Com si fos un peatge inexorable, el camí des de la sortida del metro a Fabra i Puig fins a l’estadi Narcís Sala obliga a travessar tota la rambla de l’Onze de Setembre. Diuen que aquí, en els petits detalls, s’hi recull l’essència d’equip de barri que caracteritza la Unió Esportiva Sant Andreu (UESA). Hom no triga gaire a legitimar l’afirmació: copisteries que tenyeixen les persianes de la senyera i bars plens d’enganxines quadribarrades en són la prova irrefutable. 

A tan sols 10 minuts a peu, la plaça d’Orfila testimoniava al maig la celebració de l’ascens a Primera Federació, el segon salt de categoria en tres anys. Amb la plantilla pràcticament tancada, la UESA afronta ara una temporada plena d'il·lusió.

La injecció de capital estranger i el canvi temporal d’estadi semblen no amenaçar ni un bri el sentiment d’identitat d’una afició que no vol que la despertin del somni.

De tots els interrogants oberts aquest estiu, saber en quin estadi es disputarien els partits era dels que més preocupaven el club i els aficionats. L’ascens implicava la instal·lació de gespa natural i canvis en la il·luminació del Narcís Sala. L’Ajuntament, després de mobilitzacions populars, es va comprometre a fer les obres, que van començar el passat 3 d’agost. “L’afectació creiem que és bastant reduïda pel que podria ser. Pel que és, estem satisfets amb la situació”, afirma David Mordillo, director esportiu del club, en una entrevista amb el Diari de Barcelona.

El director esportiu de la UE Sant Andreu, David Mordillo, a la tribuna del Narcís Sala. Foto: Roger Roura

La substitució de la gespa artificial ha estat adjudicada a l’empresa RoyalVerd, que també s’ha encarregat de camps d’equips com ara el Barça, el Girona o l’Atlètic de Madrid. Les obres han costat 1,8 milions d’euros al consistori i s’allargaran, sempre que no hi hagi imprevistos, fins a principis de novembre. 

A Can Dragó i per torns

Mentrestant, el club haurà de disputar els partits com a local a l’estadi de Can Dragó, a Nou Barris. Aquest camp, però, també acull des de gener el CE Europa, rival històric i l’estadi del qual estarà en obres fins al començament de la temporada 2027-2028. 

Tanmateix, la capacitat de Can Dragó és només de 3.000 espectadors, menys de la meitat del Narcís Sala. Per gestionar aquest decalatge, el Sant Andreu ha establert un sistema escalonat per repartir les entrades dels cinc partits que es disputaran a Nou Barris. Per adquirir-les, s’ha establert un sistema de torns entre els socis, en què els números 1 al 1000 tindran preferència. A continuació, serà l’oportunitat per als 1.001 al 3.500 i, finalment, l’accés serà lliure a la resta. Tot i això, des del club ressalten que aquesta prioritat no garanteix una localitat.

Estat actual del canvi de gespa al Narcís Sala. Foto: Roger Roura

L’afició, per la seva part, respon optimista. En Ramón Guillamón, soci i membre de la penya 1 de Maig, ja “firmava” jugar lluny del Narcís Sala abans de saber que les actuacions durarien tres mesos. “El que més ens preocupa és que no és el nostre estadi. Entre que es perdrà molta gent que no podrà assistir als primers partits i que l'ambient no serà el mateix, farà que costi una miqueta tenir l’empenta que podríem trobar al Narcís Sala”, explica. En Joan Arcos, membre de la penya 9Nats, també ho accepta de bon grat: “No hem rebut la notícia malament perquè sabem que podem tornar a casa”, afirma.

David Mordillo, director esportiu de la UESA: "Intentarem fer un fortí a Can Dragó"

El club ja ha fet diversos entrenaments a Can Dragó i dissabte va debutar en partit amistós guanyant 2 a 0 a porta tancada contra el Terrassa. El director esportiu destaca les “bones condicions” de la gespa i assegura que el club farà tot el possible per adaptar-s’hi ràpidament. “Intentarem fer un fortí a Can Dragó”, declara.

Nova categoria, més professionalització

Durant aquesta finestra de fitxatges d’estiu, el Sant Andreu ha incorporat 11 jugadors a la seva plantilla: un porter —Ramón Juan—, quatre defenses —Joan Anaya, Antonio Montoro, Nil Jiménez i Félix Garreta—, dos migcampistes —Óscar Carrasco i Marc Delgado— i quatre davanters —Carles Garrido, Jaume Tovar, Pablo Agudín i Àlex Bermejo—. El club encara espera, però, l’arribada d’algun altre fitxatge amb un “perfil físic, que permeti fer un salt de qualitat per a les exigències de la categoria”, detalla Mordillo. Més enllà d’això, el Sant Andreu també busca un davanter per acabar d’apuntalar la línia d’atac de l’equip.

L’ascens ha obligat el club a portar a terme algunes accions per millorar el rendiment i assegurar el benestar dels jugadors per apropar-se al grau de professionalització que requereix la Primera Federació. L’aposta per la nutrició n’és un exemple: fa uns dies el club va anunciar un acord amb l’empresa de suplementació esportiva Scientiffic Nutrition, que també treballa amb clubs com el Betis o el Celta de Vigo. 

D’altra banda, segons afirma Mordillo, alguns jugadors l’any passat encara compaginaven el futbol amb altres feines. Aquest any, per l’exigència esportiva i d’horaris, tots ells hauran de tenir dedicació exclusiva. “Es tracta que el jugador visqui 24 hores pensant que és futbolista professional. Com descansa, què menja, com es prepara el prepartit, com es treballa el postpartit… Hem d’intentar controlar els màxims factors possibles”, explica el director.

Malgrat aquesta aposta, Mordillo és prudent amb les expectatives de l’equip: “No m'agrada parlar d'un objectiu a final de temporada, perquè penso que, per arribar-hi, primer se n'han de complir altres més a curt termini”, diu. “El primer és tenir una adaptació ràpida, després, estabilitzar-se a la categoria, i, a partir d’aquí, mirar amunt tot el que sigui possible”, afegeix. 

Joan Arcos, membre de la penya 9Nats: “Costa no pensar en un tercer ascens”

En canvi, en Joan Arcos reconeix que “costa no pensar en un tercer ascens”, però només li demana als jugadors “que s’hi deixin la pell”. En Ramón Guillamón creu que “l’objectiu és mantenir la categoria”. Recorda que “hi ha equips molt més consolidats a la categoria” i posa d’exemple el Múrcia, l’Osca o el Saragossa. Tots dos, però, tenen clar que és una temporada que cal “gaudir-la entre tots”.

El seguidor de la UESA, Joan Arcos, a les rodalies de l'estadi. Foto: Roger Roura

L’entrada de capital estranger al club i la relació amb l’aficionat

El novembre de 2024 va començar una nova era per a la UESA. L'empresari japonès Taito Suzuki, a través de la seva multinacional Taica Corporation, es va convertir en el màxim accionista del club. La massa social va seguir de ben a prop la transició per por que el canvi fes trontollar els valors amb els quals s’identifica. Ràpid, però, se’ls va posar a la butxaca: “La gestió està sent molt bona, s'està implicant moltíssim. Estem contents amb el president, de moment l'essència no s'està perdent”, relata en Ramón.

En Joan, tot i que emfatitza que per part dels seguidors “la crítica constructiva és constant”, destaca que Suzuki “fins i tot ha posat solució a problemes que no hauria de solucionar el club”. En el vessant social, David Mordillo creu que la propietat “ha sabut llegir molt intel·ligentment” la dinàmica de la UESA. En l’esportiu, sí que reconeix que “tenir més diners permet optar per jugadors de més nivell”, però admet que això no els ha fet canviar el mètode de treball. 

La UE Sant Andreu debutarà a Primera Federació davant la SD Osca aquest dissabte a les 19.15 h a El Alcoraz. Serà el tret de sortida d’un curs esportiu “molt bonic”, apunta en Joan. En Ramón, preguntat per aquesta temporada i el futur de l’equip, només li demana al destí “poder anar cada cap de setmana caminant des de casa fins al Narcís Sala”, deixant clar que el sentiment quadribarrat no es negocia. “Si juguen a segona, a segona. Si juguen a tercera, a tercera. Si juguen a quarta, a quarta. Continuarem anant al camp”.