La crida a les festes majors, també en mans de la IA? - Diari de Barcelona
CARTELLISME
La crida a les festes majors, també en mans de la IA?
Professionals del sector adverteixen de les conseqüències de l’ús de la intel·ligència artificial en els cartells de festa major
A mesura que avança l’estiu, es desplega el calendari de festes majors, i els ajuntaments d’arreu de Catalunya fan concursos i encàrrecs per aconseguir un cartell a l’alçada. Com cada any, diferents artistes locals creen dissenys originals, colorits i representatius del seu poble o barri que acabaran penjats al carrer i a les xarxes socials. No obstant això, des de fa uns mesos els il·lustradors i dissenyadors no competeixen únicament entre ells, sinó també amb la intel·ligència artificial.
Aquesta eina permet crear imatges de manera gratuïta i en qüestió de segons, i nombrosos ajuntaments i comissions de festes ja l’empren per substituir els cartells elaborats professionalment. El debat entre els professionals del sector no és només si és ètic fer-la servir, sinó quines conseqüències té en la seva feina.
Per a Meritxell Garriga, il·lustradora de cartells de festes majors com la de Valls i la del Vendrell, el procés pot portar entre un i dos mesos: “Parteixo de molts esbossos i pluges d’idees, i la majoria de cartells han d’adaptar-se a molts formats, fer-ne marxandatge i crear tot un univers gràfic, a més de la comunicació constant amb l’organització”.
“Des de la primera idea i els esbossos en paper fins a l’art final hi ha moltíssimes hores”, afirma Elisabet Elias, dissenyadora i autora del cartell de la Festa Major de Vilassar de Mar.
Elias també recalca que “les il·lustracions són la part que sempre requereix més temps i dedicació, perquè és on s’acaba de donar forma a la idea inicial i l’estil del cartell”. Kota, artista visual, dissenyador gràfic i autor del cartell de la Festa Major de Gràcia, coincideix: “El procés més llarg és decidir-se per la idea definitiva i per on tirar pel que fa a l'estil”.
“La part més laboriosa és el dibuix base. Quan tinc temps, dibuixo a llapis i després ho passo a tinta amb ploma”, concreta Jaume Rovira, dibuixant i autor del cartell de la Festa Major de Sentmenat.
Una eina o una substituta?
Un procediment extens que avui dia pot escurçar-se amb la intel·ligència artificial. Kota la fa servir com a eina de suport “per facilitar processos”, sobretot de creació d’imatges i d’ampliació de fons: “Hi ha gent que fa coses xulíssimes i és un avenç tecnològic, però estic en contra que reemplaci la feina d’una persona i d’un professional”.
Rovira la considera “una eina més, com el Photoshop”, i afirma que “si es vol anar ràpid, que sempre és una tentació, és la manera més eficaç”. Per fer el cartell de Sentmenat va descriure la seva idea a la IA, però es notava molt que estava generat artificialment i finalment només la va fer servir per agafar alguna posició dels gegants ballant. Elias veu que emprar la IA pels cartells de festa major els faria “perdre la seva essència”.
En canvi, Garriga es posiciona “molt en contra” de l’ús de la intel·ligència artificial per fer cartells de festa major: “Durant el meu procés creatiu no només la veig innecessària, sinó que em sembla poc ètic fer-la servir. Fer servir IA generativa és una falta de respecte per a tots i totes les professionals del sector creatiu, és molt més útil ser genuïna amb cada poble o ciutat i amb la seva gent”.
No obstant això, hi ha pobles que han substituït el treball dels artistes per la intel·ligència artificial. És el cas de la Festa Major de Tírvia d’enguany. En Marc, membre de la comissió de festes de la localitat pallarenca, explica el motiu pel qual va generar el cartell amb aquesta eina: “No tenim cap dissenyador en el grup de la comissió i els cartells dels anys anteriors ens semblaven una mica bàsics”.
Li va donar diverses indicacions, com ara “festa major de poble, jove, rock, estiu…”, va escollir la proposta final i la va rectificar, ja que “la IA no sempre fa el que esperes”: “Es nota molt que està fet amb IA i si no la saps fer servir pots acabar tenint el mateix cartell que el poble del costat estèticament”. El procés li va portar tres dies.
El preu de substituir professionals
La il·lustradora Garriga també assenyala les repercussions de l’ús de la intel·ligència artificial en els professionals del sector: “No contractar un artista local i substituir-lo per IA em sembla un menyspreu a la nostra feina i a les hores que hi dediquem, i una pèrdua de la identitat cultural i la personalitat del nostre territori”. “Si les institucions insisteixen en l’ús de la IA en el món creatiu, pot ser molt perillós per a la nostra feina, que ja de per si és precària. Sense aquesta feina, a molts professionals els hagués costat més arribar on són ara”, afegeix.
Al seu torn, Elisabet Elias alerta que els cartells fets amb IA “no tenen ànima ni personalitat”: “La IA sovint confon el concepte de cartell amb el de fulletó informatiu i el plena d’informació, amb moltes coses explicades i massa carregat visualment, però un bon cartell ha de dir molt amb molt poc”.
Rovira creu que “ara mateix està fent molt de mal, perquè és molt més fàcil, pràctic i barat que encarregar-ho a un il·lustrador, així que molts professionals es quedaran sense feina”, i explica que això ja ho ha viscut al món de l’animació: “En els anys 90, per fer una sèrie érem 120 persones només a preproducció, i en els últims anys no passàvem de 15 amb les noves tecnologies”.
El president de l’Associació de Disseny Gràfic i Comunicació Visual (ADG-FAD), Àlex Gobern, defensa: “El problema no és la tecnologia en si, sinó utilitzar-la per substituir el criteri, la responsabilitat o la remuneració”. A més, matisa que “encara és aviat per quantificar amb rigor” els encàrrecs a artistes perduts per culpa de la IA, tot i que “és evident que això acabarà afectant determinades feines”. “El que hem d’evitar és que l’eficiència tecnològica es converteixi en una excusa per devaluar la feina”, puntualitza.
Malgrat haver fet servir la IA per fer el cartell de Tírvia, en Marc entén les preocupacions dels professionals: "Soc programador i sé molt bé que la IA està substituint llocs de treball, sobretot en les persones que estan començant”. Tanmateix, recalca les diferències en les motivacions per emprar la intel·ligència artificial segons l’indret : “A pobles petits i sense pressupost com el meu, la IA pot fer que es deixin de contractar il·lustradors, però no a les grans ciutats. Tírvia no té rellevància com per necessitar destinar tant pressupost al cartell”.
La regulació, una tasca pendent
Gobern aclareix que “actualment no hi ha una regulació específica per a l’ús de la IA en el disseny i la il·lustració, però sí un marc format per la normativa de propietat intel·lectual, protecció de dades i el Reglament europeu d’intel·ligència artificial”: “Aquest reglament és aplicable des del 2 d’agost i incorpora obligacions de transparència i marcatge per a determinats continguts generats o manipulats amb IA”.
Tot i que ho considera un avenç, és conscient que “continuen obertes qüestions importants sobre l’ús d’obres protegides per entrenar els models, la traçabilitat dels continguts, l’autoria, la remuneració i les responsabilitats derivades del resultat”. “Des de la perspectiva professional, cal més claredat, especialment en les convocatòries i els encàrrecs públics”, assegura.
Garriga troba que les mesures haurien de ser més concises: “És moment que es prohibeixi a totes les institucions l'ús de la IA pel cartellisme i que es reguli cada vegada més la manera com l’utilitzen les empreses privades”. D’altra banda, Kota veu que el problema està en els seleccionadors dels cartells: “Hi ha molts concursos on no es permet la intel·ligència artificial, i tot i així els cartells seleccionats o finalistes s’havien fet amb aquesta eina, és molt frustrant”. “No seria un problema si la gent que decideix el guanyador tingués un criteri professional, i no m’importaria que hi haguessin coses fetes amb IA si estiguessin súper ben fetes”, conclou.
El cartell de Tírvia mostra la doble cara d’una tecnologia que ja ha arribat a les festes majors: per a una comissió amb pressupost limitat i sense dissenyadors, la IA pot ser una solució pràctica, mentre que per als professionals pot convertir-se en un agreujant de la seva precarització. La intel·ligència artificial ja està intervenint en les creacions locals i deixa la incertesa de quin lloc hi ocuparan els artistes.
