Per ACN
Publicat el 16 de novembre 2026

La Guàrdia Urbana, amb el suport dels Mossos d'Esquadra, han desallotjat l’acampada de la plaça de Catalunya de Barcelona, després de mes i mig de funcionament. Un operatiu que s'ha allargat més de tres hores i mitja i que també ha disposat d'efectius dels Serveis Socials, neteja i ambulàncies, entre d'altres. L’acampada va néixer el 29 de setembre per protestar contra la crisi de l’habitatge. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han indicat que l’actuació “respon a la necessitat de recuperar aquest espai per al conjunt de la ciutadania, un cop celebrades les principals mobilitzacions que en van motivar la convocatòria i constatada una disminució progressiva de l’activitat vinculada als seus objectius inicials”.

Les mateixes fonts han afegit que el consistori ha garantit “en tot moment” el dret de protesta i manifestació, i han permès que l’acampada es mantingués des del 29 de setembre. De fet, l’Ajuntament destaca que “aquesta ha estat l’acampada vinculada al moviment per l’habitatge que més temps s’ha mantingut entre totes les que es van impulsar arreu del país”. En aquest sentit, han insistit que la decisió de posar-hi fi “s’emmarca en la responsabilitat municipal per garantir l’ús compartit, l’accessibilitat i el manteniment de l’espai públic, compatibilitzant aquests principis amb el ple respecte al dret de protesta”.

El dispositiu policial ha començat minuts després de la mitjanit i, un cop la plaça ha quedat envoltada pel desplegament policial, agents de la Guàrdia Urbana han començat a accedir a l’interior i posteriorment els primers acampats han començat a sortir. 

Els accessos a l'espai han quedat tancats i únicament han accedit els efectius de neteja i municipals de Serveis Socials. El desallotjament, en línies generals, s'ha produït sense incidents i les persones acampades han estat identificades i conduïdes fora del perímetre, pel carrer Bergara.    

Precisament, a la confluència dels carrers Bergara, Pelai i Balmes s'han anat concentrant les persones que han fet fora de la plaça de Catalunya i d'altres. En un moment de tensió entre aquests concentrats i un grup de persones s'han colpejat i ha obligat agents d'antiavalots a intervenir i carregar per separar-los. 

“Continuarem ocupant”

En una atenció als mitjans, l’activista Kiara Monroy ha declarat que fins que no tinguin “solucions reals” continuaran “ocupant les places”. “Avui ens desallotgen de plaça de Catalunya, però demà podem ocupar la plaça Sant Jaume”, ha afirmat. Ha explicat que l’ordre de desallotjament no ha estat donada per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sinó “per un regidor de l’Eixample”.

 Un agent durant el dispositiu per desallotjar l'acampada (ACN/Mònica Riu)

Per la seva part, Acampada Habitatge ha penjat uns vídeos a les seves xarxes socials on una portaveu ha rebutjat el desallotjament i reclama la presència de la mediació. Des del moviment han demanat suport ciutadà i han acusat l'administració de ser "responsable directe que més de 50 persones no tinguin una alternativa d'habitatge garantida". De fet, part dels acampats que queden a la plaça són persones sense llar. 

Desenvolupament de la protesta

L’acampada de Barcelona va seguir l’exemple de la Puerta del Sol de Madrid, que va començar el 26 de setembre i la policia va desallotjar-la el 3 de novembre. L’embrió de la mobilització a Barcelona es va gestar el 28 de setembre, després d’una concentració de protesta davant del Palau de Congressos aprofitant la presència del president espanyol, Pedro Sánchez. Finalment, la gent hi va començar a acampar el 29 de setembre. L’acampada barcelonina va néixer sense l’impuls de cap organització concreta, però el Sindicat de Llogateres va fer una crida a sumar-s’hi uns dies més tard, l’1 d’octubre. El 9 d’octubre, però, va anunciar que hi deixava de participar directament. Llavors van explicar que ho feien per centrar els seus esforços en la preparació de la vaga general.

En un primer moment, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Govern van afirmar que no tenien intenció de desallotjar l’acampada. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va afirmar l’1 d’octubre que tocava “ser respectuosos” amb la mobilització i va dir que “socialment no s’entendria” que el Departament d’Interior o la Guàrdia Urbana no respectessin aquest dret de protesta.


Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va defensar a principis de novembre que es tractava d’una “protesta democràtica i pacífica” i va explicar que el consistori mantenia interlocucions amb els participants. Va assegurar llavors que mentre l’acampada mantingués aquest caràcter, l’Ajuntament no tenia motius per intervenir-hi.

Dijous passat, Collboni va assegurar que la plaça es recuperaria i que l’objectiu del consistori era “celebrar Nadal amb normalitat al centre”. “La plaça Catalunya és de tothom, és de la gent de la ciutat i la recuperarem i tornarem a la normalitat”, va dir en una entrevista al programa El Món a RAC1.

