Hi ha una manera de viure que potser no tenim gaire present. Bé, n’hi ha moltes, però aquesta és de les poques que parteix de la idea que l’habitatge és un dret i no un mitjà especulatiu. Perquè sovint ens omplim la boca parlant de l’augment dels lloguers, els pisos buits i els fons voltor, sense saber exactament què estem dient. Avui, parlem de l’habitatge cooperatiu, una alternativa possible.

Hem entrat a La Balma, un dels edificis adscrits a la cooperativa Sostre Cívic situat al bell mig del Poblenou. Sil Bel, resident des de la seva inauguració l’any 2021, ens explica quines són les seves característiques. Però abans, hem d’entendre com funciona aquest model.

​​​La Balma, carrer Espronceda 131-135, Barcelona

L’habitatge cooperatiu es regeix principalment per dos pilars: la propietat col·lectiva i la cessió d’ús. Per una banda, la primera es basa en el fet que la cooperativa (de la qual els residents en són socis) és la titular dels habitatges i, per tant, ningú pot especular amb l’habitatge llogant-lo o venent-lo. Així doncs, queda impossibilitada qualsevol mena de lucre individual. 

​​​
El funcionament de la propietat col·lectiva - Sostre Cívic

Per altra banda, la cessió d’ús permet als socis gaudir de l’habitatge durant un llarg període de temps. Tal com diu la pàgina web de Sostre Cívic, “requereix una aportació inicial i el pagament de quotes mensuals que deriven dels costos d’adquisició, manteniment i funcionament del projecte d’habitatge cooperatiu i no de la situació del mercat immobiliari”.

En el cas de La Balma, el terreny és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i l’ha cedit a la cooperativa per un total de 75 anys. “Jo he viscut en molts pisos de lloguer i això em permet viure amb tranquil·litat. D’aquí a 75 anys l’Arrel en tindrà 77. No m’he de preocupar”, diu Bel en referència al seu nen de dos anys. Cada "unitat de convivència" va haver de fer una aportació de capital inicial retornable d'entre 28.000 i 38.000 euros. I les quotes mensuals van dels 512 fins als 800 euros per habitatge. 

Passadís comunitari

La Balma és un edifici de cinc plantes amb 20 habitatges i diversos espais col·lectius. A peu de carrer hi trobem una gran sala comuna amb una cuina i un taller al darrere. Un espai on fer vida comunitària, també obert a associacions i entitats del barri. Els veïns i veïnes el poden reservar (a través d’un Google Calendar compartit) per fer-hi dinars, sopars o festes amb amics i família. A l’exterior, hi ha un espai obert que s’ha acabat destinant a deixar-hi les bicicletes. “Ara potser hi fem un sorral, hem fet una comissió també per això”, diu Bel rient, que assegura que hi ha comissions per tot. I a l'altre costat, una cooperativa de menjar ecològic també col·labora amb l'edifici.

Espais comuns a peu de carrer

Als pisos superiors ja hi trobem els habitatges, que poden tenir tres mides: la S, de 50m2, que és la mida de base; la M, que té un mòdul afegit, i la L, que en té dos. Una característica que permet adaptar-se a les necessitats de qui hi viu. Tots els pisos, això sí, compten amb un passadís comunitari que obre encara més l’espai, permet una convivència activa i fomenta les relacions humanes.

A cada pis també hi trobem espais col·lectius: sales de rentadores (no hi ha cap dins dels pisos), una sala polivalent, una altra amb ordinadors on Sil Bel va passar-se mesos estudiant les oposicions per ser docent, una habitació de convidats, un espai de cures, i finalment, el terrat. 300m2 de terrassa amb vista al barri on recentment s'han instal·lat plaques solars. I tot fet amb dos materials predominants: per fora, formigó; per dins, fusta contralaminada. 

El terrat i la sala d'ordinadors

Però viure en un edifici de propietat col·lectiva, amb espais comuns i on tot s’organitza de forma assembleària i per comissions implica unes certes responsabilitats que no existirien en un habitatge privat. La gent que hi viu decideix què hi ha i què es fa a cada espai. S'han d'instal·lar plaques solars? Comissió. S'ha de deixar la sala gran a aquest agrupament del barri? Comissió. I això, sovint pot ser difícil: "Potser jo vull posar espatlleres a la sala polivalent i hi ha una altra persona que sap que no les farà servir mai", diu Bel. 

Però de quants veïns sabríem dir el nom, nosaltres? Quantes vegades ens parem a preguntar com estan, quan ens els creuem per l'escala? La ciutat s'ha convertit en el paradís de la deshumanització, provocant que no pensem en res més que allò nostre i dels nostres. I la xarxa que es crea en projectes com La Balma supera amb escreix la responsabilitat que hom pugui tenir. Per posar un exemple: a La Balma hi ha dues dones soles que tenen més de 60 anys. Elles asseguren que ja no els preocupa fer-se grans, perquè saben que sempre tindran un grup de persones que, com a mínim, hi seran i les coneixeran personalment, cosa que no passaria a un bloc de 20 habitatges comú.

A més, Bel explica que "al principi sí que hi havia gent més motivada que volia fer moltes coses junts tota l'estona". "A poc a poc, cadascú ha anat trobant el seu ritme. Ara continuem fent coses junts, però tothom va al seu rotllo", diu. I en tres anys, La Balma ja està formada per una trentena de persones que poden construir un projecte de vida sense preocupar-se perquè els apugin el lloguer. 

En el següent vídeo es pot veure com va ser el procés participatiu i de construcció de l'edifici, tot just fa tres anys.

Sostre cívic

Fundada el 2004, la cooperativa Sostre Cívic té l'objectiu de divulgar el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. És de les poques que funciona per projectes i actualment ja compta amb més de 20 projectes d'habitatge cooperatiu realitzats arreu de Catalunya. Cada projecte queda separat dels altres: té la seva pròpia assemblea i la seva pròpia gestió econòmica, cosa que evita qualsevol risc i fa que tot funcioni en paral·lel.