Diferents col·lectius del professorat universitari s'han reunit avui amb tots els grups parlamentaris catalans (exceptuant els d'extrema dreta) per demanar un millor finançament i unes millors condicions laborals i econòmiques pel conjunt de professors que treballen en els centres universitaris públics de Catalunya.

Clara Camps, professora de sociologia de la UB i membre de Transformem UB, ha estat una de les encarregades de denunciar diferents situacions que des dels col·lectius de professors universitaris es consideren injustes. Segons Camps, la manca de places per al professorat universitari, la situació dels professors associats, els quals assegura que no tenen “possibilitats reals d'estabilitzar-se en el sistema universitari públic”, i els abusos laborals cap a les figures pre i postdoctorals són els majors problemes estructurals del sistema universitari català públic.

Sense un futur estable pel professorat universitari

La professora també ha denunciat que la majoria dels docents universitaris no tenen garantit el seu futur professional a la universitat, sense importar la seva posició actual, i ha demanat a les institucions “més finançament públic i solucions pel professorat universitari que es troba en situació de precarietat laboral i sense possibilitat de poder seguir la seva trajectòria acadèmica”.

Però perquè ens fem una idea de la magnitud del problema, la membre de Transformem UB ha assenyalat que actualment només a la Universitat de Barcelona hi ha 3.207 professors associats en plantilla, 1.407 dels quals ja tenen el doctorat i serien potencials professors a poder estabilitzar. A més ha afegit que aquesta universitat també té 253 investigadors postdoctorals a estabilitzar i 628 investigadors predoctorals a regularitzar, dels quals només hi ha pensat incorporar-ne 200 i escaig, gràcies a les places que s'oferiran través d'un programa del Ministeri.

El professorat substitut, una figura problemàtica

Un altre factor que també preocupa a les associacions de professorat universitari és la figura del professorat substitut. Com han explicat els diferents col·lectius, aquesta figura va ser aprovada el 2023 per intentar revertir les retallades universitàries del 2012 i amb la intenció d'acabar amb el problema del professorat associat. Però segons Inés Garcia, professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili i representant de la CGT a la mesa d'universitats, només s'ha aconseguit desplaçar la problemàtica a una figura de nova creació.

A més, ha afegit que la figura del professorat substitut “no va ser votada per cap sindicat de la part social i els equips de govern de les universitats la van aprovar unilateralment” i ha sentenciat afirmant que “les universitats públiques no poden funcionar si no és explotant una gran part de les seves treballadores”.

“Les universitats públiques no poden funcionar si no és explotant una gran part de les seves treballadores”

Inés Garcia

Professora agregada de la URV i representant de la CGT a la mesa d'universitats

Els doctorands exigeixen una millora de les condicions laborals

Finalment, els col·lectius han volgut exigir una millora de les condicions laborals del col·lectiu dels doctorands. Alba Petit, membre de Doctorandes en Lluita UB, ha explicat com actualment la figura del doctorand és híbrida i com això els perjudica: “Som estudiants i contractades. Tenim la problemàtica que tenim salaris molt baixos que no ens cobreix el preu de viure a Barcelona i a altres ciutats catalanes.”

A més, ha denunciat que actualment la majoria dels seus contractes són de tres anys, fet que segons les Doctorandes en Lluita ja s'ha demostrat insuficient per acabar la tesi doctoral: “Com s'ha demostrat, i per llei s'hauria de pagar un quart any.” A part, Petit ha afegit que molts doctorands es troben que han de ser docents d'una assignatura, quan aquesta no seria la seva tasca, i s'ha queixat de la manca de suport cap aquesta figura, assegurant que “només un 20% de les doctorandes tenen contracte”.