A la plaça de Sant Jaume de Barcelona, vora un miler de persones s’han aplegat aquest dijous convocades per una quinzena d’entitats antiracistes, antifeixistes i de defensa dels drets dels migrants. La protesta, carregada de pancartes i crits contra l’odi i el racisme, neix com a resposta als últims episodis de violència racista que sacsegen l’Estat, amb especial atenció als disturbis de Torre Pacheco, Múrcia, del 9 de juliol. Però no només allà: el foc que va calcinar una mesquita a Piera o el desnonament recent de l’imam de Salt també són presents en el discurs i la indignació dels manifestants, que coincideixen amb concentracions similars a altres punts de l’Estat.

Sota el lema “Contra el terrorisme racista, comunitat antiracista”, els concentrats denuncien el racisme estructural de les institucions i la islamofòbia, i s’han solidaritzat amb les persones migrants i racialitzades. "No passaran", cridaven els manifestants, tot solidaritzant-se amb Torre Pacheco.

Els manifestants criden "No passaran" i "Torre Pacheco" no estàs sola" davant de la Generalitat

📹 Blanca Batista i Víctor Azor pic.twitter.com/zLcnyiuKdY

— Diari de Barcelona (@diaridebcn) July 17, 2025

Cheikh, membre de SOSRacisme i un dels portaveus de la manifestació, posa èmfasi en la profunditat del problema: “Això no ve d’ara”, afirma, denunciant el racisme institucional que, segons ell, no només és fomentat per l’extrema dreta, sinó que ha estat possible també per partits “suposadament progressistes”.

Ha remarcat que “el problema són les lleis que aprovem en parlaments suposadament democràtics”, posant el focus en les decisions polítiques que perpetuen les desigualtats i la discriminació. Amb un to ferm i reivindicatiu, Cheikh deixa clar que els manifestants no demanem caritat: "No venim a victimitzar-nos, no estem plorant, estem lluitant”.

Nits de batudes antimagribines a Torre Pacheco

El passat 9 de juliol l’agressió a un home de 68 anys a Torre Pacheco va provocar una onada de disturbis per part de grups d’ultradreta organitzats. La majoria havien estat convocats per grups com Deport Them Now EU (deporteu-los ara), que des de xarxes socials instigaven a “donar caça” a persones magrebines.

La Guàrdia Civil va detenir el presumpte líder del moviment xenòfob i que gestionava un canal de Telegram on es fomentava la violència contra els migrants a la localitat de Múrcia. L’arrest va tenir lloc dilluns a la tarda a Mataró, a la província de Barcelona, i l’acusat s’enfronta a càrrecs d'incitació a l'odi. Aquest dijous ha entrat a presó.

Aquesta agressió va ser aprofitada per altres grups d’extrema dreta per aplegar els seguidors arreu d’Espanya, amb l’objectiu de dur a terme una “cacera” de persones d’origen nord-africà al municipi. Diferents agrupacions, moltes provinents d’altres zones, han provocat disturbis nocturns a Torre Pacheco, amb atacs directes i reiterats contra la població migrant.

De l’odi a la incertesa

Entre els col·lectius afectats per aquest tipus de conductes i tendències es troben, també, els professionals de la comunicació. No són casos aïllats. L’assetjament a la premsa per part de l’extrema dreta s’ha convertit en una pràctica reincident i preocupant, i enmig de la voràgine als carrers de Torre Pacheco, periodistes com Esther Yáñez o María Chapinal van ser increpades i empeses físicament per desenes de manifestants.

Les entitats convocants assenyalen que els fets de Torre Pacheco no són casos aïllats, sinó part d’una tendència preocupant en l’augment dels discursos racistes i xenòfobs. Demanen una resposta conjunta de les institucions, els mitjans i la societat per prevenir-ne la normalització i defensar els drets fonamentals. Quan la concentració es dissol a la plaça d'Idrissa Diallo i els assistents marxen, queda la pregunta: cap a on ens porta tot això?