Durant els últims anys els moviments i reivindicacions feministes han agafat embranzida: des d’actuacions o fenòmens com el del #metoo, a les manifestacions de rebuig en contra la sentència de La Manada o les mobilitzacions del 8 de Març. Les dones cristianes també s’han vist interpel·lades per aquest moviment social. Noemí Ubach, portaveu d’ ‘Alcem la veu!’, explica que les dones de l'església no són alienes a tots aquest fets: “No som impermeables a això, també ho vivim així”. És per això que les darreres reivindicacions d’associacions feministes dins del món cristià i catòlic “són fruit de la revifada i l’auge del feminisme a nivell global”. 

Alcem la Veu!

Noemí Ubach explica que el feminisme dins l’Església ja té certa trajectòria. ‘Alcem la Veu!’ va néixer fa un any, al voltant del 8 de març del 2019, quan “diferents associacions van preparar actes entorn el rol de la dona dins l’Església i unes quantes dones ens anàvem trobant a tots els actes”. Van ser les dones de la HOAC, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica, un grup que ja té cert recorregut en aquest tema, les qui van començar a convocar dones de diferents grups. “Arrel d’aquesta onada de sensibilització dels últims anys, ens vam començar a mobilitzar”, explica Ubach. 

“Els nostres objectius eren, d’una banda l’organització d’un acte de cara al 8 de març del 2020; i de l’altra la redacció d’un manifest que resumís les nostres reivindicacions”. Entre els punts principals del manifest, es denuncia la negació del sacerdoci a les dones, així com la visió negativa de l’Església de la sexualitat.

Demanen que les deixin de tractar “amb condescendència, com si fossin menors d’edat”; també demanen compartir lideratge amb els homes per construir una Església paritària, així com respectar i acompanyar tota la diversitat de famílies, d’identitats i orientacions sexuals. De moment, ja s’hi han adherit més de 1000 persones i més de 50 entitats. 

Ubach puntualitza que el manifest va sortir com a resultat de diverses reunions i des del punt de vista de les dones que formaven ‘Alcem la Veu!’. "No vam anar a buscar sectors molt diferents a nosaltres per intentar trobar un punt mig. Teníem molt clar que volíem denunciar la discriminació que patim les dones a l’Església i animar les mateixes dones a ser protagonistes i tenir confiança en si mateixes”. 

Manifestació de l'1 de març davant la catedral de Barcelona. Foto: Èlia Llisterri

Xarxes internacionals 

Alcem la Veu! s’articula amb altres associacions a través d’una organització internacional anomenada Voces of Faith, que agrupa iniciatives de diferents continents amb l’objectiu que les dones liderin l’Església en igualtat de condicions amb els homes. “Neix amb la intenció de fer propostes que puguin tirar endavant aquest objectiu i coordinar les diferents associacions que arreu del mon van en la mateixa línia.”

Per exemple, destaca l’enrenou causat per les dones catòliques franceses. La teòloga Anne Soupa s’ha postulat darrerament com a arquebisbe de Lió. A part d’ella, també hi ha 7 o 8 dones que s’han postulat per càrrecs eclesials a l’Església francesa. “La seva acció busca remoure consciències i posar en evidència l’absurditat i la incoherència de negar aquests càrrecs a les dones. És absurd, avui dia no hi ha forma de defensar-ho”, explica Noemí Ubach. 

Destaca que les dones son una part molt important de l’Església: “Fem treballs de voluntariat, participem en les parròquies, als bancs de missa sobretot s’hi veuen dones i les catequistes també són en un 90% dones”. Malgrat ser majoria, no es veuen representades ni hi tenen veu, ja que els lideratges i els espais de responsabilitat els ocupen tots els homes. “Com a institució l’Església fa un rol social molt important, hi ha moltes persones que en formen part i que treballen dia a dia pels més vulnerables. Però d’una forma totalment incoherent no deixa que les dones formin part dels seus espais de lideratge”, denuncia. 

Cartell de convocatòria a la manifestació de l'1 de març. 

