Un dels màxims comandaments dels antiavalots de la Policia Nacional a Barcelona l'1-O ha assegurat aquest dijous que es va autoritzar disparar boles de goma prop de l'escola Ramon Llull, al carrer Sardenya, on va perdre un ull Roger Español, perquè hi havia un "risc important" per la integritat física dels agents. En la segona sessió del judici contra quatre antiavalots per la lesió a Español, agents antiavalots han relatat insults i amenaces dels manifestants, així com el llançament d'ampolles, paraigües i pedres contra ells fins que van pujar als furgons policials per marxar de la zona. En aquest sentit, tots els policies han vist completament legal i justificat el llançament de boles de goma.

El comandament ha explicat que les instruccions prèvies d'aquell dia eren similars a la d'altres actuacions, com per exemple una final de la Lliga de Campions de futbol, tenint en compte la congruència, oportunitat i proporcionalitat en l'ús dels mitjans antiavalots, que només s'havien d'usar si hi havia risc per als agents.

Aquell dia ell coordinava diversos grups Camel de la UIP a la capital catalana i va parlar per telèfon amb l'inspector Camel 50, el màxim cap a peu de carrer a l'escola Ramon Llull, un dels jutjats a l'Audiència. Aquest inspector li va dir que la tensió anava creixent amb els manifestants, que el "fustigació" als agents era "insostenible" i que la mediació havia estat "infructuosa". "Em deia que era impossible sortir d'allà", ha relatat, i que hi havia un "risc important" pels agents. Li va respondre que utilitzés tots els mitjans materials i humans necessaris, de forma "proporcional".

El comandament policial ha explicat que per decidir l'ús de les boles de goma es té en compte l'agressivitat dels manifestants, el número i intensitat de llançaments, la perillositat dels objectes llançats o la distància. El reglament policial obliga a utilitzar les escopetes de boles de goma amb la mínima potència i a disparar les boles amb rebot a terra excepte situacions excepcionals. No obstant això, un escopeter ha declarat que sempre han de disparar les boles amb un primer rebot a terra.

Aquell dia només es van disparar boles de goma en aquell col·legi electoral, en concret 17, i unes 40 salves detonadores sense projectil. Segons el comandament això va ser  una mesura "ponderada" i perquè va ser el punt de la ciutat on els manifestants van ser més agressius i hi havia més "perill greu" per a la integritat física dels agents. De fet, ha dit que l'actuació policial no va ser "extralimitada" i va seguir els procediments legals i autoritzats. Així, ha recordat que alguns policies van lesionar-se en aquella actuació.

Els manifestants, "avisats"

Igualment, ha assegurat que els manifestants sabien que es podrien llençar boles de goma perquè es va anunciar per megafonia, fins a tres cops, que la Policia intervindria si no podia sortir d'allà. "No els podia agafar per sorpresa, estaven molt avisats", ha dit, però no han concretat si es va avisar explícitament que es llançarien boles de goma, projectils prohibits pel Parlament als Mossos.

Prop d'una vintena d'escopeters, escuders i comandaments intermedis han declarat de forma similar, defensant l'actuació policial davant de "l'agressivitat" dels manifestants. Alguns han dit que els van proferir insults com "fills de puta", "feixistes" o "espanyolassos de merda", i que els van "amenaçar" citant a ETA o amb fer-los "el mateix que a la Guàrdia Civil", amb relació al 20 de setembre anterior, quan els agents van tenir problemes per sortir del Departament d'Economia i dos vehicles policials van quedar abandonats. Igualment, han explicat que els preocupava tenir els vehicles vigilats perquè dins hi portaven "armes de guerra".

També han declarat que hi va haver empentes i puntades de peu, llançaments de tanques contra els agents i els vehicles, que alguns manifestants els van intentar prendre les urnes requisades o fins i tot les porres i escopetes que duien.

Cap dels testimonis va veure ni a Roger Español ni a cap altre manifestant a terra per l'impacte de boles de goma. Els escopeters han admès que no poden apuntar a un lloc concret, perquè la trajectòria de la bola de goma és erràtica.

La sessió ha acabat a mitja tarda i el judici continuarà el 30 de setembre, amb algun testimoni més i les proves pericials, entre les quals destaquen l'anàlisi de les imatges d'aquell moment per part dels Mossos d'Esquadra.