-
Per Emma Porta Blanco
Publicat el 16 de juliol 2024

Els catalans també volem gaudir de les nostres platges, i la vetllada que vam viure divendres al vespre va ser un recordatori del nostre dret i desig d’ocupar els espais naturals que formen part del nostre patrimoni local i que tant estimem. Divendres, a més d’acollir turistes, el golf de Roses va acollir la literatura de la nostra terra.

Amb motiu del centenari del naixement de la col·lecció Els Nostres Clàssics publicada per Barcino, la llibreria Vitel·la de l’Escala va organitzar una navegació pel golf de Roses el passat divendres 12 de juliol. A bord del vaixell, se celebraria un recital de poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel a càrrec de l’actriu Sílvia Bel i amb l’acompanyament musical de Carles Pedragosa a l’acordió. 

El punt de sortida era el port de l'Escala, on els assistents vam anar arribant i anàvem pujant a la coberta del vaixell. Abans d'embarcar en el catamarà, però, la Gemma Garcia, llibretera de Vitel·la, ens rebia amablement un a un i ens informava que navegaríem per tot el golf de Roses, des de l'Escala fins al cap de creus, i que allà, buscaríem un lloc tranquil on fondejar.

El mal temps no ens va deixar anar a cala Montgó, però la cala Jóncols, l'última platja de Roses, ens va acollir. Un cop allà, la vetllada la va inaugurar la Carmina Hereu, cap de comunicació de la Fundació Carulla, que va donar la benvinguda als assistents i va introduir l'autor mallorquí homenatjat: Bartomeu Rosselló-Pòrcel. 

Mort amb només 24 anys, Rosselló-Pòrcel va tenir temps de fer-se un nom entre els millors poetes catalans del segle XX. Admirat per Espriu i per Riba, considerat un mestre per Vinyoli, la seva poesia és un cim de la literatura catalana contemporània i un punt de partida ineludible per tota la poesia que va venir després.

La Carmina Hereu, a més, també va destacar que l'obra que va tenir temps de deixar, a pesar de la seva joventut, ja era d'una qualitat extraordinària. És per això que malgrat que la seva obra hagués pogut ser més extensa, difícilment hagués pogut ser millor. Les paraules de la Carmina ressonaven amb força mentre el vaixell aturava els motors.

I de sobte, calma. El temps es va anul·lar i ens movíem amb el suau balanceig de les onades. Amb el llibre de Poesia Completa de Rosselló-Pòrcel a la mà, Sílvia Bel ens va recitar els dos versos més emblemàtics del poeta mallorquí, el dístic amb què acaba A Mallorca, durant la guerra civil: "Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca". A continuació, Pedragosa cantava una cançó popular del País Valencià, Per Mallorca, acompanyada de l’acordió.


L'actriu Sílvia Bel i el compositor Carles Pedragosa. Emma Porta

I és aleshores quan el mar es va convertir en lloc de trobada. La combinació de la poesia de Rosselló-Pòrcel, la veu familiar de Sílvia Bel —que tants papers ha fet a TV3— i la música del compositor Carles Pedragosa, barrejada amb el so de les onades i el murmuri de la brisa, era l’escenari perfecte per a una nit dedicada a la poesia.

En acabar, el vaixell va començar a lliscar suaument per les aigües del Mediterrani. La lluna ja s'havia aixecat i a la nostra dreta teníem tota la badia il·luminada, Sant Pere Pescador, Sant Martí d'Empúries, Empuriabrava... només a la fosca els Aiguamolls de l'Empordà, on la presència humana encara no és tan evident. A mesura que el vaixell tornava al port, les cares dels assistents reflectien satisfacció i tranquil·litat.

Sí, divendres el temps i els Déus ens havien deixat a l'aventura i va anar de poc que, per mala mar, no salpéssim. Tot i això, de la mateixa manera que les petites editorials com Barcino resisteixen contra tots els vents, tampoc no hi ha vent que aturi la voluntat de tots els que apostem per la poesia, un gènere aparentment menys popular, però que ben presentada, pot tenir molts lectors a casa nostra.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —