Per Aina Borrut Salvador
Publicat el 16 de juny 2026

Suècia ha passat de ser el principal país d'acollida de refugiats a Europa —amb 162.877 sol·licituds d'asil el 2015— a tenir una de les polítiques migratòries més restrictives de la UE, amb tan sols 9.645 el 2024.

A través del testimoni de la Lamar, una refugiada siriana que va arribar el 2014 i va obtenir la ciutadania en cinc anys, aquest reportatge contrasta com era el sistema d'integració suec amb el que és avui: tot i que la maquinària institucional segueix en peu, els canvis legislatius des de 2016 —especialment l'Acord Tidö del 2022 impulsat amb el suport de l'extrema dreta— han reduït dràsticament qui pot accedir-hi; s'han substituit els permisos permanents per temporals i s'ha creat una incertesa que dificulta la integració real.

Aquest gir suec s'emmarca en una tendència europea més àmplia que culmina amb l'entrada en vigor del nou Pacte europeu sobre Migració i Asil el juny de 2026

Aquest reportatge multimèdia s'emmarca dins el projecte 'Corresponsals del Canvi', una iniciativa conjunta del Diari de Barcelona amb la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
La deconstrucció del model migratori suec
El país ha passat de ser un referent de l'acollida humanitària a situar-se a l'avantguarda de la contenció, en un gir estructural que avança el rumb restrictiu de la Unió Europea
Enter
keywords
— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —