Una setmana després de la cimera a Alaska entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, el rumb de la guerra a Ucraïna continua sent un interrogant. Tot i això, hi ha aspectes dels quals sí que se’n pot treure l’aigua clara. Un d’ells és que tot apunta que el conflicte seguirà acarnissant-se al camp de batalla. 

“La guerra continuarà, mínim, un any més”, afirma l’especialista en guerra i conflicte i processos de pau, Gerard Pamplona. “Putin no sembla que hagi de cedir, així que no hi ha gaire solució per a Ucraïna més que resistir”, sentencia el professor d’Història Contemporània a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), José María Faraldo.

Un acord de pau pròxim, encara una utopia

El que havia de ser una cimera que apropés posicions, ha acabat servint per enfortir la figura de Putin i debilitar la de Volodímir Zelenski. Tot plegat, sense un alto el foc ni un acord de pau a la vista. El motiu perquè encara s’està lluny d’una possible entesa són les reticències entre el president rus i l’ucraïnès: “Mentre no es donin les condicions de confiança entre els dos principals contendents, no hi haurà tractat de pau. És impossible un acord de pau pròxim si encara s’estan bombardejant objectius”, subratlla Faraldo. 

“En funció dels avenços russos i la capacitat de resistència d'Ucraïna veurem un estira-i-arronsa que pot accelerar o encara retardar més les negociacions de pau”, destaca Pamplona. Tot i que l’escenari és força magre, els experts citen dos exemples que obren portes a l’esperança. 

Faraldo diu que no és impossible reconduir relacions que semblen trencades: “França i Alemanya eren enemics aferrissats fins al 1945. Diverses guerres a Europa, dues de mundials… Però avui dia són dos països que es porten molt bé”. 

El president rus, Vladímir Putin, al Kremlin. EFE/Vyacheslav Prokofvyev

Pamplona recorda com va acabar la Gran Guerra: “El conflicte va durar fins les 11 del matí del dia 11 de novembre del 1918. Una hora abans encara hi havia bombes i la gent moria”. Per tant, segons l’especialista en guerra i conflicte, en algun moment pot haver-hi una treva a Ucraïna: “Que hi hagi 200 drons volant i al cap de dues hores hi hagi un armistici és possible”. 

“Ucraïna ja ha guanyat la guerra”

L’escenari geopolític és enrevessat i la cimera d’Alaska no ha ajudat a desenredar el nus. Si fos un partit de futbol, la reunió va servir perquè Rússia marqués el primer gol: “Trump el que fa és revitalitzar la figura de Putin a escala internacional i trencar l'aïllament. Rússia surt mirant de tu a tu amb els Estats Units i sense un alto el foc i sense haver fet cap mena de cessió davant les amenaces del president nord-americà”, assegura Pamplona. 

El també doctor en Història, recorda que Putin no és un pària per a tot el món: “La seva figura fora del marc occidental no està mal vista, inclús el poden legitimar”. Mentrestant, el fet de no haver arribat a cap acord de treva, pot permetre a Rússia continuar desgastant Ucraïna al front: “Que no s'aconsegueixi l'alto el foc és una victòria diplomàtica per a Putin perquè li permet negociar al mateix temps que la guerra prossegueix i va avançant pas a pas”.

Ara bé, tot i que Pamplona consideri que les negociacions directes de Rússia amb els Estats Units són "un clar menyspreu cap a Zelenski”, pel professor català “Ucraïna ja ha guanyat la guerra”. “L'estat ucraïnès, en principi, continuarà funcionant. És veritat que haurà perdut territoris, però els objectius de màxims de Moscou no s'hauran complert gairebé cap”, justifica.

Trump i Zelenski a la Casa Blanca aquest dilluns. EFE/Aaron Schwartz

Faraldo hi està d’acord, però fa un gir de 180 graus: “En el moment en què Rússia va entrar a la guerra, ja havia perdut. Com a nació, el que ha aconseguit ha estat zero”. Pel catedràtic de la UCM, el mandatari rus ha anat perdent un llençol a cada bugada: “Un dels objectius principals de Putin era destruir la idea que Ucraïna sigui una nació independent. Això ha quedat completament deslegitimat. De fet, Ucraïna mai no ha estat més nació que ara mateix”.

Quin paper juguen Trump i els Estats Units?

