El triomf de Donald Trump a les eleccions presidencials del 2024 ha estat marcat pel suport massiu dels homes joves blancs, un grup demogràfic que ha jugat un paper clau en la victòria. Aquest segment, que el 2020 havia afavorit Joe Biden per un marge de 6 punts, va fer un gir radical l'any 2024, atorgant a Trump un avantatge de 30 punts sobre Kamala Harris, segons dades del Pew Research Center (2024). Què explica aquest canvi tan dràstic? Per respondre a aquesta pregunta, hem consultat tres experts: Xesco Reverter, periodista internacional de TV3, Manuel Muñiz, especialista en política i relacions internacionals i Emilio Doménech, periodista especialitzat en els EUA.  

El sorgiment d'un electorat desencantat

El corresponsal Xesco Reverter destaca com Trump i els republicans van aconseguir mobilitzar un segment de joves blancs que prèviament no se sentien motivats per votar. “Els republicans i Trump han estat molt hàbils a l'hora de despertar un electorat, en part, que estava una mica adormit, o un electorat que no tenia gaire motivació per anar a votar com són els nois joves”, assenyala. El periodista considera que els han motivat “dient-los que la societat està canviant, que el rol de l'home i dels joves també està canviant”. Aquest canvi, segons Reverter, respon a una percepció d'amenaça entre els homes joves davant el feminisme i els canvis socials. 

Les xifres ho confirmen: un estudi de la Universitat de Tufts (2024) apunta que el 72% dels votants de la generació Z van citar la inflació com a principal preocupació, però entre els homes joves blancs, aquesta inquietud es va entrellaçar amb un rebuig cultural, la qual cosa, va fer que aquests dos motius fossin una espècie de còctel perfecte pel suport al republicà. Reverter afegeix que “molts joves senten aquest discurs de Trump més fàcil i simple i diuen, ‘doncs per què no?’".

Segons el Pew Research Center (2024), Trump va obtenir el 63% del vot dels homes blancs de 18 a 29 anys, un augment significatiu respecte al 41% del 2020. Aquest gir es va veure amplificat per una bretxa de gènere: mentre les dones joves es van inclinar cap als demòcrates en un 17% segons l’Universitat de Tufts (2024), els homes blancs van abraçar el missatge de Trump, que combinava promeses econòmiques amb una defensa de la masculinitat tradicional.

Tres factors estructurals: economia, immigració i cultura

Passant a l'anàlisi de Manuel Muñiz, especialista en política i relacions internacionals, hi ha tres factors estructurals que expliquen aquest suport massiu: el descontentament econòmic, la immigració i el rebuig a la cultura woke. Segons Manuel Muñiz, la victòria de Trump es pot explicar a partir de tres factors clau. En primer lloc, el descontentament econòmic, impulsat per una precarització estructural de les classes mitjanes, especialment entre els blancs. La inflació i la transformació tecnològica han agreujat aquesta situació, colpejant durament aquestes comunitats. Wisconsin Watch (2024) assenyala que en estats decisius com Pennsilvània i Wisconsin, la desindustrialització ha reduït les oportunitats laborals, fomentant el malestar entre aquests votants. I en aquests estats decisius com en Michigan, la participació d'aquest grup va créixer un 15%, segons Edison Research (2024), segellant la victòria de Trump.

En segon lloc, la immigració ha esdevingut un factor determinant. La percepció d’una política migratòria disfuncional i la manca de respostes clares per part de l’esquerra han reforçat el discurs de la dreta. Un estudi de YouGov (2024) mostra que el 58% dels homes joves blancs consideren la immigració una amenaça per a la seva identitat i situació econòmica, fet que ha potenciat la narrativa de Trump.

Finalment, el rebuig a la cultura woke ha tingut un paper fonamental. Molts votants perceben que els seus valors tradicionals estan en risc, un sentiment que Trump ha sabut explotar políticament. A diferència d’altres líders, ha mantingut un missatge coherent al llarg dels anys. Tal com destaca Muñiz, "segueix sent el mateix en termes dels seus missatges, però l’entorn actual l’ha afavorit", ja que ha aconseguit vincular el seu discurs a esdeveniments i tendències clau entre 2020 i 2024, convertint-los en punts de suport per a la seva estratègia política.

El paper de les xarxes socials i les elits tecnològiques

El periodista Emilio Doménech aporta una perspectiva sobre com les xarxes socials i figures com Elon Musk van amplificar el missatge de Trump entre els joves blancs. "Les plataformes digitals, com X i TikTok, han estat fonamentals per connectar Trump amb els homes joves blancs”, detalla. “La retòrica antisistema, combinada amb el suport d'elits tecnològiques com Musk, ha legitimat el seu missatge davant un electorat que desconfia de l'establishment”, explica.

The New York Times comparteix aquesta idea i indica que el 45% dels homes joves blancs van consumir contingut polític a plataformes com X o TikTok, on Trump i els seus aliats van dominar el discurs. La influència de Musk, que va invertir 240 milions de dòlars en la campanya i va transformar X en un espai pro-Trump, va ser clau. Doménech afegeix: "El suport de Musk no només va aportar recursos, sinó que va projectar una imatge d'èxit i rebel·lia que va ressonar amb els joves blancs, que veuen en ell i en Trump una alternativa a l'statu quo".