Abelardo de la Espriella ha assumit aquest divendres la presidència de Colòmbia després d'imposar-se per un marge mínim a les eleccions del passat juny, en una cerimònia marcada per l'enfrontament obert amb el president sortint, Gustavo Petro, i pel trasllat inèdit de l'acte fora de Bogotà. La investidura ha començat a les 12 del migdia, hora de Bogotà (19 h a Barcelona), i dona inici al mandat 2026-2030.

La data no és casual. El 7 d'agost es commemora la batalla de Boyacá (1819), considerada el moment clau de la independència colombiana respecte d'Espanya, i és des de fa dècades el dia fixat per la Constitució perquè els presidents prenguin possessió del càrrec.

L'arribada al poder de De la Espriella posa punt final al govern esquerrà de Petro i obre una nova etapa política sota un executiu situat a l'extrema dreta.

Petro no reconeix al seu successor

Poc després del migdia, Petro ha abandonat el Palacio de Nariño vestit de blanc i acompanyat dels seus fills, amb honors del batalló de la Guàrdia Presidencial.

El mandatari sortint no ha tingut cap contacte directe amb De la Espriella durant tota la transició i continua considerant-lo "il·legítim". El nou govern ha confirmat que l'edifici es convertirà en museu, mentre que la presidència tornarà a tenir seu al Palacio de San Carlos, com havia estat entre 1954 i 1979.

El nou president denuncia un "cop d'Estat"

La transició ha viscut els seus dies més tensos aquesta mateixa setmana. Petro va arribar a afirmar que el president electe havia estat escollit gràcies a una manipulació de vots executada per empreses privades israelianes amb l'aval del seu govern, que va qualificar de "genocida", i el dia abans havia assegurat obertament que el guanyador real de les eleccions era Iván Cepeda: "Abelardo no ganó las elecciones. El presidente de Colombia, de acuerdo a la decisión de los colombianos, es el filósofo Iván Cepeda".

Aquestes declaracions van portar De la Espriella a suspendre unilateralment el procés d'empalme (el traspàs tècnic entre governs) i a acusar Petro d'intentar perpetuar-se al poder mitjançant un "cop d'Estat institucional". El president electe va arribar a demanar a les forces armades que no obeïssin cap ordre de Petro contrària a la Constitució.

Malgrat l'escalada, Petro ha reconegut per primera vegada els milions de vots rebuts pel seu adversari, i la Contraloria General de la Nación ha insistit que l'empalme és "obligatori per llei" i que el traspàs administratiu continuarà amb normalitat, en una crida institucional a la transició pacífica.

L'oposició es declara en resistència

A Bogotà, la bancada del Pacto Histórico ha denunciat censura per part de la presidència de la Cambra de Representants, que els va impedir l'ús del Saló El·líptic per fer una declaració política el mateix dia de la investidura. La senadora Carolina Corcho ha defensat que els drets de participació i oposició "no poden estar per sobre" de raons tècniques o de seguretat.

A Barranquilla, Iván Cepeda ha protagonitzat l'acte més contundent de la jornada opositora, prometent no cedir per defensar els avenços dels últims quatre anys enmig de crits de "resistència" dels seus simpatitzants. Cepeda ha tornat a qüestionar la legitimitat de De la Espriella pel fet que no hagi renunciat a la seva ciutadania nord-americana, condició que (tot i no ser il·legal) considera "una incompatibilitat insalvable amb el deure suprem de representar amb lleialtat exclusiva la sobirania i els interessos del poble colombià".

Abans de la investidura, Cepeda ja havia condicionat una eventual "desobediència civil pacífica" al fet que De la Espriella complís quatre exigències, entre elles la renúncia a la ciutadania nord-americana i el cessament de qualsevol persecució contra Petro i els opositors; De la Espriella hi va respondre titllant de "loquitos" qui promou aquesta desobediència.

A Cali, centenars de persones s'han concentrat al barri de Puerto Resistencia coreant consignes contra el nou president, alguns formant amb els seus cossos la paraula "Sobirania".

Per què aquesta investidura és diferent?

La principal novetat és l’escenari. Per primera vegada, la presa de possessió no se celebrarà a Bogotà, sinó a Cali, al departament del Valle del Cauca. L’acte tindrà lloc a l’Arena USC de la Universitat Santiago de Cali després que el Congrés aprovés excepcionalment el canvi de seu.

El president electe havia defensat durant la campanya la voluntat d’allunyar la cerimònia de la capital i acostar-la a les Forces Armades, hi havia arribat fins i tot a plantejar que es fes en una instal·lació militar. Finalment, la investidura manté el jurament davant del Congrés, tal com estableix la Constitució, però es trasllada a Cali.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Alcaldía de Cali (@alcaldiadecali)

Aquest canvi té una forta càrrega simbòlica. Per als seus partidaris, representa una ruptura amb les elits polítiques tradicionals; per als seus crítics, és una demostració de força política que qüestiona una de les principals tradicions institucionals del país.

Una transició marcada per la confrontació

El relleu presidencial arriba després d’un procés de transició especialment tens. El president sortint, Gustavo Petro, ha qüestionat reiteradament la victòria electoral de De la Espriella i ha arribat a denunciar un suposat frau electoral, tot i reconèixer posteriorment els milions de ciutadans que van votar pel candidat conservador.

Les declaracions de Petro van provocar que De la Espriella suspengués les reunions de traspàs entre els dos equips de govern. El president electe va acusar el seu predecessor d’intentar desacreditar els resultats electorals i fins i tot de promoure un “cop d’Estat institucional”.

Malgrat aquest clima de confrontació, diferents institucions colombianes han insistit que el procés de traspàs administratiu continuarà amb normalitat i han fet una crida a garantir una transició pacífica.

Una victòria ajustadíssima

De la Espriella va obtenir la presidència després de la segona volta celebrada el 21 de juny, la més renyida de la història recent de Colòmbia.

Segons els resultats oficials, va superar el candidat d’esquerres Iván Cepeda per només un 0,96 % dels vots, una diferència mínima que explica la forta polarització política que viu el país.

Aquest resultat també ha alimentat les tensions posteriors als comicis, amb sectors de l’esquerra que continuen qüestionant el desenllaç electoral i amb el nou president prometent un govern de “mà dura” davant qualsevol intent de desestabilització.

Què estableix la Constitució?

La Constitució colombiana obliga el president electe a jurar el càrrec davant del Congrés, comprometent-se a respectar la Constitució i les lleis del país. Només en situacions excepcionals, si aquesta cerimònia no es pot celebrar davant del poder legislatiu, el jurament pot fer-se davant del Tribunal Suprem o, en últim terme, davant de dos testimonis.

Precisament aquesta regulació va obrir un debat jurídic sobre la possibilitat de traslladar la cerimònia fora de Bogotà, una opció que finalment va requerir l’autorització del Congrés.

Qui formarà el nou govern?

La presa de possessió també oficialitzarà el nomenament del vicepresident, José Manuel Restrepo, exministre i acadèmic, amb qui De la Espriella pretén combinar un perfil tècnic amb un discurs centrat en la seguretat.

El nou executiu incorpora figures conegudes de la política colombiana en carteres com Interior, Hisenda, Defensa, Justícia o Afers Exteriors, i afrontarà un mandat condicionat per la polarització política, els reptes econòmics i les demandes en matèria de seguretat.

Una cerimònia amb presència internacional

L'acte ha comptat amb una destacada representació internacional. El rei Felip VI hi ha assistit acompanyat del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares. És la sisena vegada que el monarca espanyol assisteix a una investidura presidencial a Colòmbia. Després de Pastrana, Uribe (dues vegades), Santos i Petro; i la primera fora de Bogotà de totes les 24 tomes de possessió iberoamericanes a què ha assistit des de 1996. Abans de la cerimònia, el rei s'ha reunit amb De la Espriella al Centre Cultural de Cali, que a partir d'ara serà la seu presidencial a la ciutat.

També hi han participat diversos caps d'Estat llatinoamericans: Javier Milei (Argentina), Daniel Noboa (Equador), Santiago Peña (Paraguai), Luis Abinader (República Dominicana), José Raúl Mulino (Panamà), José Antonio Kast (Xile), Nasry Asfura (Hondures) i Laura Fernández (Costa Rica), a més del primer ministre de Curaçao, vicepresidents d'El Salvador i Guatemala, cancellers d'Israel, Suècia i Brasil, i delegacions dels Estats Units, Alemanya, Portugal i Corea del Sud. Ni l'expresident Juan Manuel Santos ni Ernesto Samper han estat convidats, aquest darrer ho ha comentat amb ironia a les xarxes socials.

En canvi, ni Petro ni el seu rival electoral, Iván Cepeda, han assistit a l'acte.