La 38a edició del Visa pour l’Image se centra en els conflictes bèl·lics a l’Orient Mitjà i Ucraïna, les migracions i les conseqüències del canvi climàtic. El festival s’ha inaugurat aquest dissabte a Perpinyà (Catalunya del Nord) i reuneix 27 exposicions amb reportatges sobre conflictes com els d'Israel, Gaza, Síria, el Sudan o Cambodja, però també sobre l’accident de Txernòbil, quaranta anys després.

Delphine Lelu, directora del certamen, reivindica el valor del fotoperiodisme en un context d’irrupció de la intel·ligència artificial: “No crec que la intel·ligència artificial faci desaparèixer la feina dels fotoperiodistes. Sempre en tindrem necessitat". Les mostres es podran veure fins el 13 de setembre, i centenars de persones ja les han visitat. 

Al Convent dels Mínims, un dels espais centrals del festival, el públic pot veure el treball del fotògraf palestí Khames Alrefi, guanyador del Visa d'Or Humanitari del Comitè Internacional de la Creu Roja. Les imatges documenten el dia a dia de la població civil a la Franja de Gaza i mostren les conseqüències de la guerra més enllà del front, que inclouen famílies desplaçades, edificis destrossats i la població atrapada enmig del conflicte. 

El certamen també compta amb l’obra del sirià Philémon Barbier, guardonat amb el Visa d'Or Rémi Ochlik, que retrata els primers mesos després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad. A l’exposició se sumen els treballs sobre el Líban de Diego Ibarra, per al New York Times, i Mohammad Yassine, que mostra el mateix país abocat de nou en una guerra. D’altra banda, el fotògraf Yoray Liberman hi presenta un diari visual de la vida quotidiana a Israel durant el conflicte entre els Estats Units, Israel i l'Iran.

L’altre gran focus de la programació és la guerra d’Ucraïna. Dues exposicions retraten la situació al país i posen especial atenció a Kostiantínivka, una població situada a la zona més castigada pels combats, i a una generació de joves del Donbàs marcada per anys de conflicte. Les fotografies mostren la destrucció i incertesa de la seva realitat, però també la quotidianitat amb la qual les persones continuen vivint en els territoris amenaçats pels atacs russos. 

El propòsit de l’edició d’enguany

Lelu ha admès que "el món no és gaire alegre" i ha defensat la necessitat de donar espai a aquests temes a través de fotoperiodistes locals que treballen sobre el terreny. Considera que la principal dificultat que afronta el sector és la falta de recursos per finançar reportatges en un context de crisi de la premsa.

Més enllà de les guerres, el Visa pour l’Image ofereix una mirada sobre els moviments migratoris a través del recorregut d'un grup de joves guineans que emprenen el camí cap a l'exili a França. També retrata els enfrontaments racials i socials de Minneapolis.

El treball de Gerd Ludwig torna a Txernòbil quatre dècades després del desastre nuclear. El fotògraf ha afirmat que durant aquests anys la zona d'exclusió ha viscut transformacions "que ningú no preveia", com quan a partir del 2010 va esdevenir una destinació de turisme de catàstrofes amb l’arribada de visitants d’arreu del món. 

Ludwig també ha assenyalat que la invasió russa d’Ucraïna ha canviat radicalment la realitat de Txernòbil. El reactor va estar ocupat durant diverses setmanes per les forces russes i, actualment, la zona ja no només és un espai d'exclusió per l'accident nuclear, sinó també una zona militar sota control ucraïnès. El fotògraf ja ha exposat deu vegades al festival i ha expressat que se sent “increïblement honorat” de poder presentar el conjunt de la seva obra al festival Visa. 

Les projeccions i gran part de les activitats paral·leles es concentraran durant la primera setmana del festival, que l’any passat va rebre prop de 230.000 visitants i 23.000 alumnes. Enguany espera tornar a créixer en afluència.