Valora molt positivament que la institució dialogui amb el feminisme, tant per l’Església com pel feminisme. “D’una banda, per l’Església entrar en contacte amb el feminisme significa obrir-la a un tema que ha estat tabú durant segles i on porta un retard molt important. El tracte que té actualment amb les dones li resta credibilitat.” Argumenta que això la faria més justa, més coherent i més en línia amb l’Evangeli. “D’altra banda, crec que és bo pel feminisme que una institució que és secularment masclista canviï.  Que aquesta institució, que té tant d’impacte social, pugui canviar aquest discurs i aquesta mentalitat, pel feminisme trobo que és molt important també.”

Jove, catòlica i feminista

Sovint, les noves generacions s’aparten de la religió cristiana perquè el funcionament i l’estructura de l’Església els fa entrar en conflicte amb els seus ideals, i per consegüent, no se senten inclosos dins la comunitat. No obstant això, hi ha joves cristians que no renuncien a la seva fe i aposten per un canvi trencador dins l’Església.

La Glòria López, una jove de 21 any, també és membre del col·lectiu ‘Alcem la veu!’. “Jo tenia inquietuds com a jove creient, com a dona i com a feminista” i dins del grup va trobar el recolzament i els ànims per lluitar i fer un canvi dins de la institució. “Hem fet molta cohesió de grup, cadascuna des de la seva edat, des de les seves vivències, donava opinions, propostes i m’he sentit molt escoltada”. 

Explica que tot i creure en Déu, en Jesús i en l'Església hi ha certs aspectes de la institució que no veu coherents i que li generen rebuig. “No hi ha coherència entre els ideals que jo rebia sobre Jesús trencador, amb una Església amb certes mancances, sobretot en un sentit feminista”, però creu que amb sororitat es pot fer un canvi “que costarà més o costarà menys”. 

Tanmateix, López, denúncia que pel fet de ser creient l’encasellen “dins d’uns estereotips que es relacionen amb l’Església com a institució. Per això sempre s’ha d’explicar, “perquè si no els estereotips van per davant”: “Poden pensar que sóc conservadora o masclista quan realment no ho sóc”. De fet, moltes vegades quan comenta que és feminista li qüestionen que segueixi a l’Església i la titllen d’incoherent. “Però jo sempre ho dic, jo segueixo els ideals que em transmet Jesús”, tot i així, explica que “els homes han construït la interpretació del que deia Jesús”. 

Malgrat tot, creu que és possible fer una lectura feminista de la Bíblia. “És veritat que parlem de textos escrits per homes, en una època evidentment masclista i amb una perspectiva masclista”.  Ara bé hi ha teòlogues feministes que han escrit i analitzat la visió transgressora de Jesús.

“M’he llegit un llibre que es diu ‘Cuando la palabra se hace cuerpo, un cuerpo de mujer’ d’Emma Martínez Ocaña. La teòloga recull històries de la Bíblia de dones que no tenen nom. Es refereixen a elles com a la dona de, la cunyada de, la filla de… però a través d’elles veiem com Jesús estava sempre al seu costat, els obria les portes i les feia partícips.”, comenta la jove. 

Col·lectiu cristià LGTBI+

A banda de la lluita per la igualtat de la dona dins del cristianisme, hi ha altres col·lectius com l’Associació Cristiana de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals de Catalunya (ACGIL) que també miren de reivindicar la seva sexualitat dins la institució de l’Església.

ACGIL es va fundar l’any 1991 i va sorgir com a una escissió del Col·lectiu Cristià Universitari, que va néixer a la Universitat de Barcelona. Inicialment estava format per gent universitària i poc a poc es va anar integrant a la Coordinadora Gay i Lesbiana de Catalunya. 

Irma Llopart, presidenta l’ACGIL explica que l'Església com a institució els coneix, però l’any passat van decidir començar a “tocar la porta a les institucions de veritat”. “Vam fer una ronda de contactes dels bisbats de Catalunya i van respondre el de Solsona i el de Barcelona”. Des de l’associació els volen transmetre el missatge que són cristians, que ells també formen part de l’Església. 

“Partint de la seva realitat com a homosexual, te n’adones que ningú està per sobre de la teva fe”. D’aquesta manera Llopart vol deixar clar que “la fe no és homòfoba, sinó que ho és la persona”.

Seguint amb el mateix argument, l'Assumpció, membre d’ACGIL,  explica que “Jesús va dir que on hi hagués dues persones reunides en nom seu, ja hi havia una comunitat; quan nosaltres ens reunim també som part de l’Església com a creients, encara que puguem identificar-nos més o menys amb la institució”, sentencia.