Les grans corporacions tecnològiques utilitzen les dades informàtiques dels usuaris com a matèria primera per planificar inversions de futur en educació que marcaran les agendes educatives i els programes en Recerca i Desenvolupament (R+D).

En aquest argument han coincidit els experts que han obert la Primera Trobada Internacional d'Educació Digital que fins al proper 14 de juliol té lloc a Barcelona organitzat per la plataforma ciutadana Xnet de protecció dels drets digitals.

En una crítica a l'acumulació de dades al núvol, el professor de Tecnologia de la comunicació audiovisual de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Màlaga Florencio Cabello Fernández-Delgado, ha dit que l'emmagatzematge d'informació al núvol "és la regressió a un model d'ordinadors potents als quals es connecten terminals ximples".

En la seva conferència titulada El naixement de la cultura digital i la lluita pels drets digitals: de la invenció d'Internet i la web a les GAFAM, el professor ha aplaudit l'actual visió "d'internet alternatiu" que defensa l'enginyer francès Louis Pouzin, que és l'inventor del datagrama i un dels creadors d'internet.

Segons el professor, Louis Pouzin pretén "una xarxa que tregui poder als amos i a les infraestructures", que estigui dissenyada a prova de monolopolis i protegida contra canvis polítics.

Per la seva banda, la investigadora principal d'anàlisi de polítiques digitals de l'European Policy Centre de Brussel·les, Andrea G. Rodríguez, s'ha mostrat molt crítica amb l'actual "geopolítica de la tecnologia digital", a la qual "no li interessen els mapes i recursos físics, sinó el control de processos".

En el joc geopolític actual, "els nous recursos ja no són matèries com l'or o la feina, sinó minerals per poder crear elements tecnològics, el talent i les dades", ha dit l'experta.

En aquests moments, es tracta d'una batalla per "controlar els processos, controlar l'R+D, controlar qui té accés al talent i com aconseguim que treballi per a nosaltres", ha indicat la investigadora.

Acumulació i control de dades

Segons aquesta experta, en l'actualitat a Europa s'està produint una "tendència a l'acumulació i al control de dades i processos" en una "sobirania digital estratègica" en la qual "es persegueix invertir en aliances per promoure els valors i interessos a través de la cooperació".

L'investigador en política educativa de la Universitat de Barcelona (UB) Geo Saura, que ha basat la seva intervenció en el filantrocapitalisme digital en educació, ha criticat l'actual "tendència en educació que hibrida la filantropia amb el capitalisme anomenat creatiu".

Segons aquest expert, el 2008 es va expandir la privatització educativa de manera interna amb processos de rendició de comptes, d'elecció d'escola i mercat escolar, i de manera externa amb "actors polítics i privats que modifiquen, legislen i lideren les agendes educatives".

A més, amb la pandèmia "han augmentat els nous mercats tecnoeducatius", en els quals "batallen" les grans corporacions i les plataformes digitals per "incorporar els seus oligoplolis", segons Saura.

En aquest nou mercat, es donen altres processos de privatització amb aliances "publicoprivades que imposa que els humans ja no puguin operar sense softwre" i que "no es pugui entendre la governança sense tecnologia", ha afegit l'expert.

A Espanya, des de l'arribada dels fons Next Generation, l'expansió "s'ha focalitzat cap al verd i el digital" i el govern "està projectant com serà l'educació en un escenari en el qual dominen els oligopolis informàtics", ha criticat l'investigador.