El CIDOB va acollir aquest dijous la taula rodona La Unió Europea en un món fragmentat, coincidint amb el 25è aniversari de l’Observatori de Política Exterior Europea, on van participar sis experts. Esther Barbé, directora de l'OBS i catedràtica de Relacions Internacionals a la UAB, va moderar la trobada i la va iniciar d’una forma clara i concisa: “Desconcert. Vivim en un període de gran incertesa”. De manera crítica, se li va sumar el director Pol Morillas, afegint que “el somni europeu s'entén tant de portes cap a endins com de portes enfora, però és Trump qui posa fi a això”. “Ara els interessos conjunts de la UE i els dels Estats Units són excloents: això simbolitza un trencament”.

Crítiques i anàlisis

Però, sent coneixedors de l’actual repte contextual al qual s’enfronta la Unió Europea, quines alternatives es plantegen? Ana Juncos, catedràtica de Política Europea de la Universitat de Bristol (Regne Unit), va proposar que aquest és l’any en què Europa hauria de fer de la situació un punt d’inflexió i prendre decisions. Decisions que tenen a veure amb el poc suport internacional que els hi brinden els Estats Units. “S’ha de fer molt més si es vol augmentar la defensa, tot i que per cada estat membre, segueix havent-hi tensió entre si col·laborar en defensa o en sobirania nacional”, va reflexionar.

A més, també se li suma la desconeixença de com la Comissió Europea controlarà i gestionarà el pressupost tots els estats membres per fer front als costos de defensa. “Per aquests motius s’ha d’introduir el debat sobre com fomentar les despeses conjuntes”, esmentava la catedràtica d’Anglaterra.

Carència organitzativa

Ignacio Molina, investigador principal, va assenyalar les dificultats cooperadores que presenta la Unió Europea. Concretament, les troba en la seva política exterior, que va considerar que suposa “la història de la desunió, la presa de decisions unànimes i estats membres sense capacitat real”. “La idea estratègica de la UE ha avançat, però amb carències”, va resumir.

Pessimisme Estratègic

Davant d’aquesta situació, Molina defensava que la postura a adoptar és la de pessimisme estratègic. Tot i el poc atractiu del concepte, Molina considera que estratègicament la Unió Europea, en els darrers anys, ha estat submergit en un “optimisme equivocat” que ha derivat en un augment d’expectatives que no han acabat de complir-se entre les relacions europees amb la resta de grans superpotències, com Xina, Rússia i Estats Units.

Álvaro Imbernón, director de la Divisió d’Estratègia i Prospectiva del Gabinet del Ministeri d’Assumptes Exteriors, relaciona aquest concepte de pessimisme estratègic amb el pessimisme de la intel·ligència (fonamental en el pensament polític de l'intel·lectual Antonio Gramsci), el qual implica mirar a la realitat amb lucidesa crítica, sense autoenganys ni il·lusions.

Alternatives estratègiques realistes

El conductual pessimisme estratègic obre moltes alternatives en el nou paradigma internacional que s’està construint si ho analitzem des del prisma global. Juncos, per exemple, defensava “el poder i la capacitat de l’euro per obrir nous formats de cooperació”. “Tant amb països amb què compartim valors (com Corea del Sud o el Canadà) com amb els països que no compartim els mateixos valors, però sí els mateixos objectius”, va desenvolupar.

Reflexió final

Per tancar la taula rodona, el director del CIDOB, Pol Morillas, va deixar aquesta reflexió: “Tota la construcció de la UE és una batalla entre forces que es contraposen i es tensionen. Actualment, el món ja no ens mira, el model europeu no és prou convincent”. “És per això que hem de visualitzar aquest context com un desafiament i una oportunitat. Hem de guanyar la batalla de les idees sobre com ha de ser la Unió Europea i aprofitar el context per sobreposar-nos sense estar en vista del món”, va concloure.