La guerra a l'Orient Mitjà, que amb el tancament de l'estret d'Ormuz ha provocat una escalada del preu de l'energia i dels fertilitzants, comportarà un descens de la producció agrícola entre aquest any i l'any que ve. També se n'encarirà el preu en una escalada que afectarà sobretot els països més pobres.

A l'informe sobre perspectives agrícoles, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) calcula que la producció de cereals als països d'ingressos baixos disminuirà un 2,3% enguany i un 1,7% el 2027.

Als països d'ingressos mitjans, aquesta caiguda serà de l'1-2%, mentre que als rics es quedarà en menys de l'1%. La raó d'aquestes diferències és que l'impacte de l'encariment de l'energia i, sobretot, dels fertilitzants és més difícil encaixar per als més pobres perquè les reserves acumulades són menors i perquè el sector agrícola és més sensible a l'alça dels costos.

En paral·lel, els preus dels principals productes del sector agrari pujaran. És el cas del blat (4,6% el 2026 i més del 7% el 2027), el blat de moro (més del 3% el 2027 i prop del 7% el 2027), l'arròs (més del 4% el 2026 i un 3% l'any que ve), la vedella (1,5% el 2026 i 2,5% el 2027), el porc (gairebé un 2% enguany i un 4% l'any que ve) i el pollastre (3% el 2026 i 5% el 2027).

L'escenari advers que plantegen l'OCDE i la FAO es basa en l'alentiment global i en uns preus de l'energia que enguany seran un 33% més alts respecte de la situació anterior, que el 2027 s'encariran encara un 10% més.

Els fertilitzants, per la seva banda, seran de mitjana un 29% més cars el 2026 i un 17% el 2027, i això en reduirà l'ús, i també ajustaments a la producció en el comerç i alteracions en els patrons de consum molt diferenciades entre uns països i els altres.

Aquest escenari porta a una contracció o a un estancament del consum d'aliments en els països pobres, en particular d'aliments d'origen animal, la qual cosa apunta a unes dietes més econòmiques, mentre que en els països de renda mitjana i alta aquests nivells de consum quedaran pràcticament sense canvis significatius.

Projecció per a la pròxima dècada

Més enllà d'aquesta anàlisi arran de la crisi a l'Orient Mitjà, els experts de l'OCDE i de la FAO, com ja ho feien en edicions anteriors de l'informe, es projecten sobre la pròxima dècada i estimen que en l'horitzó de 2035 la producció del sector agrícola augmentarà un 13,3% i arribarà a un valor de 4,01 bilions de dòlars.

L'increment en aquests anys serà particularment marcat per a la producció animal (15,1%), però també serà significatiu per a la producció vegetal (12,5%), així com per a la pesca i altres aliments procedents del medi aquàtic (11%).

Els ingressos per agricultor, que ara són de mitjana de 3.800 dòlars l'any, milloraran globalment un 9% en la pròxima dècada, encara que les diferències són abismals entre unes regions del món i les altres, i el document afirma que això es mantindrà.

Als països rics passaran de 21.100 dòlars actualment fins als 22.155 dòlars el 2035, mentre que en els pobres (l'Àfrica subsahariana i el sud d'Àsia) progressaran de forma modesta de 930 dòlars a uns 1.100.

Els preus agrícoles es mantindran estables o a la baixa, encara que els autors de l'estudi subratllen que això no prejutja sobre una possible variabilitat, com ho demostra l'experiència històrica amb episodis de volatilitat. Tot i l'augment de la productivitat i la millora de l'eficiència, les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sector serà d'un 6,5% superiors per al 2035.

Quant al comerç internacional de productes agrícoles, el pes dels quals ha crescut significativament en passar del 16% del 2000 al 22-23% del 2019 i que s'ha mantingut estable des de llavors, hauria de seguir en aquests paràmetres en la pròxima dècada. 

Llatinoamèrica i el Carib (sobretot pel Brasil, Argentina i Paraguai) continuarà sent, amb molta diferència, la primera regió per exportacions, mentre que els grans importadors seran els països en desenvolupament del sud i el sud-est de l'Àsia, en particular l'Índia, Indonèsia, Filipines, Malàisia, Tailàndia i Vietnam.