El curtmetratge Joy Stoey, dirigida per Pixar, ens narra amb només accions (i sense diàleg) aconsegueix transmetre als lectors grans virtuts com és l’empatia i la gratitud a través de dos personatges principals: el Joy, el gos, i una garsa. 

El curt fa reflexionar sobre les prioritats d’un mateix, com també les del seu entorn. Gràcies al gest de compartir, al gos s’emporta una gran sorpresa, i es reflecteix la seva emoció d’obtenir una recompensa després d’haver realitzat un gest d’humilitat.

La història ens vol donar entendre que les accions fetes des del cor, tard o d’hora aquestes tornaran cap a nosaltres. L'ambient es troba en un paisatge idíl·lic enmig del mar, i l’únic humà que apareix, surt d’espatlles, donant així, tota la importància als dos animals. 

Quants de nosaltres hem actuat de manera impulsiva alguna vegada? Tal com reacciona el Joy per primera vegada a causa de la garsa. La barca, en certa manera representa el nostre món: les nostres prioritats, el nostre ego, els nostres prejudicis, etc. 

Com a curiositat, tot i que és un curtmetratge que supera els 3 minuts, el director va tardar 3 anys a desenvolupar-la. I com tot esforç té els seus fruits, Joy Story va guanyar un Òscar com a la millor pel·lícula d’animació.