L'editorial Comanegra publicarà al 3 de setembre 'Prosa de combat' de Manuel de Pedrolo. El volum inclou l'assaig censurat 'Cartes de Catalunya', més els articles inèdits que "van quedar enterrats per la censura" dels anys 60 i 70, i també una bona quantitat d'articles publicats originalment a 'Serra d'Or', 'Canigó' i 'Avui', però mai recollits en un llibre.

El llibre mostra el pensament polític de Manuel de Pedrolo entre 1964 i 1988, amb pròleg de Júlia Ojeda i epíleg de Teresa Ibars. L'editor de Comanegra Jordi Puig explica a l'ACN que l'antologia ens dona "una imatge molt rica, molt complexa, de molts anys de pensament polític de Pedrolo" i assegura que és "l'antologia més completa" de l'autor.

Puig explica que la troballa d'un assaig inèdit de Pedrolo és de les coses més excitants que els hi han passat els últims anys. "Quan vam seguir forjant en els documents de censura i en l'arxiu de l'autor i en vam trobar encara més articles i textos polítics censurats, tot plegat va prendre una volada ja realment feliç".

L'editor reflexiona que pot semblar sorprenent que encara avui es trobin textos de Pedrolo que mai van veure la llum, però afegeix que l'autor va ser "incòmode tant pel franquisme com després pels primers governs democràtics", fet que considera que "ens hauria de fer reflexionar". A més, Puig afirma que l'antologia mostra "una faceta importantíssima de l'autor sense la qual no se n'entén ni la recepció ni el pes que va tenir la cultura catalana des dels anys 60 fins als anys 80".

Estiu de 1986

Comanegra ha explicat en una nota que l’estiu del 1966, Manuel de Pedrolo presentava a censura el seu primer llibre assagístic, titulat 'Cartes de Catalunya'. Va ser prohibit, com seria prohibit dues vegades més, mesos després.

L'autor, ha afegit l'editorial, hi va insistir presentant-lo camuflat amb altres títols i entre altres textos igualment polítics, com ara la seva lectura del fenomen dels 'altres catalans' de Candel o sobre el pes de la literatura castellana a Catalunya; però "no hi va haver manera". El mateix any, Carlos Robles Piquer escrivia una carta a Fraga demanant-li que l'ajudés a autoritzar 'Últimas tardes con Teresa', i a la carta hi mencionava Pedrolo com l’autor a contrarestar.

L'editorial ha destacat que Pedrolo tenia "una rellevància enorme en una cruïlla històrica tan decisiva per al futur de la cultura catalana, en definitiva, i encara faltaven peces per sospesar-ho". En aquest sentit, ha apuntat que a través del volum es pot tenir "una millor idea que mai d'aquell Pedrolo que es va perdre als passadissos de la censura, i també de l'evolució de l'assagisme polític de l'autor".