"Estem arrelades a la terra, com les oliveres": així comença a explicar la seva història Rula al-Khatib, directora de programes de Palestinian Farmers Union. L'acompanyen quatre representants de cooperatives agrícoles de Cisjordània, també membres del sindicat. Han visitat Barcelona per parlar sobre la seva situació en el marc de les jornades Orient Mitjà: conflictes, desordre i punt de trobada de l'Associació Catalana per la Pau (ACP).

Com la majoria d'activitats i professions a Palestina, l'agricultura està condicionada per l'ocupació israeliana. El setge militar, la violència dels colons i el control burocràtic són algunes de les formes de control que Israel exerceix sobre les agricultores de Cisjordània. A causa de la poca oferta laboral, el sector primari és el pilar de l'economia del país, ja que el 2012 donava feina de manera informal al 90% de la població, segons un estudi del Consell per les Relacions Europa-Palestina, una ONG prohibida per Israel.

Les diverses cares de l'ocupació

"Per anar a la granja m'he d'aixecar a les quatre de la matinada, i així arribar dues hores abans al punt de control israelià, que obre a les set. Allà ens peguen, ens insulten i ens humilien davant de tothom". Aquesta és la rutina diària de Suna Khrishi, representant de la cooperativa de Jayous, un poble de 6000 habitants prop de la ciutat de Qalqilya. Els colons israelians construeixen els assentaments al costat dels terrenys de cultiu palestins, i, si no, les terres són darrere el mur d'apartheid. "El mur envolta tres quarts del nostre poble, i dels 5.500 dunams (550 hectàrees) de terres que teníem, ens n'han confiscat 1.500", lamenta Khrishi.

Més enllà del control militar i la violència física, Israel fa servir altres tècniques per oprimir els palestins. L'aigua és un instrument polític, l'estat israelià controla els pous, i els colons construeixen assentaments al seu voltant. "El 80% dels pous de Cisjordània són d'Israel, i els palestins els hem de comprar l'aigua", denuncia Khrishi. El pou més proper al seu poble és darrere el mur de separació. "El meu marit ha d'anar a buscar aigua per regar els camps d'amagat a les dues de la matinada, i s'arrisca, perquè els colons i els porcs salvatges l'han atacat alguna vegada", aclareix.

La guerra comercial és una altra de les estratègies d'Israel per estrangular la producció palestina: "Inunden el nostre mercat amb productes israelians, molt més barats que els nostres, i això encara ens obliga a baixar els preus". Segons Manal Ragab, de la cooperativa Kufer al-Labad de Tulkarem, l'electricitat i l'aigua són més cares per als palestins, i això es tradueix en un alt cost de producció, que dificulta fabricar grans quantitats d'articles. Tampoc poden vendre els seus aliments al mercat israelià.

Empoderament femení

Abans, les dones no podien sortir al carrer sense el permís dels seus marits, que sempre els deien que no. Aquest costum ha canviat amb l'enduriment de l'ocupació. Segons les representants de les cooperatives, les dones poden anar a cultivar amb més facilitat perquè no aixequen tantes sospites als controls. "Les dones són les que ens encarreguem del benestar de les famílies, els nostres marits no poden treballar a causa de l'ocupació", explica Khrishi. "Ara que treballem i guanyem diners, podem formar part de sindicats i creem comunitat", afegeix la Ragab. 

Les representants de les cooperatives agrícoles palestines a la seu de l'Associació Catalana per la Pau, a Barcelona, el passat 9 de juliol. Oriol García Planas

"El meu germà també ha estudiat a la universitat, però no trobava feina, i ara fa de pagès a la meva cooperativa", explica Shahd Bsharat, enginyera agrícola i representant de la cooperativa Tamoon. L'organització de Bsharat té un programa de treball pensat per a dones joves a l'atur o acabades de graduar en enginyeria. La cooperativa de Khrishi també organitza activitats i dona suport a les dones de Jayous. "Ens dediquem a l'empoderament femení i al processament d'aliments", sentencia l'agricultora.

El paper de l'Autoritat Nacional Palestina i la cooperació internacional

"No ens donen cap tipus de suport: ni econòmic, ni social, ni psicològic, res de res!", denuncien alhora les agricultores. En comptes de protegir les terres i els cultius de les cooperatives locals, asseguren que l'Autoritat Nacional Palestina permet que els israelians robin menjar. "Quan les forces d'ocupació i els colons venen als nostres mercats i s'emporten els nostres productes, els soldats palestins només s'ho miren", amplien. 

Per tot plegat, la cooperació internacional té un paper clau. "La UB, L'Associació Catalana per la Pau o l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament són algunes de les entitats que ens ajuden", relata Suna Khrishi.  L'ONG Oxfam va construir un hivernacle a la cooperativa de Jayous, i l'ACP va construir un congelador. "L'exèrcit israelià ens va destruir aquest congelador amb l'excusa de que 'era massa a prop del mur d'apartheid'", afegeix. 

Hivernacle de Cisjordània on es practica el cultiu hidropònic. Associació Catalana per la Pau

El tipus d'ajuda més important, però, és en matèria tècnica. L'ACP ha ensenyat a les cooperatives palestines el cultiu hidropònic  —en què s'utilitza l'aigua i nutrients minerals dissolts—, més ràpid i eficient. "Ja no hem de llençar menjar", sentencia Khrishi. A més, els permet muntar els hivernacles més a prop de casa i evitar creuar els múltiples controls israelians. "També ens han portat llavors, que hem repartit entre cooperatives", indica Khrishi. "Aquesta cooperació ens dona força i fa que les nostres veus se sentin", conclou l'agricultora.

Tot i aquesta ajuda, les cooperatives tenen iniciatives pròpies. "Com que estem organitzades, tenim certa capacitat de pressió política", explica Rayyan Abu Hasan, de la cooperativa Arabouna de Jenin. La seva entitat acull persones desplaçades —rebutgen la paraula "immigrants" perquè no marxen del país— de Gaza o altres territoris ocupats i els donen feina als horts. A més, els donen menjar i llavors perquè comencin a cultivar pel seu compte. També s'encarreguen del processament dels aliments i donen suport social als nens, les dones i la gent gran.

Tot i les dificultats, les agricultores mantenen l'esperança i no es plantejen abandonar la seva terra. "Sense esperança no podem seguir. Palestina és un país fort, i l'hem de cultivar pels nostres fills. Hem de deixar de banda la por per seguir resistint", conclou Abu Hasan. A més, les quatre agricultores relacionen la resistència amb la terra, és a dir, la que cultiven, però també la de tot el país.