La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha presentat aquest divendres al matí al Palau Marc, el pla d'acció i les prioritats del Departament de Cultura per als pròxims quatre anys de legislatura. Han assistit a la roda de premsa els membres de l'equip directiu encarregat de desplegar el full de ruta cultural català.

Entre els noms trobem al secretari general, Josep Maria Carreté; el director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs; el director general de Promoció Cultural i Biblioteques, Xavier Fina; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Carol Durán; la directora general d'Innovació i Cultura Digital, Marisol López; la directora de Serveis, Marta Garsaball; el director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Edgar García; i el director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda.

Hernández ha començat la seva intervenció acceptant la gran responsabilitat que assumeix com a consellera de Cultura per a aquest mandat, que pren amb determinació i respecte. Des d'un primer moment, ha deixat clar que la ciutadania és i serà el centre de totes les polítiques culturals que s'estableixin durant aquesta legislatura. És conscient de les barreres d'accés a la cultura, sigui per raons econòmiques o generacionals, entre altres, per la qual cosa es compromet a què ningú es senti exclòs de l'equació.

Assegura que “la cultura és un dret” i que suposa una “eina de cohesió social” innegable, a la qual la població de manera individual i col·lectiva pot expressar-se. Donada la importància de la cultura com a motor de progrés i transformació, establert com el quart pilar fonamental de l'Estat, es compromet a reservar el 2% del pressupost de la Generalitat per a la cultura nacional, una antiga exigència d'entitats, empreses i associacions del món de les arts escèniques i audiovisuals, entre altres. En ser preguntada pels mitjans, ha confirmat que el pressupost que no serà íntegre per al Departament, ja que una fracció d'aquesta partida pressupostària anirà destinada al nou Departament que lidera Francesc Xavier Vila, Política Lingüística.

Juntament amb l'ampliació pressupostària que tindrà el Departament, assegura que hi haurà grans canvis en el marc normatiu, posant el focus en la Llei Bàsica del sistema cultural català, actualment en tramitació parlamentària i en la Llei de drets culturals, que suposarà un abans i un després per a la ciutadania. Tots dos elements, part del progrés visible durant els últims anys, donada la situació positiva de la cultura catalana: el rècord d'espectadors en les arts escèniques és una petita mostra d'aquest progrés, encara incomplet fins que la cultura no estigui a la disposició de tots i totes. Tot això, sota el màxim consens social i polític, dialogant constantment amb tots els agents involucrats.

La consellera de Cultura i el secretari general exposant el full de ruta del Departament. 

Cinc eixos vertebradors

La consellera Hernández ha marcat cinc eixos prioritaris per a aquesta legislatura a partir dels quals es desenvoluparà l'acció de govern. El primer eix serà garantir els drets culturals, eix pivotal des del qual s'estableixen la resta de polítiques. Mitjançant el desplegament de la cultura en els nivells bàsics d'educació i arreu del territori, el Departament vol fer arribar a tots els espais, especialment públics, la seva acció de govern sense barreres d'accés. Sense oblidar als col·lectius, afirma que es desenvoluparan polítiques d'equitat per a rendes baixes, zones rurals, joves i persones grans.

El segon eix a partir del qual s'implementarà l'acció de govern serà la consolidació del sistema cultural, fort i ben vertebrat. Per a això, insta a tots els agents a col·laborar, siguin públics o privats, perquè existeixi una coordinació i una col·laboració estreta per garantir el primer eix. Es revisarà el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 (o PECCAT), amb la finalitat de garantir la cultura en condicions, corregint externalitats presents en els equipaments del territori.

Serà reemplaçat pel Pla d’Equipaments i Serveis Culturals de Catalunya 2025-2035 (o PESCCAT), amb la finalitat de crear xarxes de participació des de tots els agents implicats en la finalitat de millorar l'accés i la qualitat de la cultura. Tot això, contemplat dins de la Llei de Drets Culturals, que més enllà de ser un pla, obligarà l'Administració a protegir la ciutadania. En aquest eix, s'ha especificat que es crearan línies de suport econòmic i s'executaran els grans projectes arquitectònics del Departament: la Foneria, en ple procés de reforma i que serà el referent digital de la cultura catalana; i la Casa de les Lletres, l'espai de referència en el camp de la literatura.

El tercer eix és l'impuls de la creació artística. La consellera ha destacat que “Catalunya és un país de creadors”, i que per a això cal invertir en el talent de la població, i millorar les condicions de vida dels artistes del país. Amb el compromís ferm del 2% del pressupost de la Generalitat, la consellera ha posat sobre la taula un pla estratègic per a la creació, impuls i/o continuïtat de projectes com les residències de creació, les beques artístiques o el Pla Nacional de Lectura, amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull. Una de les mesures que ha suscitat més incògnites durant la roda de premsa és la implementació d'un pla pilot per a impulsar la diversitat literària, que intenta tancar les escletxes de gènere, orientació sexual, ètnia o economia, fent així més representativa la literatura catalana.

El quart eix és la valorització del patrimoni, un element que Hernández coneix bé com a exdirectora general del Patrimoni Cultural. Reconeix que es requereix molta inversió, però que és essencial com a element d'identificació i reconeixement nacional. Destaca en aquest eix l'ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), fixada per a 2029 amb motiu de la commemoració dels cent anys de l'Exposició Universal de 1929.

Finalment, el cinquè eix és l'enfortiment de la cultura digital i audiovisual, per posar la cultura catalana a l'escena internacional. Afirma que els grans èxits cinematogràfics, amb rellevància internacional, demostren que som un país “amb moltes oportunitats i molt per dir”, deixant entreveure la inversió pública en producció i contingut original en català. Per a això, compta amb la col·laboració estreta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la nova Conselleria de Política Lingüística.

Instantània del vídeo introductori de presentació dels objectius. 

El gran repte

Hernández és conscient dels grans reptes que s’apropen, però confia que el Departament no caminarà sol. Afirma que treballa i treballarà colze amb colze amb el món local, sigui quin sigui el nivell administratiu. L’objectiu és que ningú quedi enrere, ja que comenta que “a la proximitat és on es desenvolupa la vida cultural de la ciutadania”. Finalment, ha revelat que s'està treballant en un gran Pacte Nacional per la Cultura, un acord transversal i de país que permeti executar el dret a la cultura. Considera que “existeix el consens social i polític necessari per a executar-lo”, però que per poder arribar a tot, és necessari aconseguir el 2% del pressupost per a Cultura. Hernández conclou que “no és un objectiu finalista, sino merament instrumental”, sent un primer gran pas endavant per poder reafirmar el quart pilar de l'Estat, la cultura.