El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha conclòs aquest dimarts que la proposició de llei per limitar la compra especulativa d’habitatge vulnera diversos preceptes de la Constitució espanyola i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El dictamen, aprovat per unanimitat i de caràcter no vinculant, considera que la iniciativa afecta competències reservades a l’Estat i entra en conflicte amb drets com la propietat privada, l’herència, la llibertat d’empresa i el principi de seguretat jurídica.

La proposta, impulsada pels Comuns i pactada amb el Govern, planteja que els ajuntaments puguin limitar el nombre d’habitatges que una mateixa persona pot adquirir en municipis declarats zones de mercat residencial tensat i condiciona aquestes compres al fet que els immobles es destinin a habitatge habitual, amb excepcions per a les segones residències.

Malgrat el dictamen, la Generalitat ha reafirmat el seu compromís amb les polítiques d’habitatge. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha assegurat que el Govern “buscarà totes les mesures legals” que permeti l’Estatut per protegir el dret a l’habitatge davant l’especulació.

“La mercantilització de l’habitatge és un perill quan tenir una llar es converteix en un problema per a la major part del poble de Catalunya”, ha afirmat Paneque. La consellera ha defensat que cal continuar explorant fórmules jurídiques que permetin garantir l’accés a l’habitatge, especialment per a les noves generacions, i ha recordat les diferents mesures impulsades pel Govern per incrementar el parc públic i regular el mercat residencial.

El dictamen qüestiona el contingut i la tramitació

El Consell de Garanties també critica la tramitació de la proposició de llei per lectura única, en considerar que el procediment no era adequat per a una norma d’aquesta complexitat. Segons l’òrgan consultiu, aquest mecanisme ha impedit la participació dels ens locals i vulnera tant el Reglament del Parlament com l’Estatut.

Pel que fa al fons del text, el dictamen considera que la iniciativa envaeix competències estatals en matèria de dret civil i de les bases de les obligacions contractuals. A més, sosté que les limitacions plantejades representen una restricció desproporcionada del dret a la propietat privada i a l’herència, així com una ingerència excessiva en la llibertat d’empresa.

Junts reclama retirar la iniciativa

Des de Junts, la diputada Judith Toronjo ha assegurat que el dictamen “demostra que els Comuns, amb el suport del PSC, han fet una llei de pressa, malament i per la porta del darrere”. La formació, que juntament amb el PPC va sol·licitar el pronunciament del Consell de Garanties, considera que l’informe els dona la raó i reclama abandonar la iniciativa.

Toronjo ha criticat que la proposta representi “una ingerència directa sobre el que els catalans poden fer amb el seu propi habitatge” i ha defensat que Catalunya necessita “més habitatge i més solucions”, apostant per mesures fiscals i polítiques que afavoreixin l’augment de l’oferta residencial.

Els Comuns revisaran el text

La líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha discrepat del dictamen i ha anunciat que el seu grup l’estudiarà amb els experts que van participar en l’elaboració de la proposta. Albiach sosté que la iniciativa no pretén limitar la compra d’habitatges, sinó la destinació que se’n fa, i ha assegurat que continuaran explorant els marges legals per combatre l’especulació immobiliària.

La dirigent també ha avançat que treballaran conjuntament amb el Sindicat de Llogateres i la resta de forces que donen suport a la iniciativa per valorar possibles modificacions del text.

El Govern reivindica les polítiques d’habitatge

En paral·lel, la Generalitat ha aprofitat el debat per reivindicar les polítiques desplegades durant els darrers dos anys en matèria d’habitatge. Entre les actuacions destaca l’ampliació fins a 271 dels municipis declarats zones de mercat residencial tensat, l’obertura de més de 500 expedients sancionadors per garantir el compliment de la regulació vigent i la nova normativa sobre els lloguers de temporada i d’habitacions.

El Govern també ha posat en valor el Pla 50.000, que preveu incorporar 50.000 habitatges públics abans del 2030, així com la mobilització d’habitatges buits, l’adquisició d’immobles mitjançant tanteig i retracte i les línies d’ajuts al lloguer i de préstecs per facilitar l’emancipació dels joves.

El dictamen del Consell de Garanties no obliga el Parlament a modificar ni retirar la proposició de llei, però incrementa la pressió jurídica i política sobre una de les iniciatives més destacades del debat actual sobre l’accés a l’habitatge a Catalunya.