L’augment del sensellarisme ha estat una constant d’ençà que va començar la pandèmia i la Fundació Arrels ha volgut “donar una mirada sobre la situació” i “aprofundir en la trajectòria” de les persones sensesostre de Barcelona. Ho ha fet a través d’un informe construït a partir de gairebé 400 entrevistes durant la nit del 26 de novembre de 2020. L’informe ‘Viure al carrer en temps de pandèmia’ ha posat llum a diversos temes com ara el perquè de l’arribada d'aquests ciutadans a la capital i si ja vivien al carrer des d’abans.

L’informe conclou que un 61 % dels que viuen als carrers de Barcelona van venir d’altres municipis amb una llar i van començar a viure al ras a la capital catalana. De fet, un 51 % dels enquestats afirma no haver viscut a cap altre carrer que el de Barcelona.

El gran motiu d’arribada a la capital són les oportunitats de treball. La meitat dels sense llar afirmen que van arribar a la capital per buscar feina, un 25 % per assolir una millor qualitat de vida i només el 18 % per retrobar-se amb familiars i amistats.

Augmenta la cronificació

Els resultats de les enquestes també han posat de manifest el perfil més habitual de les persones sense llar. Es tracta d’un home d’uns 45 anys que fa gairebé 4 anys que es troba en aquesta situació. Els homes de mitjana edat també han estat els més afectats per la pandèmia, representant un 88 % dels que han començat a viure al carrer des de l’inici de la Covid – 19, davant d’un 7 % de dones. Tot i això, la presència de joves en situació de carrer ha fet una davallada respecte del 13 % de l’any passat i ara se situa en un 6 %.

L’origen de les persones sense llar és divers perquè Barcelona és una gran capital amb molt moviment. L’informe d’Arrels reafirma aquesta idea i mostra que només un 13 % dels sensesostre ha viscut sempre a Barcelona, davant d’un 20 % que prové d’un altre municipi, un 22 % d’una altra autonomia i un 34 % de l’estranger.

Una de les dades més alarmants de l’informe és el temps que porten les persones sensesostre vivint al carrer. La Fundació Arrels afirma que hi ha “més persones en una situació més cronificada”. En conseqüència, el temps mitjà d’estada al carrer ha pujat fins als 5 anys i 6 mesos, mentre que el 2019 era de 3 anys i 5 mesos.

Arrels veu la regularització de la situació administrativa com “la clau per accedir a drets bàsics”, però difícil d’aconseguir pels migrats que, segons l’informe, són 7 de cada 10 de les persones sense llar de Barcelona. De fet, únicament el 27 % de les persones comunitàries entrevistades diuen tenir el certificat de la Unió Europea i només l’11 % de les extracomunitàries tenen el permís de treball i residència.