El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha donat llum verda al nou model de finançament amb el suport de Catalunya i les Canàries. Les comunitats governades pel PP —que han assistit a la cita tot i la crida de la Comunitat de Madrid a no fer-ho—, Castella-la Manxa i Astúries han votat "no" al sistema per "insolidari". Superat el tràmit d'aquest divendres, el model proposat pot continuar el seu camí cap al Consell de Ministres, que l'aprovarà com a avantprojecte de llei orgànica i després arribarà al Congrés dels Diputats. El Ministeri d'Hisenda calcula que necessitarà entre 10 i 12 dies per plasmar la proposta en text i aprovar-la en seu governamental.

Tan bon punt ha acabat la reunió, la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha manifestat "satisfacció absoluta" amb l'aprovació del nou model. "Avui s'inicia un camí important", ha afirmat a la sortida de la trobada. Romero ha cridat a "generar més consens" durant el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats a través de les esmenes. "Necessitem avançar", ha dit. La consellera ha assegurat que a la trobada hi ha hagut un to "correcte" i "amable" per part de les comunitats del PP, malgrat el seu vot negatiu.

Les comunitats del PP han criticat a l’uníson el nou sistema i han demanat que es retiri. Segons la consellera andalusa, Carolina España Reina, el model "trenca la igualtat" dels territoris per donar "privilegis a Catalunya" i ha estat "dissenyat per l’independentisme". "Totes les comunitats tenim clar que aquest sistema s’havia de negociar amb les comunitats, no entre Sánchez i Junqueras", ha dit, i ha afegit: "Esperem que no s’aprovi al Congrés".

La consellera extremenya, Elena Manzano, ha reclamat "justícia i igualtat" en el model de finançament, i tot i que el seu territori guanya 216 milions addicionals el 2027 ha insistit que aquest model "només" beneficia Catalunya. Segons Manzano, Extremadura rep "un plat buit sobre una taula que ha construït l’independentisme".

Castella-la Manxa i Astúries han votat en contra del model. El conseller castellanomanxec, Juan Alfonso Ruiz Molina, ha denunciat la negociació "bilateral" entre Catalunya i l'Estat i els "privilegis" del model per a l'independentisme.

Llibre de regal

Durant la reunió, el ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha regalat a tots els consellers un llibre. La consellera extremenya ha explicat que el seu és La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza, que narra la vida d’un migrant del camp que va a viure a Barcelona. Els consellers del PP han respost al regal assegurant que en la pròxima reunió regalaran al ministre una Constitució espanyola.

Camí al Congrés

L’aprovació al Consell de Política Fiscal i Financera era un pas obligat perquè el Consell de Ministres pugui aprovar ara la nova llei. Segons fonts del Ministeri, ho farà en un termini de 10 o 12 dies. Després, el govern espanyol haurà de rebre els informes pertinents d'organismes com el Consell d'Estat, i el text arribarà al Congrés dels Diputats ja en forma de llei orgànica de reforma de la LOFCA.

L'objectiu del govern espanyol és que el model s'aprovi definitivament abans que finalitzi l'any i pugui entrar en vigor el gener del 2027. Abans, però, haurà de convèncer Junts, que considera que la proposta és "insuficient" i recorda que s’allunya del "concert" promès. ERC, per contra, recorda que Catalunya "no es pot permetre llençar per la borda 4.700 milions".

Ayuso no se’n surt

La cita ha anat precedida per la decisió de la Comunitat de Madrid de no assistir a la reunió. El govern d'Ayuso havia fet una crida a la resta de territoris del PP perquè tampoc hi participessin, amb l'objectiu de provocar una manca de quòrum que impediria aprovar el nou sistema pactat, segons Madrid, "de manera bilateral" amb Catalunya i "d’esquena" a la resta de territoris.

El reglament del Consell de Política Fiscal i Financera estableix que per poder constituir legalment la reunió hi ha d'haver com a mínim la meitat dels membres de l’organisme. Madrid ha fet públic, a més, que va comunicar la seva decisió a la direcció d’Alberto Núñez Feijóo.

Aquest dijous al vespre, el Ministeri d'Hisenda va respondre amb un comunicat en què recordava que la cita ja s'havia ajornat a finals de juliol per donar més temps a les comunitats perquè analitzessin el nou sistema, i acusava el govern d'Isabel Díaz Ayuso de "gamberrisme institucional".

La crida de Madrid, però, no ha tingut èxit. La resta de territoris governats pel PP han assistit a la cita i han garantit així el quòrum necessari per celebrar-la. Els consellers han evitat comentar la plantada d’Ayuso.

De fons, un nou model que —tot i l'oposició del PP— reparteix 20.975 milions addicionals entre els territoris. El 2027 són 4.846 milions més per a Andalusia i 4.686 milions més per a Catalunya, i independentment de la posició política que expressin al Consell, totes les comunitats hi guanyen.

Claus del nou model

Una de les claus d’aquest nou model és l'augment del percentatge de recaptació dels principals impostos que correspondrà a les comunitats autònomes. La cessió de l'IRPF passarà del 50 % al 55 %, i la de l'IVA, del 50 % al 56,5 %. Entre els altres canvis destacats hi ha modificacions en els criteris de població ajustada, en els mecanismes d'anivellament i en la compensació entre territoris.

El model també modifica la denominada "població ajustada", el mecanisme que intenta determinar quants recursos necessita cada territori per prestar els serveis públics en funció no només del nombre d'habitants, sinó també de les seves característiques. El sistema incorpora, a més, una clàusula de statu quo perquè cap autonomia rebi menys recursos que amb el model actual.

Un altre dels eixos és la modificació dels mecanismes de solidaritat. La denominada nivellació horitzontal garantirà que totes les comunitats arribin almenys al 75 % de la mitjana de recursos per habitant ajustat derivada de la seva capacitat tributària. Paral·lelament, l'Estat aportarà 19.000 milions a través de la denominada nivellació vertical per reduir en dos terços la distància de cada comunitat respecte de la que disposa de més recursos per habitant ajustat.

El nou model també dona a les comunitats l'opció de rebre una part de l'IVA generat per les petites i mitjanes empreses establertes al seu territori. Hisenda defensa que aquest mecanisme incrementarà la corresponsabilitat fiscal i crearà un incentiu perquè els governs autonòmics impulsin l'activitat empresarial.

Aplicació voluntària

El plantejament d'Hisenda incorpora també una clàusula que permetrà a cada comunitat decidir si s'acull al nou sistema o manté el rendiment que li proporciona l'actual, una fórmula que ja es va utilitzar quan es va aprovar el model del 2009. D'aquesta manera, una comunitat que rebutgi políticament la reforma no queda obligada automàticament a aplicar-la si considera que el sistema vigent li resulta més favorable.