El cost de la vida, l’educació i la crisi de l’habitatge: motors de les protestes a França - Diari de Barcelona
CRISI SOCIAL
El cost de la vida, l’educació i la crisi de l’habitatge: motors de les protestes a França
Els experts avisen que el malestar "és transversal", motiu pel qual les manifestacions s’han estès arreu d’Europa
Experts consultats pel Diari de Barcelona asseguren que les protestes que s’han viscut a França es poden estendre. Durant el mes d’octubre, França ha sigut l'escenari d’una batalla campal fruit del descontentament social de la ciutadania, sobretot, la més jove. Aquestes mobilitzacions van arribar al seu punt àlgid el passat cap de setmana, amb entre 500.000 i 800.000 persones que es van reivindicar per tot l’estat francès.
A més, va haver-hi episodis de violència, 1.800 detinguts i diversos aldarulls davant dels quals el govern de Macron ha aplicat el toc de queda en algunes zones del país. Aquests fets deriven d’un context en què les dificultats econòmiques cada vegada són més evidents i la desconfiança en les institucions, la pujada del cost de vida i la precarietat del sector públic són el punt clau d’aquest clima de tensió d’àmbit social i polític.
Un malestar sostingut en el temps
El periodista Nicolas Tomás, especialitzat en política francesa, afirma que aquestes protestes són el resultat d’un malestar que fa temps que s’acumula i no és el primer cop que hi ha mobilitzacions d’aquesta magnitud. Segons indica, abans el descontentament s’acumulava als afores de París, on hi havia la gent més pobra i, actualment, “aquesta degradació també s’ha traslladat a les aules dels instituts, estenent-se arreu de França”. Així doncs, el que abans era un conflicte aïllat en les classes socials més vulnerables, ara afecta a totes les capes de la societat: “Ara el malestar és transversal”.
A més, la politòloga Marta Ruiz, focalitza la problemàtica en la dificultat que tenen els joves per aconseguir una vida independent i poder accedir al mercat laboral. “A nosaltres se'ns ha venut que hem d'estudiar i com més estudiem millor, perquè això significa que millors treballs tindrem, però després sortim al mercat laboral i no tenim millor qualitat de vida que els nostres pares”, protesta. Aquest fet, segons l’experta, és un dels principals motius de què els joves surtin al carrer: “Al final, si tu no tens futur, l'únic que pots fer és intentar lluitar per ell”.
De totes maneres, la problemàtica no se centra només en les causes econòmiques. La crisi política a França també és un dels principals escenaris i, tal com assenyala Tomás, és la peça clau per diferenciar les mobilitzacions actuals de les que ha tingut el país anteriorment. “El sistema de partits que hi havia ha quedat superat i veiem com aquest malestar va cavalcant i l’intenta capitalitzar l'extrema dreta”.
Un conflicte compartit amb la resta d’Europa
El cas francès no és una qüestió aïllada i reflecteix els problemes que tenen altres països d’Europa. “Les noves generacions, malgrat tenir una feina qualificada com se'ns va prometre i uns ingressos, no podem gairebé pagar-nos la casa i això connecta amb el malestar que hi ha a Espanya amb el tema de l’habitatge, que també és un problema a França i a gran part d’Europa, que se’n diu la pèrdua del poder adquisitiu”, manifesta el periodista. Tomás assegura que no veu gaire diferència entre les mobilitzacions i acampades arreu de l’estat espanyol i el panorama francès, ja que comparteixen el mateix rerefons: la dificultat d’aconseguir un habitatge digne i assequible a conseqüència de l’augment dels preus i de què els salaris no pugen al mateix ritme.
Seguint la mateixa línia, Marta Ruiz especifica que els conflictes poden prendre formes diferents segons el país i les formes d’organització que tingui cadascun. “Per exemple, aquí a Catalunya, després de 14 anys, tindrem una primera vaga general. Fa molts anys que no tenim una vaga general i la tenim per una qüestió tan important com l'habitatge”, puntualitza referint-se a la vaga general convocada l'11 de novembre.
D’aquesta manera, Tomás explica com la problemàtica ja s’ha estès pel territori europeu. “Aquest cap de setmana, a més, hem vist com es repliquen les protestes a petita escala a Milà i Portugal: es tracta d’un conflicte que pot acabar generant propostes similars amb les casuístiques de cada país, però, a tot Europa”, conclou.
