La crisi de la cooperació internacional posa en risc la salut mundial - Diari de Barcelona
La disminució de l’ajuda internacional impulsada pels Estats Units i països europeus com França o el Regne Unit podria tenir greus conseqüències sobre milions de persones arreu del món. Aquesta és una de les principals preocupacions que han destacat la politòloga Eva Granados i l’epidemiòleg Quique Bassat durant el cicle "Què passa al món? La cooperació internacional al desenvolupament davant un món en crisi," celebrat aquest dijous al CIDOB.
Durant l’acte, realitzat amb la col·laboració de política&prosa i Economistas Frente a la Crisis, els experts han alertat que la crisi de la cooperació internacional no només posa en risc programes sanitaris i humanitaris, sinó també el futur del sistema internacional multilateral.
Eva Granados, secretària d’Estat de Cooperació Internacional i presidenta de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, ha defensat la cooperació internacional com una política pública basada en drets. “L’ajuda no és caritat”, ha apuntat Granados, insistint que les polítiques de desenvolupament formen part d’un compromís col·lectiu amb els drets humans i amb la reducció de les desigualtats globals.
Així mateix, ha manifestat que els efectes de les retallades per part de l’USAID (Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional) no són només en l’àmbit econòmic, sinó també en el social i el polític. “El que s’està qüestionant justament és la llei de la força respecte a la força de la llei”, ha afirmat Granados.
Granados ha assenyalat l’auge de discursos contraris a la cooperació internacional, sobretot des dels sectors d’extrema dreta. Segons la politòloga, aquestes narratives se centren a atacar a polítiques relacionades amb la igualtat de gènere o els drets humans, tot promovent idees basades en la “prioritat nacional”, és a dir, la defensa dels interessos propis de cada país per sobre de la cooperació internacional.
En aquest sentit, ha remarcat la importància de reforçar la legitimitat social de la cooperació i la necessitat d’explicar millor a la ciutadania per què aquestes polítiques són cabdals en un món cada vegada més interconnectat.
Impacte sanitari de les retallades
Quique Bassat, director general i científic de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha exposat algunes dades sobre l’impacte que la reducció de l’ajuda internacional podria tenir en la salut de milions de persones, especialment en la mortalitat infantil. Segons estudis realitzats per Bassat, només les retallades vinculades a l’USAID podrien provocar fins a 14 milions de morts abans del 2030, de les quals 4,5 milions en serien infants.
Bassat ha afirmat que les conseqüències d’aquestes retallades es podrien traduir en “cinc milions de morts a l’any, és a dir, nou morts cada minut”. El director de l’ISGlobal ho ha qualificat d’“una xifra que fa els pèls de punta”, referint-se als possibles efectes negatius que les interrupcions en programes de vacunació, distribució de medicaments o tractaments com la malària o el VIH podrien desencadenar. A més, ha recordat que durant les últimes dècades, la mortalitat infantil arreu del món s’havia reduït significativament gràcies als programes de cooperació internacional i de salut pública.
Segons Bassat, les retallades estatunidenques tenen un impacte directe en els països que més hi depenen d’aquestes ajudes, concentrats especialment a l’Àfrica i sud-est de l’Àsia. Ha utilitzat un exemple concret per mostrar la gravetat de la situació: després de l’acomiadament de centenars de treballadors en programes humanitaris, la distribució de medicines pel VIH o xarxes mosquiteres per prevenir la malària va quedar completament aturada, ja que el responsable del repartiment era els Estats Units.
Davant la retirada progressiva dels EUA, es dona espai a què altres actors liderin el futur del multilateralisme. Tant Granados com Bassat han assenyalat que països com la Xina o Rússia estan aprofitant per implementar models de cooperació diferents i menys transparents. “A diferència de nosaltres, ningú els mira. Ningú els compta”, ha apuntat Granados.






