Durant la Guerra Civil Espanyola, més de 35.000 homes i dones de 53 països van deixar-ho tot per lluitar al costat de la República, en un acte de solidaritat contra l’avanç del feixisme. Eren els brigadistes internacionals, que, malgrat la diversitat lingüística i cultural, van aconseguir organitzar-se en unitats militars i sanitàries operatives en fronts clau com la defensa de Madrid, el Jarama, Guadalajara i l’Ebre. Com ho van aconseguir?

Aquesta és la qüestió que planteja l’exposició Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme, comissariada pels historiadors i arxivers Lourdes Prades Artigas i Ramon Naya Ortega, del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La mostra, exposada al Castell de Montjuïc, ja ha rebut 14.000 visitants en el seu primer mes d’obertura. Parlem amb els comissaris per entendre més a fons la investigació.

La importància dels idiomes

“Sempre s’havia dit que s’organitzaven en batallons segons la llengua i la nacionalitat, però no coneixíem com gestionaven el multilingüisme a efectes pràctics del dia a dia: com convivien, si aprenien idiomes, com es comunicaven, com es relacionaven amb la població civil i quins conflictes sorgien en la vida quotidiana”, explica Naya.

A partir del buidatge de memòries de brigadistes, documentació de l’arxiu soviètic RGASPI i premsa de l'època, van descobrir que aprendre un mínim d’idiomes era una prioritat dins la formació: “Entendre una paraula, com “enrere” o “a terra” podia ser la diferència entre la vida o la mort”, observa Naya. Per això, els diaris interbrigadistes publicaven, per exemple, llistes de vocabulari relacionades amb l’entorn militar, per seguir ordres i maniobres, parts del cos, per fer-se entendre en cas de ferida o moments del dia, per introduir la temporalitat sense haver d’estudiar la gramàtica. 

Parlar català o castellà també facilitava el desplegament de tasques humanitàries entre la població civil: “D’entrada, la gent percebia l’arribada dels soldats amb hostilitat”, assegura Prades. Però els documents de l'exposició demostren que, quan els estrangers s’esforçaven a parlar l’idioma, la connexió amb el poble esdevenia més fàcil. "Així, tothom entenia que ells també eren dels seus", apunta la historiadora.

Prades i Naya revisant el material d'arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Cultura per combatre el feixisme

L’aprenentatge de llengües es complementava amb el compromís brigadista per acabar amb l'analfabetisme als batallons. Els historiadors expliquen el mètode que es feia servir per ensenyar a llegir i escriure: aprenien en cascada, en què els alumnes més avantatjats es convertien en professors de la resta per poder continuar amb la cadena de coneixement. “Les primeres cartes que escrivien els soldats abans analfabets són molt emotives, i la premsa les publicava”, detalla Naya.

Viure, conviure i sobreviure n'exposa una d'elles, i una visitant hi va reconèixer la lletra del seu pare brigadista quan va visitar una primera versió d'aquesta mostra itinerant a la Universitat de Barcelona. "Li vam poder ensenyar d'on pertanyia, encara ho recordo amb pell de gallina", assegura l'historiador.

Els voluntaris internacionals es prenien molt seriosament la lluita contra l'analfabetisme perquè consideraven que la guerra també era cultural: "Estaven convençuts que era clau per derrotar el feixisme", observa Prades. Feien palès el seu compromís a articles de premsa i diaris morals, exposats a la mostra, en què els soldats anaven sempre amb un llibre a la mà.

Fora del front, destaca la tasca dels hospitals brigadistes com a espais de solidaritat i aprenentatge, que els soldats també obrien a la població civil: “El cos sanitari era tan important com el militar, i era igual de divers”, asseguren els historiadors. Generava articles sobre avenços mèdics que l’Ajuda Mèdica Internacional traduïa i distribuïa en diversos idiomes, i els períodes de convalescència s’aprofitaven per fer formació, tant d’alfabetització com per aprendre llengües.

Però abordar l’heterogeneïtat cultural anava més enllà de la utilitat pràctica: “entre els voluntaris, la multiculturalitat i el multilingüisme eren un valor”, explica Naya. “No hem de ser excessivament romàntics, també hi va haver casos, sobretot al final de la guerra, de desencantament amb el projecte”, reconeix Prades. “Però les Brigades Internacionals ens deixen un gran exemple de solidaritat, que difícilment es tornarà a repetir”.