A principis de mes vaig tenir el plaer d’assistir a la taula rodona que es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès amb Oriol Magrinyà, Lluïsa Julià, Rosa Oliveros i Gemma Bartolí, en què es va presentar l’obra Clixés, de Carme Karr (1865-1943), recuperada a la col·lecció Imprescindibles de l'Editorial Barcino.

“Què són els imprescindibles?”, es pregunta Oriol Magrinyà, director de l’Editorial Barcino. “Són textos que no es poden deixar de banda si volem entendre la història de la nostra literatura”. Avui dia la lectura dels clàssics sembla relegada a un segon pla. Els joves sovint ignorem aquestes petites joies en favor de les últimes novetats a les llibreries o les tendències literàries del moment. Cal reconèixer, però, la importància de retornar als fonaments de la literatura, als clàssics, per comprendre plenament la riquesa de la literatura contemporània. 

“Imprescindibles és una col·lecció que feia falta, que podia omplir un buit en el mercat editorial català. Té una voluntat de recuperar, reivindicar, divulgar els clàssics per tots els públics. L’acollida que ha tingut ha superat les nostres expectatives”, afegeix l’editor. Després de llegir Clixés, a banda d’obsessionar-me amb la vida professional de Karr —que també va ser redactora d’aquest mateix diari fa més de cent anys!— he pres consciència del veritable poder dels clàssics.

És sorprenent com molts dels temes, preocupacions i arquetips que trobem en la literatura clàssica, encara són d’interès actualment i constitueixen l’eix de moltes de les obres contemporànies. I és que al final, gairebé mai no ens inventem res de nou. “La Història no es repeteix, però rima” deia l’escriptor Mark Twain. L’amor, la por i l’ambició continuen sent tan rellevants avui com ho eren fa uns segles, i la literatura clàssica ha proporcionat la matèria primera per a innumerables relats posteriors. 

Tot i això, no n’hi ha prou amb exaltar la importància dels clàssics; cal també trobar maneres de fer-los accessibles i rellevants per a les noves generacions. És aquí on l’Editorial Barcino destaca en la seva tasca de portar els clàssics al segle XXI. Per fer-ho, tenen cura de tots els detalls. Des dels aspectes lingüístics, adaptant l’escriptura prefabriana a la dels nostres dies sense perdre la fidelitat a l'original, fins a les delicades il·lustracions, tant a les cobertes com en l’interior dels seus llibres.

La col·lecció d’Imprescindibles, a més, convida a repensar la història que ens han explicat fins ara. Tenim poques referents dones i encara menys a casa nostra. La definició de prescindir, al diccionari, és “no tenir en compte una persona o una cosa, fer com si no existís”. Ja fa massa anys que s’ha fet veure que totes aquestes autores i les seves obres no existeixen, no ens ho podem continuar permetent. 

Cal reivindicar Carme Karr i també Dolors Monserdà, Francesca Bonnemaison i tantes altres dones que van començar a escriure el feminisme. S’ha de donar veu a tot allò que la història, la Història gran, o sigui la dels homes, ha condemnat. Perquè sí, molts clàssics cauen en l’oblit, però si a sobre les autores n’eren dones, en molts casos ni van tenir ocasió de sortir a la llum perquè la història gran les ha foragitades més que a ningú. I si van fer-ho, molts cops va ser sota el nom d’un home o pseudònim, com ara Víctor Català. 

Així que us convido, especialment a les generacions més joves, a desfasar-vos i llegir els clàssics de la mà de Barcino, que us ho posa ben fàcil amb lectures lleugeres i contextualitzades. A les llibreries trobareu tots els títols de la col·lecció. Barcino ja ha fet la seva feina i ha recuperat algunes obres que creu que val la pena que coneguem. Ara ens toca als lectors posar de la nostra part i donar a les obres el valor que tenen per entendre la nostra història literària com un tot.