Després de guanyar el 57è Premi Josep Pla, aquest dimecres 5 de febrer arriba a les llibreries L'art de ser humans (Destino), el nou assaig del doctor en biologia, professor i investigador de la Universitat de Barcelona, David Bueno (Barcelona, 1965). A partir de l'enfocament de la neurociència educativa, l'autor demostra com les arts són una expressió de l'essència de cada persona i, alhora, una eina imprescindible per a l'aprenentatge i el creixement humà. En aquest sentit, connecta la ciència amb l'humanisme per reivindicar "l'homo artisticus" que tothom porta a dins. "Hem de treballar més a través de les arts", assenyala, "sense prioritzar-ne cap, i incorporant la ciència i la filosofia".

Cada capítol s'endinsa en un aspecte diferent, com per exemple, la manera en com es percep i s'interpreta l'art amb el cervell, el paper de la memòria en la creativitat, l'impacte emocional de la música, l'expressivitat del teatre i la dansa o, fins i tot, com la ciència i la filosofia es poden entendre com a disciplines artístiques. 

Així doncs, l'autor fa referència a la necessitat "d'integrar" tot el que es fa a la vida d'una forma més global. "He conegut científics que pensen que les arts no serveixen per a res i que són una pèrdua de temps", admet, "però també hi ha artistes que manifesten que les ciències no els interessen gens". Per això afirma que el camí ideal és de "l'encaix equilibrat", ja que el cervell funciona pràcticament de la mateixa manera davant d'elements que són clau: "creativitat, capacitat d'abstracció i flexibilitat".

La importància del llenguatge

Un dels temes en els quals incideix la proposta de Bueno és en "l'art de parlar", ja que defensa que a través del llenguatge es poden "potenciar" la resta de capacitats. "De fet, el llibre fa una crida a empoderar-nos, perquè estem perdent la capacitat de parlar i dedicant més estona a les pantalles", avisa, un fet que no permet "estructurar un llenguatge complex" i que pot limitar la capacitat de reflexionar de les generacions futures.

"Per estructurar un pensament complex que sigui crític cal tenir un llenguatge elaborat", insisteix, "com va dir un pedagog, la importància es troba en les subordinades que és on hi ha el matís". Per això subratlla que els matisos i les metàfores són importants, "un llenguatge únicament simple ens pot fer més dòcils".

D'altra banda, l'educació també està ben present a l'assaig i travessa diversos dels seus capítols. Bueno defensa la integració de les arts en l'educació com a eina per desenvolupar habilitats cognitives, emocionals i socials, per afavorir una formació més rica i equilibrada. De fet, opina que en certa manera s'ha adquirit una visió "excessivament utilitarista del que ha de ser l'educació".

"Sembla que ha de formar professionals formats cadascun en el seu camp per una economia competitiva i si has de fer persones bones en ciències, només han de fer ciències", retrata, "i em sap una mica de greu quan a les proves surt per exemple que s'ha de millorar en matemàtiques i es diu: doncs fem més matemàtiques, i no, fem-les d'una altra manera perquè les hem separat tant de la resta de coses que el cervell no hi veu un significat".

"El que volem és una societat amb una cultura global molt més àmplia i amb més capacitat de reenfocar-se", sosté.

Més divulgació

Doctor en biologia, professor i investigador de la Universitat de Barcelona, Bueno subratlla la importància que L'art de ser humans sigui un assaig accessible per a un públic ampli, incloent-hi aquelles persones sense coneixements previs en neurociència o pedagogia. "Cal més divulgació científica, però també artística i filosòfica", conclou.