El contingut i les xarxes socials que es consumeixen influeixen el vot - Diari de Barcelona
La polarització política i social és un fenomen cada cop més visible en les democràcies actuals. En aquest context, cal preguntar-se: quina relació hi ha entre els nostres hàbits digitals i el nostre vot?
En un nou estudi publicat l’octubre passat, investigadors d’IMDEA Networks han aportat noves evidències sobre aquesta qüestió. La seva investigació revela que no només l’ús de les xarxes socials, sinó també els hàbits de consum de contingut digital general presenten una correlació cada vegada més gran amb el posicionament polític de la ciutadania.
Amb les eleccions generals a Espanya al cap de cantó, aquests resultats adquireixen una rellevància especial perquè entendre com ens informem i quins continguts consumim pot ajudar a comprendre més bé les dinàmiques d’alineament polític.
Per dur a terme aquest treball, els científics van prendre com a referència dues eleccions europees a França, les de 2019 i 2024, i van analitzar 4.102 localitats urbanes i suburbanes del país. Van comparar dos models per a cada partit. Un que tenia en compte factors com els ingressos, la desocupació i l’edat, i un altre que incorporava també les dades d’ús d’aplicacions.
El consum d’aplicacions aporta informació sobre la distribució del vot entre municipis que els indicadors socioeconòmics tradicionals no recullen per ells mateixos
Els resultats mostren que afegir aquesta informació digital va millorar la correlació entre el vot estimat pels models i els resultats electorals reals en un 9,6 % el 2019 i un 28,23 % el 2024 de mitjana entre partits. És a dir: el consum d’aplicacions aporta informació sobre la distribució del vot entre municipis que els indicadors socioeconòmics tradicionals no recullen per ells mateixos.
Diferències entre aplicacions
L’anàlisi també va revelar diferències entre les diferents aplicacions. Facebook, per exemple, s’associa amb percentatges més elevats de vots a favor de l’Agrupament Nacional (RN), el partit d’extrema dreta francès, a les dues eleccions, i amb percentatges més baixos per a la resta de les formacions, especialment per a La França Insubmisa (LFI) el 2024.
En el cas de X (abans Twitter), que va canviar de propietari entre les dues eleccions, els investigadors van observar una variació. El 2019, l’ús més gran de l’aplicació es va associar amb les localitats on Renaissance, la coalició d’Emmanuel Macron, i Europe Écologie, el partit Verd, van obtenir millors resultats.
El 2024, per contra, l’ús més gran d’X es va associar amb els municipis on LFI va rebre més suports i amb un menor suport a RN i La France fière. Instagram, per la seva banda, va mostrar una tendència diferent de Facebook perquè el seu ús era més gran a les localitats on obtenien millors resultats els partits moderats i centristes, i menor en aquelles on RN aconseguia més suports. Entre d’altres, l’ús d’X i Instagram es correlaciona amb el vot centrista i progressista.
“Una troballa important és que els factors socioeconòmics tradicionals mantenen la rellevància a l’hora d’explicar els patrons de vot en ambdues eleccions, mentre que la relació entre el consum digital, i, en particular, l’ús de les xarxes socials, i els resultats electorals ha augmentat de manera considerable. Això constitueix una evidència quantitativa que les xarxes socials podrien estar duent a terme una funció cada vegada més rellevant en les dinàmiques del vot polític”, explica Marco Fiore , professor de recerca a IMDEA Networks.
“La nostra forma d’usar el mòbil va canviar molt en cinc anys. TikTok encara no figurava entre els serveis mesurats el 2019, i el 2024 ja era l’aplicació que més trànsit generava de totes les que estudiem. També van canviar les aplicacions que ja existien i Instagram, Facebook i YouTube van incorporar vídeos curts, amb reels i shorts”, informa Orlando Martínez-Durive, enginyer d’investigació sènior a Net AI i investigador postdoctoral a IMDEA Networks durant el desenvolupament d’aquest estudi.
Aquest enfocament pot complementar les enquestes tradicionals perquè ens ajuden a comprendre què pensa la gent i les dades d’ús de les plataformes revelen quins serveis digitals empra la ciutadania i com evolucionen aquests hàbits amb el pas del temps
Com que la xarxa mesura totes aquestes aplicacions de la mateixa manera, aquests canvis es poden seguir localitat a localitat, d’unes eleccions a altres, i veure com es relacionen amb el vot, cosa que abans era molt difícil d’examinar a aquesta escala.
Així mateix, aquest enfocament pot complementar les enquestes tradicionals perquè ens ajuden a comprendre què pensa la gent i les dades d’ús de les plataformes revelen quins serveis digitals empra la ciutadania i com evolucionen aquests hàbits amb el pas del temps.
Patrons de votació
“El 2021, vam demostrar que el trànsit mòbil reflecteix el perfil socioeconòmic d’un barri amb tanta precisió que es pot utilitzar per estimar el seu nivell d’ingressos o educació, un complement útil per als censos i enquestes, que s’actualitzen amb poca freqüència. Aquest nou estudi va un pas més enllà perquè l’ús d’aplicacions també captura informació sobre els patrons de votació”, afirma Iñaki Úcar, investigador a la Universitat Carlos III de Madrid.
Per dur a terme aquest treball, els investigadors van observar quant trànsit generava cada aplicació a cada zona i ho van comparar amb la mitjana estatal. D’aquesta manera, han pogut comprovar que, per exemple, un municipi que fa servir Facebook més que la resta de França tendeix a registrar més suport electoral a l’extrema dreta, encara que no es pugui saber com vota cada individu en particular.
Així mateix, els investigadors consideren que aquesta metodologia podria resultar útil per als organismes reguladors i les administracions públiques i que podria aplicar-se a altres països a més de França. “Podria ajudar a identificar canvis en l’ús de les plataformes digitals i proporcionar proves addicionals per comprendre millor la relació amb les dinàmiques socials i electorals”, assenyala Martínez-Durive.
Per la seva banda, Fiore conclou que, avui dia, no tenim evidències sòlides sobre la rellevància de les aplicacions digitals en la polarització social i política. “Aquesta manca de dades pot ser aprofitada pels grans actors tecnològics per minimitzar-ne la responsabilitat social. Tot i això, l’estudi aporta indicis inicials que hi ha vincles entre determinades xarxes socials i la polarització política i mostra que aquestes relacions s’han intensificat entre les dues eleccions”.






