Per Laia Pertegaz i Clàudia Casanovas
Publicat el 20 d’octubre 2025

A la terrassa d’un bar de la plaça del Sol, a la Vila de Gràcia, a la dreta hi ha una parella que parla en italià, a la taula de l’esquerra, una dona es dirigeix al seu nadó en anglès, i a la de davant tres nois conversen en francès. Però el que pot semblar una anècdota aïllada, sense més transcendència, ha esdevingut la realitat dels veïns i veïnes del barri. Sortir a esmorzar i adonar-se que la cafeteria de tota la vida s’ha convertit en un brunch, l’augment del cost de vida i la pèrdua de cohesió amb el veïnat, formen part de la quotidianitat dels graciencs. 

Aquesta transformació de Gràcia té nom: gentrificació. Es tracta d’un procés global basat en el consum: la població amb més poder adquisitiu busca viure en zones 'interessants', però el sòl és finit i l’augment de la demanda fa pujar el preu. Per tant, els veïns no poden pagar el lloguer i es veuen obligats a marxar. En canvi, l'antropòleg Jose Mansilla defensa que la gentrificació s’ha d’entendre des d’un “punt de vista de classe, perquè hi ha una necessitat d’explotació del consum”, és a dir, que el sòl urbà esdevé un objecte de valor dins el sistema capitalista. Així, Gràcia s’ha convertit en un cas paradigmàtic de la gentrificació a la capital catalana, perquè el seu ambient, la vida de barri, les festes i l’oferta cultural l’han convertit en un barri cool.

Es recomana llegir aquest reportatge des de l'ordinador i a pantalla sencera.

La desGràcia del barri
La vila s'ha convertit en un cas paradigmàtic de la gentrificació a Barcelona
Enter
keywords
— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —