La guerra a l'Orient Mitjà, que amb el tancament de l'estret d'Ormuz ha provocat una escalada del preu de l'energia i dels fertilitzants, comportarà un descens de la producció agrícola entre aquest any i l'any que ve. També se n'encarirà el preu en una escalada que afectarà sobretot els països més pobres.

A l'informe sobre perspectives agrícoles, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) calculen que la producció de cereals als països d'ingressos baixos disminuirà un 2,3 % enguany i un 1,7 % el 2027.

Als països d'ingressos mitjans, aquesta caiguda serà de l'1-2 %, mentre que als rics es quedarà en menys de l'1 %. La raó d'aquestes diferències és que l'impacte de l'encariment de l'energia i, sobretot, dels fertilitzants és més difícil d'assumir per als més pobres perquè les reserves acumulades són menors i perquè el sector agrícola és més sensible a l'alça dels costos.

En paral·lel, els preus dels principals productes del sector agrari pujaran. És el cas del blat (4,6 % el 2026 i més del 7 % el 2027), el blat de moro (més del 3 % el 2026 i prop del 7 % el 2027), l'arròs (més del 4 % el 2026 i un 3 % l'any que ve), la vedella (1,5 % el 2026 i 2,5 % el 2027), el porc (gairebé un 2 % enguany i un 4 % l'any que ve) i el pollastre (3 % el 2026 i 5 % el 2027).

L'escenari advers que plantegen l'OCDE i la FAO es basa en l'alentiment global i en uns preus de l'energia que enguany seran un 33 % més alts respecte de la situació anterior, que el 2027 s'encariran encara un 10 % més.

Els fertilitzants, per la seva banda, seran de mitjana un 29 % més cars el 2026 i un 17 % el 2027, això en reduirà l'ús i provocarà també ajustaments en la producció, en el comerç i alteracions en els patrons de consum molt diferenciades entre uns països i els altres.

Aquest escenari porta a una contracció o a un estancament del consum d'aliments en els països pobres, en particular d'aliments d'origen animal, la qual cosa apunta a unes dietes més econòmiques, mentre que en els països de renda mitjana i alta aquests nivells de consum es mantindran pràcticament sense canvis significatius.

Projecció per a la pròxima dècada

Més enllà d'aquesta anàlisi arran de la crisi a l'Orient Mitjà, els experts de l'OCDE i de la FAO, com ja feien en edicions anteriors de l'informe, es projecten sobre la pròxima dècada i estimen que en l'horitzó de 2035 la producció del sector agrícola augmentarà un 13,3 % i arribarà a un valor de 4,01 bilions de dòlars.

L'increment en aquests anys serà particularment marcat per a la producció animal (15,1 %), però també serà significatiu per a la producció vegetal (12,5 %), així com per a la pesca i els altres aliments procedents del medi aquàtic (11 %).

Els ingressos per agricultor, que ara són de mitjana de 3.800 dòlars l'any, milloraran globalment un 9 % en la pròxima dècada, encara que les diferències entre unes regions del món i les altres són abismals, i el document afirma que això es mantindrà.

Als països rics passaran de 21.100 dòlars anals actualment a 22.155 dòlars el 2035, mentre que als pobres (l'Àfrica subsahariana i el sud d'Àsia) progressaran de forma modesta de 930 dòlars a uns 1.100.

Els preus agrícoles es mantindran estables o a la baixa, encara que els autors de l'estudi subratllen que això no prejutja la possible variabilitat, com ho demostra l'experiència històrica amb episodis de volatilitat. Tot i l'augment de la productivitat i la millora de l'eficiència, les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sector seran un 6,5 % superiors per al 2035.

Quant al comerç internacional de productes agrícoles, el pes dels quals ha crescut significativament en passar del 16 % l'any 2000 al 22-23 % el 2019 i s'ha mantingut estable des de llavors, hauria de continuar en aquests paràmetres durant la pròxima dècada. 

Llatinoamèrica i el Carib (sobretot pel Brasil, l'Argentina i el Paraguai) continuaran sent, amb molta diferència, la principal regió exportadora, mentre que els grans importadors seran els països en desenvolupament del sud i el sud-est de l'Àsia, en particular l'Índia, Indonèsia, Filipines, Malàisia, Tailàndia i Vietnam.