lla Les crides a la unitat, la cohesió social i la defensa d’una Catalunya oberta han estat el denominador comú de la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Institucions, partits, sindicats i entitats han desfilat aquest divendres al matí per la ronda de Sant Pere, en el punt on el conseller en cap de Barcelona va caure ferit l’11 de setembre de 1714.

La cerimònia ha tingut enguany un doble rerefons: el cinquantè aniversari de la Diada de Sant Boi del 1976, la primera autoritzada després de la mort de Franco, i la tensió viscuda aquest dijous al Fossar de les Moreres. El Govern, encapçalat pel president Salvador Illa, havia dipositat la seva corona de llorer. Un Illa que no ha fet declaracions, però que ha tingut el gest d'apropar-se a la zona de premsa per saludar de manera informal a alguns dels periodistes que estaven cobrint l'acte durant el matí d'avui. La portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, ha estat qui ha fet les declaracions institucionals, i ha reivindicat una Catalunya "sense exclusions" que actuï com a contrapunt davant "un món que tanca fronteres".

👉Amb l'himne de Segadors de fons, arriben els membres de la Mesa del Parlament al Monument a Rafael Casanova, qui va ser conseller en cap de Barcelona durant la guerra de Successió.#DiadaDdB pic.twitter.com/re3x6m5i6k

— Diari de Barcelona (@diaridebcn) September 11, 2026

Paneque ha comparat el país amb un castell, que només es manté ferm quan totes les persones que el formen se senten reconegudes. "Ningú és més català que ningú. Catalunya som tots i totes", ha afirmat abans de remarcar que, plegats, els catalans són més forts.

Una nació d’acollida i sense exclusions

El president del Parlament, Josep Rull, ha reivindicat una Diada "dels vuit milions de catalans", mentre la resta de representants han conjugat la unitat des de lectures polítiques diferents.

Rull ha defensat Catalunya com "una nació d’acollida i d’integració" que no pregunta a la seva gent d’on ve, sinó "on volem arribar plegats" amb progrés, justícia i llibertat. El president del Parlament ha sostingut que el país ha aconseguit superar les adversitats gràcies a la seva cohesió interna i ha assegurat que, per als independentistes, la llibertat de Catalunya només serà possible des d’aquesta unitat.

El president de la cambra també ha recordat que aquest 2026 es compleixen 125 anys de la primera ofrena al monument, protagonitzada per un grup de joves catalanistes que van ser detinguts i empresonats. Rull ha lamentat que el Parlament encara tingui dos diputats a l’exili, Carles Puigdemont i Lluís Puig, una situació que ha qualificat d’"infàmia", i ha conclòs que l’esperança del poble català ha estat sempre "més poderosa que la por".

Solemnitat, senyeres i ‘Els Segadors’

L’ofrena ha transcorregut en un ambient formal, solemne i carregat de simbologia catalana. Els Mossos d’Esquadra han estat els més matiners, amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, al capdavant, seguits de la resta de cossos d’emergències. Posteriorment, han passat pel monument el Govern, la Mesa del Parlament, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i les diferents delegacions polítiques i socials.

Les corones de flors, les senyeres i la interpretació d’Els Segadors per part de la Banda Municipal han acompanyat la cerimònia. ERC ha acabat la seva ofrena al crit de "Visca Catalunya lliure", Junts hi ha arribat acompanyat d’un grup de grallers i els Castellers de Barcelona han aixecat un pilar davant del monument. La CUP, Aliança Catalana, Vox i el PPC no han participat en l’ofrena.

Una mateixa unitat, diferents camins

El missatge compartit de cohesió no ha amagat les diferències entre els partits. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat que la força de Catalunya ha estat "saber sumar i avançar junts" i ha reivindicat una Barcelona i una Catalunya obertes, cohesionades i capaces d’oferir a tothom la possibilitat de construir-hi el seu projecte de vida. "Catalunya només avançarà si ho fem de la mà i sense deixar ningú enrere", ha remarcat.

La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha recuperat l’esperit de la Diada de Sant Boi, que ha definit com una mobilització unitària que va permetre conquerir drets i llibertats. Moret ha reclamat que aquest 11 de Setembre serveixi per continuar avançant i evitar retrocessos, alhora que ha situat la cohesió social com una "lluita comuna»"i el català com un element d’identitat i enriquiment col·lectiu.

Des d’ERC, la secretària general, Elisenda Alamany, ha acusat l’Executiu de governar sense prou ambició nacional. "No es pot governar Catalunya com si fos una comunitat autònoma més", ha advertit. Alamany ha reclamat un nou model de finançament i el control dels trens, i ha assegurat que l’única resposta davant els qui volen una Catalunya tancada és "construir un país més fort i cohesionat".

El secretari general de Junts, Jordi Turull, també ha carregat contra Illa, a qui ha acusat de voler "tapar la mala gestió" del Govern fomentant la polarització. Paral·lelament, ha defensat que Catalunya ha de tornar a avançar a partir de la "lluita i la unitat", una unitat que, ha puntualitzat, no significa uniformitat. "Avui els protagonistes no som els partits, és el poble de Catalunya", ha sentenciat.

L’ombra dels aldarulls al Fossar

L’auge de l’extrema dreta i els incidents de dijous al Fossar de les Moreres també han estat presents en les declaracions. La coincidència entre l’acte d’Aliança Catalana i una concentració de col·lectius antifeixistes va acabar amb càrregues policials, tres detinguts, set investigats i 14 agents ferits lleus. El fotoperiodista Jordi Borràs va denunciar que un mosso el va fer caure a terra i que, tot seguit, va ser colpejat per assistents a l’acte d’extrema dreta.

La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha condemnat l’agressió i ha defensat que Catalunya ha de decidir si vol continuar sent un país inclusiu i «un sol poble» o permet que avancin els qui generen odi i por. "L’Estat ha de garantir els drets dels ciutadans i frenar l’extrema dreta, no a l’inrevés", ha afirmat.

Al seu costat, el ministre de Cultura i dirigent dels Comuns, Ernest Urtasun, ha reivindicat una Catalunya diversa i cohesionada en què ningú hagi d’acreditar el seu origen per ser ciutadà de ple dret. "No permetrem que cap extremista vingui a donar carnets de catalanitat en funció de l'origen.", ha advertit.

Els sindicats: drets socials davant l’odi

CCOO i UGT han centrat les seves intervencions en la defensa de les llibertats, els serveis públics i els drets laborals. La secretària general de CCOO Catalunya, Belén López, ha reivindicat el català com una llengua de cohesió i de construcció democràtica, i ha assegurat que la construcció nacional és inseparable de la lluita contra el racisme, la xenofòbia i les desigualtats.

El secretari general d’UGT Catalunya, Camil Ros, ha defensat que tothom és benvingut al país i que la identitat catalana és fruit de la suma i de la barreja. També ha advertit que els discursos d’odi no resoldran els problemes quotidians de la ciutadania: «"’odi ni apujarà els salaris ni abaixarà el lloguer".

Les entitats: llengua, país i mobilització

Entre les entitats, el president del Barça, Joan Laporta, ha reivindicat les arrels "profundament catalanes" del club i el seu compromís amb la democràcia. "En la defensa de la catalanitat oberta al món, de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les llibertats, sempre hi trobareu el Barça", ha afirmat. Segons Laporta, aquest compromís és el que dona sentit al lema ‘Més que un club’.

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha reclamat més implicació institucional en el compliment del Pacte Nacional per la Llengua i ha demanat al Govern que lideri la normalització del català.

Les principals entitats independentistes també han apel·lat a la unitat. El Consell de la República s’ha ofert com a facilitador per acostar posicions "sense retrets", mentre que el president de l’ANC, Josep Vila, ha convidat la ciutadania a agafar l’estelada i sortir al carrer per impulsar "un nou embat independentista". Òmnium Cultural, per la seva banda, ha reivindicat una independència construïda «amb tots els seus accents, tots els seus orígens i tota la seva diversitat».