El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres el redactat final d’un dels dos decrets llei d’habitatge anunciats pel govern espanyol. El text concreta elements de la nova norma, com ara una clàusula per respectar la legislació catalana de lloguer temporal i d’habitacions i, un capítol on s’indica que les comunitats seran les encarregades d’evitar els desnonaments dels llogaters que hagin acumulat deutes amb particulars i, posteriorment, l’Estat les “compensarà”. El text indica que aquesta “enervació” es produirà quan les comunitats no ofereixin una alternativa habitacional. En el cas dels fons voltor, els desnonaments s’aturaran sense compensació fins al desembre del 2030, si l’afectat és vulnerable i no té alternativa.

“Quan no s’ofereixi una alternativa habitacional per part de les comunitats autònomes, estaran obligades a enervar (pagar el deute amb el propietari) l’acció en un termini de dos mesos. Durant aquests dos mesos, es mantindrà el procés suspès. En cas d’enervar-se, es posarà fi al procés judicial. En cas de no enervar-se l’acció, en el termini de dos mesos, es mantindrà la suspensió fins que l’Administració competent compleixi la seva obligació”, apunta el redactat del decret.

Segons la norma i d’acord amb les estadístiques, aquesta regulació serà aplicable “la immensa majoria dels casos de desnonament”. Pel que fa a la compensació, s’apunta que només anirà a càrrec de l’Administració General de l’Estat i serà per a totes les comunitats autònomes, també el País Basc i Navarra. La compensació serà “pel cost que els suposa el compliment d’aquesta obligació, excepte els interessos de demora que, si escau, es puguin generar pel compliment tardà de la comunitat autònoma”.

Legislació catalana

En el cas de la legislació catalana de lloguer temporal i d’habitacions, s’inclou una disposició addicional, la qual indica que les previsions de la nova llei relatives a l’arrendament d’habitatge temporal i d’habitacions s’entenen sense perjudici de les disposicions que, en exercici de les competències, hagin dictat o dictin les comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya. També seran aplicables en el seu respectiu àmbit territorial.

Límits a la compra especulativa

El decret llei recull en el seu article primer la prohibició de la “compra especulativa d’habitatge”, tot limitant l’adquisició d’una propietat per un preu “inferior al 70 % del seu valor de taxació de mercat”. Aquesta limitació tindrà una vigència temporal fins al 31 de desembre del 2028. “Queden exclosos els ens i les entitats del sector públic que tinguin com a finalitat la promoció i gestió d’habitatge social i assequible. La limitació tampoc s’aplica a les adquisicions destinades a l'habitatge habitual a preu assequible o social durant un mínim de cinc anys, a residències de persones que necessitin atenció sociosanitària, a residències per a col·lectius vulnerables adquirides per entitats del tercer sector ni a la protecció de víctimes de violència de gènere”, apunta la norma.

L’IVA als pisos turístics

La nova norma del govern espanyol introdueix un règim fiscal específic per als pisos turístics. D’una banda, s’obliga a la tributació de l’IVA per un valor del 10 %, de manera que el tributin com un negoci i, de l’altra, s’habilita els ajuntaments i les entitats locals perquè puguin penalitzar en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) l’ús de l’habitatge, diferent del residencial o dels habitatges buits. A més, amb l’objectiu de mobilitzar l'habitatge d’ús no residencial cap al residencial, s’estableix un recàrrec en l’IBI, que s’aplicarà als habitatges considerats buits.

“Als municipis situats en zones de mercat residencial tensionat es permet, així mateix, establir un recàrrec de fins al 50 % de la quota líquida de l’IBI sobre els immobles residencials destinats a allotjaments turístics d’acord amb la normativa autonòmica. El recàrrec podrà arribar al 100 % quan es tracti de titulars de dos o més immobles residencials destinats a aquest ús i al 150 % quan siguin titulars de quatre o més. El seu establiment i regulació corresponen als ajuntaments mitjançant ordenança fiscal”, apunta el decret.

Deduccions al lloguer

Pel que fa a les deduccions en el lloguer, una de les exigències de socis, com per exemple Junts, per aprovar les propostes, es crea una deducció del 10% per lloguer de l’habitatge habitual. Hi podran accedir els contribuents amb una base imposable inferior a 33.007,20 euros anuals. Per a l’aplicació de la deducció serà necessari que, durant almenys la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni cap dels membres de la seva unitat familiar siguin titulars d’un altre habitatge situat a menys de cinquanta quilòmetres de l’habitatge arrendat.

Indemnitzacions als llogaters

El segon dels nous decrets d’habitatge del govern espanyol preveu obligar els propietaris a “indemnitzar” els llogaters si no els renoven els contractes. Segons consta en el redactat de l’esborrany de la llei, al qual ha tingut accés l’ACN aquest dimarts, si arribada la data de venciment del contracte cap de les parts ha notificat la voluntat de no prorrogar-lo, el contracte es renovarà “obligatòriament” per terminis successius de cinc o set anys. Si l’arrendador comunica la voluntat de no prorrogar el contracte, estarà obligat a compensar l’arrendatari amb una quantitat equivalent a l’import de dotze mensualitats de renda d’un habitatge similar al llogat.

Segons consta al decret, la indemnització no seria procedent quan la no-pròrroga respongui a una causa "justificada". Aquí es mencionen casos com que l’arrendador, essent persona física, necessiti l’habitatge per a si mateix o per als seus familiars de segon grau, que l’arrendatari no habiti de manera efectiva l’habitatge arrendat o que disposi d’un altre habitatge apte en el mateix municipi.

"La indemnització compleix una doble funció. D’una banda, compensa la llar pels costos que l’extinció d’un contracte complert li imposa i que fins ara suportava en solitari. De l’altra, fa que la decisió de no prorrogar internalitzi el cost que trasllada a l’altra part, de manera que respongui a una necessitat real de l’arrendador i no a la mera expectativa d’obtenir una renda superior amb un nou arrendatari", indica el redactat de l’esborrany.

Segons defensa el govern espanyol en el text, la mesura no restringeix l’oferta d’habitatge de lloguer ni "altera l’equilibri de les prestacions del contracte". "L’arrendador manté la llibertat de no prorrogar el contracte en cadascun dels seus venciments, amb l’únic deure de compensar l’arrendatari i continua percebent la renda pactada amb les seves actualitzacions", remarquen.

Els decrets ja són al Congrés

El Congrés dels Diputats ha rebut aquesta nit els dos nous decrets llei d’habitatge, tammateix, la presidenta de la cambra, Francina Armengol, ha convocat una trobada telemàtica de la Mesa per poder-los qualificar. Segons han apuntat fonts del legislatiu espanyol, està previst que a les 10 del matí s’enviïn els textos als portaveus de tots els partits, complint així l’obligació reglamentària de facilitar les normes als grups 48 hores abans que es debatin. Està previst que divendres a les 11 del matí se celebri un ple extraordinari demanat pel govern espanyol per debatre i votar els dos nous decrets.