Ja fa un any que la tediosa notificació per acceptar o rebutjar les cookies ens dona la benvinguda a cada pàgina web que entrem. La majoria de nosaltres sabem que estem cedint a alguna cosa, però tenim pressa i les acceptem sense donar-li massa voltes. Però sabem realment què estem acceptant? 

Les cookies -o galetes- són petits arxius de text que els llocs web emmagatzemen en els navegadors quan els visites. El seu propòsit principal és recordar qui ets i les coses que t'agraden: si prefereixes la web en català, el tipus de roba que sols afegir al carro de compra... El que volen és millorar la teva experiència en aquella pàgina web.

Però aleshores, per què també ens apareixen els vols a Portugal que vam mirar l'altre dia o les ulleres de sol que quasi comprem en línia a les franges publicitaries d'un mitjà digital?

La perversió de les cookies

Les cookies tenen un costat fosc que permet a les empreses utilitzar-les per rastrejar els teus moviments a la web i crear un perfil detallat dels teus hàbits i preferències. Aquesta informació serveix per sobrecarregar amb publicitat personalitzada, però també pot representar una amenaça per a la privacitat de l'usuari.

Les cookies malignes són tres: les de publicitat, les de tercers i les persistents. Totes tres permeten crear un perfil detallat d'un usuari per després cedir aquesta informació a tercers.

L'expert en seguretat informàtica i professor de Ciberseguretat de la UOC, Jordi Serra, explica al Diari de Barcelona que les cookies rastregen el dispositiu amb el qual ens connectem, així com el nostre IP: "Aquesta informació ens fa més vulnerables davant d'un ciberatac perquè ens poden localitzar i trobar més fàcilment", assegura. 

A més, el rastreig del nostre dispositiu també s'utilitza com informació valuosa per a les campanyes publicitàries de les empreses: "Si saben que tens un iPhone d'última generació, el més probable és que et publicitin un Mercedes o un Rolex".

Guia per protegir-nos

Segons Serra, la manera més efectiva d'evitar les galetes és triar l'opció de "gestionar les cookies" i assegurar-nos de tancar totes les pestanyes. Posem un exemple amb la pàgina web de ZARA.

Només entrar a la pàgina web, apareixeran les següents opcions. Hem de triar "Configuració de les galetes".

​​​​​​​
A continuació, apareixerà una nova pestanya amb les diferents cookies que pots refusar, que són precisament les més invasives. En la majoria dels casos hauràs de desactivar les cookies d'anàlisi, de funcionalitat o personalització i de publicitat comportamental. És molt important que facis clic a "Confirmar la meva selecció" perquè les dues altres opcions anul·laran la desactivació de les cookies més intrusives.

​​​​​​​
Com a pràctica diària, també és important netejar l'historial de navegació independentment del nostre navegador per protegir les nostres dades. Amb això, però, no n'hi ha prou perquè hi ha moltes pàgines web que depenen de la publicitat per finançar-se i, per tant, no deixen accedir al contingut sense acceptar les galetes. Per això, us presentem quatre alternatives per protegir la vostra privacitat a l'hora de navegar.

Opció 1. Configurar el teu navegador per bloquejar les cookies de tercers. És tan senzill com anar a la configuració del Chrome i fer clic a "Bloquejar configuració de tercers".

Opció 2. Habilitar el mode incògnit. Un cop fet, no es desarà l'historial de navegació ni tampoc s'emmagatzemaran les dades que hagis pogut introduir a formularis ni a les teves cerques.

Opció 3. Fer ús de navegadors centrats en la privacitat. Aquests navegadors estan xifrats per tal de protegir les teves dades i bloquejar els anuncis. Et recomanem els següents: Brave Privacy Browser, Fire Fox Focus, Avast Secure Browser i Opera.

Opció 4. Instal·lar extensions de protecció. Per exemple, ClearURLs s'encarrega d'esborrar la informació personal que queda enregistrada en les pàgines web. Ghostery és un bloquejador d'anuncis de codi obert que elimina la publicitat dels llocs web i bloqueja els rastrejadors de les pàgines que visitem, permetent-nos controlar qui recopila les nostres dades. D'altres podrien ser PrivacyBadger, PixelBlock o HTTPS Everywhere.

Acceptar o pagar: el nou model del capitalisme de vigilància

En els últims mesos molts usuaris han expressat el seu malestar via xarxes amb una nova via que tenen les empreses per accedir a les nostres dades. Ara, a molts portals web, especialment als de mitjans de comunicació, l'usuari té l'opció d'acceptar les cookies o de pagar -una quota de 24 h o mensual- per poder rebutjar-les.

Tot i que aquesta tècnica sembla de legalitat dubtosa, ha estat avalada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEDP) en l'última actualització dels criteris d'utilització de les cookies, per tal que s'adaptessin al reglament del Comitè Europeu de Dades (RGPD).

A Europa, la RGPD prohibeix que una empresa pugui impedir l'accés a un lloc web a un usuari que rebutgi les cookies i apunta que és necessari oferir-li una alternativa. Ara bé, en cap moment es precisa que aquesta hagi de ser gratuïta.

Sota la premissa que les companyies que ofereixen continguts viuen de la publicitat per finançar-se, les corporacions poden arraconar l'usuari imposant un model publicitari basat en la compravenda de dades dels usuaris. Aquest és el nou model que manté el capitalisme de vigilància i, contra això, encara no tenim cap guia.