Sense muntatge dels llums de Nadal

La impossibilitat de fer el muntatge dels llums de Nadal a plaça Catalunya ha estat un dels temes que ha provocat crítiques, tant des de l’oposició com des dels sectors del comerç i la restauració.

Amb l’arribada del moment del muntatge d’aquests llums, l’Ajuntament va explicar que, per motiu de l’acampada, no podia instal·lar la il·luminació que estava prevista a la plaça. En ser preguntada sobre aquesta qüestió en la roda de premsa de presentació de la il·luminació nadalenca, la tinenta d’alcaldia Raquel Gil va assegurar que el consistori treballava amb diversos escenaris, però no els va concretar.

Entre les crítiques, Pimec Comerç havia exigit mantenir els llums i les activitats de Nadal previstes a la plaça “per evitar perjudicis al comerç de proximitat”, en paraules de la seva presidenta, Mònica Gregori.

En una línia similar s’havien expressat Barcelona Oberta i el Gremi de Restauració de Barcelona. El president d’aquesta última organització, Roger Pallerols, va assegurar que l’acampada hauria d’estar ja desallotjada i que no hi havia explicació per mantenir-la.

En l’àmbit polític, el líder de Junts al consistori, Jordi Martí Galbis, havia lamentat la “manca d’autoritat” de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per no garantir els llums de Nadal a la plaça per l’acampada. Des del PP, Daniel Sirera havia denunciat la “incapacitat” de Collboni per desallotjar l’acampada i havia considerat una “vergonya” que Barcelona es pogués quedar sense llums de Nadal a la seva plaça principal.

Batlle: "Els objectius inicials de l’acampada ja no existien"

El tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha defensat el dispositiu que la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han fet aquest dilluns per desallotjar l'acampada de plaça de Catalunya i ha dit que "corresponia fer l'aixecament" perquè "els motius que havien donat sentit a la protesta ja no existien".

Batlle ha afirmat que recuperar l'espai era una qüestió que "urgia ja" i que l'actuació permetrà reprendre els usos habituals de la plaça per Nadal. Sobre les llums d'autor, ha dit que els detalls de la planificació encara s'han de determinar.

El tinent d'alcaldia ha recordat que, en les darreres setmanes, la major part de les persones i organitzacions que havien impulsat o participat activament en la iniciativa ja havien abandonat la plaça i que “els objectius inicials de l’acampada ja no existien”.

Per aquest motiu, l’Ajuntament ha defensat que el tancament de l’acampada respon a “criteris de gestió de l’espai públic i a l’evolució de la pròpia mobilització”, i no pas a cap limitació del dret de protesta, que, segons ha assegurat, s’ha garantit durant tot aquest període. En l'operatiu s'han detingut tres persones i desallotjat 295.  A més, els serveis socials han atès tres persones i s'han retirat 45 tones de deixalles i 150 tendes.

Suports i crítiques des de l'arc polític al desallotjament

La portaveu de Barcelona en Comú, Carolina Recio, ha retret a l'alcalde Collboni que hagi donat a la protesta "la mateixa resposta" que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso va donar a l'acampada de Sol.

Recio ha demanat a Collboni que faci fora "els especuladors i no els acampats que lluiten pel dret a l’habitatge". També ha preguntat quina alternativa residencial s'ha ofert a les 50 persones sense llar que vivien a l'espai i quin protocol s'ha aplicat.

En aquest sentit, el portaveu adjunt d'ERC a Barcelona, Jordi Coronas, ha assegurat que revisaran l'actuació de la Guàrdia Urbana i que vetllaran perquè aquestes persones sense llar puguin tenir "l'acompanyament necessari". També ha afegit que instaran l'ajuntament a trobar-los "opcions de reallotjament per no haver de tornar al carrer".  

Per la seva banda, el candidat del PPC per Barcelona a les eleccions generals, Xavier Garcia Albiol, creu que la demora en el desallotjament es deu a "interessos electorals" del PSC. "Els hi ha interessat mantenir clima de tensió un temps", ha etzibat. En relació amb l'habitatge, Albiol ha assegurat que la situació a Barcelona és "una calamitat" per culpa de les polítiques impulsades durant el mandat d'Ada Colau: "La ciutat encara no s'ha recuperat".

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que aquest diumenge va parlar amb l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, i que s'han ponderat diversos interessos, com el dret legítim a la protesta però també la convivència i l'ordre públic. Així, ha dit que els motius que van originar l'acampada segueixen persistint, però "hi ha formes de canalitzar la protesta perquè convisqui millor i faciliti la convivència a la ciutat".

 

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —