Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha mostrat, amb dades de més de 161 milions de morts entre els anys 2000 i 2019 a Europa, com les desigualtats socioeconòmiques afecten la mortalitat associada a la temperatura. Els resultats, publicats a Nature Health, quantifiquen per primera vegada en la població urbana i rural de 32 països d'Europa com les desigualtats socioeconòmiques influeixen en la mortalitat associada a la temperatura, informa l'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació "La Caixa".

Els investigadors van estimar les morts atribuïbles a la temperatura comparant dos escenaris hipotètics: un en què totes les regions europees presentarien les condicions socioeconòmiques més favorables i un altre en què totes se situarien en l'extrem menys favorable.

La diferència en el nombre de defuncions entre tots dos escenaris supera les 300.000 en el cas d'incapacitat per mantenir la llar calenta, les 177.000 en relació amb la desigualtat econòmica i les 157.000 en el cas de la privació material i social greu (la pobresa extrema) a Europa.

Dades de 32 països europeus

L'estudi ha avaluat dades tant de zones urbanes com de zones rurals, aconseguint així representar tota la població europea. De l'anàlisi de les dades es desprèn que, en general, les regions amb més pobresa són "sistemàticament" més vulnerables tant a la calor com al fred, explica la investigadora de l'ISGlobal i autora principal de l'estudi, Blanca Paniello-Castillo. 

A més, factors com la pobresa energètica o unes condicions pitjors d'habitatge poden contribuir a augmentar aquest risc, afegeix. Alguns indicadors com l'índex de Gini, que quantifica la desigualtat de riquesa dins d'una població, s'associen "de manera consistent" a una major mortalitat relacionada amb la temperatura.

Fins i tot en regions amb alts recursos, les conseqüències varien entre territoris i grups socials per factors com la distribució de la riquesa, les condicions d'habitatge o l'estructura socioeconòmica, que modulen la vulnerabilitat.

Els rics no se salven de la calor

Tot i això, a diferència del que passa amb el fred, les regions amb més PIB per càpita i més esperança de vida mostren més mortalitat per calor. Els investigadors atribueixen aquest fenomen al fet que les zones europees més riques són les altament urbanitzades.

Les ciutats i la seva activitat econòmica afavoreixen el que es coneix com l'efecte 'illa de calor urbana': són zones que registren altes temperatures a causa de l'absorció de calor per l'asfalt i la falta de vegetació, entre altres factors. A Europa, entre el 2022 i el 2024 es van registrar més de 180.000 morts associades a la calor, fet que confirma que la temperatura s’està convertint en un determinant clau de salut pública.

En aquest context, l'investigador principal del projecte, Joan Ballester, explica que els resultats de l'estudi permeten avaluar i reforçar "com s'incorporen els factors socioeconòmics en les polítiques d'adaptació". També insisteix que "cal" realitzar estudis similars a diferents regions, ja que n'hi ha pocs al sud global.