. A partir d’ací, explica, el derivarien a l’ ”ambulatori”, la divisió del projecte destinada als pacients que poden mantindre la seua vida personal i professional amb una “certa normalitat”. Hi començaria teràpia grupal, on, diu, hi havia també tres fases: la primera estava destinada a fomentar la rutina, la creació de vincles i hàbits saludables; la segona, a l’externalització d’emocions; i, la tercera, a la reinserció.

Jonatan recorda que la gran motivació per lluitar contra la seua addicció van ser, principalment, els seus fills i la seua dona qui, segons explica, va “ser fortíssima” durant tot el procés. Ara fa quatre anys que està sobri. “El primer que vaig fer quan em van donar l’alta terapèutica va ser demanar-li matrimoni a la meua dona”, recorda.