Qui s’ha volgut erigir en pacificador global és Donald Trump. Per què? Rússia afirma que vol més territori, mentre Ucraïna diu que no cedirà. Si no hi ha entesa entre els dos països, ni sembla que n'hi hagi en un futur imminent, es crea el dubte del sentit de la trobada d'Alaska. “Això només ho sabrà Trump”, diu Pamplona. “Hauríem de preguntar-ho a aquells qui ho han preparat, perquè des del punt de vista de la racionalitat de la geopolítica, no hi ha cap mena d’objectiu ni resultat clar”, declara Faraldo.

La clau del paper que poden jugar els Estats Units són les fitxes que posa a la partida: “Trump és la primera potència mundial i això és una carta majúscula. Posseeix una de les principals economies mundials i tots els països del món junts no arriben ni a la meitat de la despesa militar dels Estats Units”, subratlla Pamplona.

"Trump no s'atén a cap mena de norma internacional. Va a les palpentes sense saber ben bé què és el que vol"

Però el dubte també és què passarà si no li surt bé el paper de mediador: “Si fracassen les negociacions, què farà Trump? Posarà tota la carn a la graella i donarà ajuda a Ucraïna per demostrar a Putin que no pot guanyar ni militarment la guerra al Donbàs?”, es pregunta. Per a Pamplona, el president estatunidenc ja ha fet el primer pas en fals a l’hora de no reclamar un alto el foc: “És un error gravíssim perquè compra completament tot el discurs del Kremlin”.

De fet, en el taulell de la diplomàcia, el líder de la Casa Blanca és gairebé una rara avis: “No s'atén a cap mena de norma internacional. Va a les palpentes sense saber ben bé què és el que vol. Exerceix la coerció diplomàtica d'una manera molt directa”, diu Faraldo. “Això pot donar bons resultats a curt termini, però mals resultats a llarg termini”, explica Pamplona, i llança un avís: “El dia que l’assetjador de la classe es lesioni un braç i ja no pugui pegar perquè ja no és el rei, aquell dia tots aniran a pegar-li”.

I la Unió Europea, què hi té a dir?

“Quan no se't convida a la taula és que tu ets el plat”, diu Pamplona, en referència a la poca força de la Unió Europea. “Ha demostrat que no és capaç d'anar a l’una ni de tenir un projecte comú a escala internacional. Si tenim un problema de definició de nosaltres mateixos, com se'ns ha de convidar a la taula?”, exposa. El professor català assegura que el problema de la UE és que “no es fa valdre” i demana “demostrar la força diplomàtica”. “L'arma d'Europa és l'economia. Així com Trump exerceix un poder coercitiu a través de la força militar, Europa té les sancions”, sentencia. 

Per a Faraldo, el problema d’arrel són les desavinences entre els països del Vell Continent: “Europa està completament dividida. Necessita tenir canals institucionals per fer-se escoltar amb veu pròpia i no que vagin 45 presidents de govern a visitar Trump”.

El catedràtic d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), Josep Maria Fradera, recorda que la desunió sumada a l'inacció pot generar conseqüències que ens remeten al segle passat: "A nosaltres és com si ens deixés completament indiferents, però els europeus ja van pagar cara la indiferència als anys 30".

Trobada multilateral de líders europeus amb el mandatari nord-americà, aquest dilluns a la Casa Blanca. EFE/Aaron Schwartz

L’altre meló per obrir és la relació d'Ucraïna amb els ens occidentals: “Si Ucraïna no entra a l’OTAN i, sobretot, no entra a la Unió Europea, l’única opció serà ser un estat tap amb influència, tal com Rússia intentava convertir-la durant els anys 90 i primers del 2000”, indica. Aquesta darrera situació, segons el catedràtic de la UCM “ja l’hem tinguda i no ha funcionat”.

El gran dubte que es planteja ara és el següent. Més enllà d'allunyar les fronteres de l'OTAN de Rússia, Putin i el Kremlin menystenen l'estat ucraïnès presentant-lo com una creació recent, sense arrels històriques pròpies. Afirmen que "l’Ucraïna soviètica és el resultat de la política dels bolxevics i pot ser anomenada amb tota justícia ‘l’Ucraïna de Vladímir Lenin’". Així doncs, de cara a les negociacions de pau, com es podrà garantir que Putin mai torni a ambicionar el control del país?

Segons Pamplona, “encara és aviat” per respondre a la pregunta, però té clara una cosa: “Una pau mal feta dona peu a una guerra futura. És més brutal que l'anterior.” El pitjor de tot plegat, però, és analitzar qui està remenant les cireres. “El que està passant sembla un joc entre persones i personatges amb enormes complexos i amb uns perfils psicològics que de vegades fan la sensació de fregar la psicopatia”, conclou Faraldo.