Qui no ha desistit mai davant del catàleg inabastable de Netflix? Avui dia, asseure's davant la pantalla s'ha convertit gairebé en un acte de fe. El bombardeig aproximat de 30 títols nous setmanals a la plataforma deixa molt poc marge per decidir-se sense abandonar la missió. Enmig d’aquest escenari frustrat, ha aparegut recentment La Desconocida, el nou thriller policíac de Netflix. La cinta emergeix com una agulla en un paller, amb una trama i un repartiment, a priori, engrescadors.

Gabe Ibáñez dirigeix aquesta cinta que arrenca amb una premissa prou magnètica per entrar-hi de ple: la policia troba una dona torturada i emmordassada dins d’un contenidor al port de Barcelona. Ana Rujas (Cardo) encarna aquesta figura en un estat d’amnèsia total, envoltada d’un misteri que esdevé el motor de la investigació. La seva interpretació reflecteix brutalment els límits psicològics de l’experiència humana, retratant com el cervell humà pot esborrar records i, fins i tot, la identitat sencera.

Rujas sosté un dels pilars fonamentals de la trama, però necessita el contrapès de la brillant Candela Peña (Furia) perquè la cinta evolucioni. L’actriu de Gavà es posa a la pell d’Anna Ripoll, la investigadora dels Mossos assignada pel cas. Allunyada d'altres rols mediàtics, ens topem amb una intèrpret renovada que dona vida a un personatge summament complex. Ripoll és una detectiva anestesiada d’ansiolítics i que tot just acaba de tornar d'una baixa per depressió. Una dona que carrega una motxilla emocional fortíssima, basculant contínuament entre la rigidesa policíaca i una empatia desbordant cap a la víctima. 

L'actriu carrega pràcticament tot el pes de la cinta, amb una actuació tan sublim que la resta d'elements passen al segon pla.

La destacada complexitat de la investigadora fa que Peña s’alci com l'ànima indiscutible de La Desconocida. L'actriu carrega pràcticament tot el pes de la cinta, amb una actuació tan sublim que la resta d'elements passen al segon pla. La seva força interpretativa és allò que veritablement manté l'espectador enganxat a la pantalla.

Més enllà del duel interpretatiu principal, l'obra integra d’una manera molt intel·ligent i orgànica totes les localitzacions. Situada a la Barcelona actual, la trama ens transporta a l'atmosfera urbana del Raval, o la foscor industrial del port. Aquest emplaçament geogràfic es trasllada de manera totalment encertada a la realitat sociolingüística de la ciutat: el film aposta per la convivència entre el català i el castellà, mantenint tots els diàlegs en versió original.

La història es tanca amb un final emotivament feliç, però escassament sòlid i del tot insubstancial.

El ritme trepidant de la cinta trontolla quan arriba el moment de la resolució. Allò que comença com un misteri ple de potencial, acaba derivant en un laberint de preguntes que queden suspeses en l'aire. La història es tanca amb un final emotivament feliç, però escassament sòlid i del tot insubstancial. Bona part de l'argument queda penjat sense donar resposta al perquè real de tota la investigació, ni arribar a esclarir completament la identitat de la protagonista.

Al capdavall, Netflix compleix amb escreix el seu propòsit d'atrapar l'espectador i posar fi a qualsevol bloqueig cinematogràfic. La Desconocida és la proposta ideal per veure d'una assentada, deixar-se endur per la tensió de l'argument i no aixecar-se del sofà fins als crèdits finals. Però, per sobre de tot, és una d'aquelles produccions que et fan enamorar una mica més del talent local que tenim a casa, recordant-nos que Candela Peña és una veritable actriu “4x4” i, definitivament, una gran estrella.