[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 20 d’agost 2020

Ni Brusi ni Mañé no estaven a favor de la nova monarquia d’Amadeu I de Savoia, instaurada el 1871, ni de la República de 1873. Conspiraren d’amagat per aconseguir la restauració de la monarquia en la persona d’Alfons XII de Borbó, fill de la destronada Isabel II. 

Tot i això, el destronament de la reina havia beneficiat, fins i tot, el conservador Diario de Barcelona. Els governs que succeïren els d’Unión Liberal havien perseguit particularment Joan Mañé i Flaquer, director titular des de 1865, fins al punt que va haver de deixar d’escriure. Però la Revolució de Setembre de 1868, com diria ell mateix, portà “una época de libertad irrestricta” que permeté el Diari de combatre enèrgicament la nova situació.

Un any després que el capità general de Madrid, Manuel Pavía, fes caure una República que durà onze mesos (la llegenda diu que va entrar al Congrés de Diputats muntat a cavall), el general Manuel Martínez Campos va restaurar la monarquia. Ho féu amb un nou cop d’estat militar a Sagunt (un “pronunciamiento”, se’n deia). Era el 29 de desembre de 1874. 

Quan, el gener de 1875, el jove rei de disset anys tornà a Espanya en vaixell cap al port de Barcelona, el Diari utilitzà el servei de coloms missatgers de l’agència francesa Havas per anunciar-ne l’arribada. Heus aquí que una antiquíssima forma d’enviament de missatges continuava essent necessari mentre no hi havia el telègraf sense fils.  

El Diario de Barcelona sortia molt reforçat de l’accidentat Sexenni Democràtic. El republicà La Imprenta, successor de El Telégrafo, havia tingut el seu gran moment i es presentava com el de més tirada de la ciutat. Però la nova situació anava a favor del diari conservador, amb Mañé convertit en oracle de la burgesia, allò que a França en diuen un maître à penser, literalment un mestre de pensament (Google ho tradueix ara per guru!).

Des de novembre de 1868, J. Mañé y Flaquer –així signava- publicava cada diumenge un article d’actualitat política, que per molts lectors arribà a fer-se imprescindible en les darreres dècades del segle XIX. 

A la fotografia, Alfons XII, fill d’Isabel II, rei a 17 anys que morí als 28.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —