De la crueltat de la guerra a la sàtira política: set propostes culturals per a la setmana - Diari de Barcelona
Set de cultura
De la crueltat de la guerra a la sàtira política: set propostes culturals per a la setmana
La investigació d’Ezio Gavazzeni sobre els franctiradors de Sarajevo, el retrat de la soledat de Javier Giner, el cinema documental musical, la fotografia, la guitarra clàssica, l’humor polític i l’òpera de Bellini protagonitzen l’agenda cultural de Barcelona entre el 26 d’octubre i el 2 de novembre
Amb la tardor ben entrada i la Castanyada a tocar, Barcelona continua desplegant una agenda cultural que convida a mirar més enllà dels plans típics per pal·liar el fred. La literatura obre la porta a les històries més fosques de la condició humana; el cinema explora les esquerdes de les relacions personals i el poder de la música per explicar el món; i els escenaris combinen sàtira política, tradició musical i grans tragèdies amoroses. Set propostes per descobrir altres mirades, qüestionar certeses i deixar-se sorprendre per la cultura de la ciutat.
Quan la guerra es converteix en negoci
Hi ha llibres que costen de llegir no pas perquè siguin difícils, sinó perquè expliquen fins on pot arribar la crueltat humana. A Safaris humanos. La investigación sobre el negocio de la muerte en Sarajevo, el periodista italià Ezio Gavazzeni reconstrueix una de les històries més esgarrifoses de la guerra de Bòsnia. L'investigador assenyala que estrangers adinerats, durant el setge de Sarajevo als anys noranta, haurien pagat prop de 100.000 euros per disparar contra civils indefensos des de les posicions dels franctiradors serbobosnians.
A partir d’una investigació periodística i de testimonis, Gavazzeni explora com la violència es va convertir en turisme de guerra, amb preus i objectius, i posa el focus en la deshumanització i la impunitat. Publicat per Ediciones Península el 16 de setembre de 2026, el llibre té 328 pàgines i planteja una lectura tan dura com necessària sobre els abismes morals d’un conflicte. Una proposta perfecta per a qui creu que la memòria també serveix per mirar de cara allò que preferiríem no saber.
Estimar quan tot trontolla
El 30 d’octubre arriba als cinemes Esta soledad, el primer llargmetratge de Javier Giner després de la sèrie Yo, adicto. Protagonitzada per Oriol Pla i Marina Salas, la pel·lícula segueix en Leo i la Lorea després de posar fi a una relació de cinc anys. Potser encara s’estimen, però alguna cosa s’ha trencat.
Ell intenta sostenir la responsabilitat de cuidar el seu pare malalt mentre conviu amb una desconnexió emocional que no sap com afrontar. Ella navega entre feines precàries i crisis personals, intentant recompondre’s sense tenir gaire clar per on començar. Giner posa el focus en dues persones cansades, atrapades per allò que no s’ha resolt i per les expectatives d’una generació que sembla arribar tard a l’amor, a l’estabilitat i a la calma. Amb guió de Giner i Luisa Matienzo, el film converteix una ruptura sentimental en una mirada sobre la precarietat i les ferides que arrosseguem.
La música també explica el món
Del 29 d’octubre al 8 de novembre, Barcelona torna a convertir les sales de cinema en espais de trobada entre música i imatge amb l’IN-EDIT, el Festival Internacional de Cinema Documental Musical. La proposta va molt més enllà dels documentals biogràfics: es tracta d’explicar el món a través de la música, les seves escenes, els seus artistes i les comunitats que s’hi reconeixen.
La programació inclou propostes sobre figures i universos musicals diversos, des de Bajañí, de Fernando Trueba, al voltant de la guitarra flamenca, fins a PULP: What Do You Do For An Encore?, dedicat a la banda britànica de britpop. També hi ha un documental sobre la sala Pont Aeri i una pel·lícula de clausura que recupera l’escena del rock alternatiu dels anys noranta a través d’arxius inèdits de bandes emblemàtiques. És l’oportunitat per descobrir artistes més enllà de les cançons que coneixem i entendre com la música ha retratat èpoques, identitats i formes de resistència.
Un país explicat a través de les fotografies
Com canvia una societat quan deixa enrere les estructures que l’han definida durant dècades? I com ho explica la fotografia? A Foto Colectania, Emancipacions. Col·lecció Foto Colectania proposa una nova lectura de la fotografia espanyola a partir d’aquestes dues preguntes. Comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou de París, l’exposició es pot visitar del 8 d’octubre de 2026 al 7 de febrer del 2027.
La mostra ressegueix dues transformacions paral·leles: la d’una societat que avança cap a la modernitat després de la Segona Guerra Mundial i la fi del franquisme, i la d’un mitjà que abandona progressivament els usos més informatius per explorar formes més autònomes i artístiques. Hi trobem mirades humanistes, retrats de comunitats i identitats emergents, així com obres que qüestionen què vol dir documentar la realitat. Una visita per entendre que una imatge no només conserva un instant: també pot explicar com hem canviat.
Amb noms com Colita, Joan Colom, Joan Fontcuberta, Alberto García-Alix, Cristina García Rodero i Chema Madoz, l’exposició també convida a mirar més enllà de la fotografia emmarcada: àlbums, còpies de premsa, fanzins i altres materials formen part del relat.
La guitarra clàssica surt a trobar la ciutat
Del 29 d’octubre al 15 de novembre, el Festival Art Llobet celebra la seva 23a edició amb un fil conductor que uneix modernisme i guitarra, reivindicant la figura del músic barceloní Miquel Llobet i el seu paper en l’evolució de l’instrument.
La proposta s’escampa per espais singulars i equipaments de Barcelona, amb concerts que posen en diàleg el repertori clàssic, les noves sonoritats i la música d’arrel. El festival reivindica la proximitat: escoltar música en sales i espais patrimonials on la distància entre intèrprets i públic es redueix i cada matís guanya presència.
Entre les propostes hi ha Música entre tradicions, amb Maria Camahort al Palau Güell el 6 de novembre, i A cau d’orella, amb Maria Isart i Ernest Martí, el 7 de novembre al Casal de Barri Can Travi de la Vall d’Hebron. També hi haurà Més enllà dels límits, amb Juijui Wu, al Cementiri del Poblenou el 15 de novembre.
Una farsa per riure-se'n del poder
Al Teatre Maldà, la història de Catalunya passa pel filtre de l’humor més satíric. Lo de Jaume I, de la companyia Al Cel Cia., és una comèdia musical inspirada en Don Jaume el Conqueridor, de Serafí Pitarra, que construeix una farsa desacomplexada sobre la política catalana i l’auge de l’extrema dreta.
La trama imagina una nova presidenta de la Generalitat, Lídia Obiols, decidida a recuperar el prestigi de les institucions i restaurar una suposada puresa de la catalanitat. El detonant és una troballa insòlita: el fal·lus dissecat de Jaume I, que la protagonista vol convertir en la peça clau per engendrar una nova nissaga reial. A partir d’aquí, la sàtira es dispara.
Amb dramatúrgia, lletres i direcció de Guillem Cuxart i música de Marc Sambola, l’espectacle combina cançons, humor escatològic i provocació política. Una comèdia que es val de l’absurd per posar en qüestió els discursos identitaris i les ambicions de poder. Es pot veure al Maldà fins al 8 de novembre, en català i amb una durada de 90 minuts. Les funcions són de dimarts a dissabte a les 20 h i diumenge a les 12 h.
Un amor contra el món
El 30 d’octubre, el Gran Teatre del Liceu acull I Capuleti e i Montecchi, de Vincenzo Bellini, una nova mirada operística al mite de Romeu i Julieta. Lluny de la versió més associada a Shakespeare, l’obra situa l’amor de Giulietta i Romeo enmig d’un conflicte entre faccions, en què l’odi familiar sembla una condemna inevitable.
La música de Bellini, amb les seves melodies llargues i delicades, contrasta amb la violència del món que envolta els protagonistes. Estimar-se es converteix en un acte de rebel·lia: una manera de desafiar les normes i l’honor imposats pels altres. La producció d’Allex Aguilera reforça aquesta tensió amb una escenografia que explora les convencions socials i el destí tràgic dels amants.
La direcció musical és de Riccardo Frizza i el repartiment inclou Lisette Oropesa i Raffaella Lupinacci. L’òpera es podrà veure al Liceu fins a l’11 de novembre, amb diverses funcions durant la setmana.
