Més del 10 % dels arbres de Catalunya presenten un grau de defoliació superior al 40 %, un llindar que els tècnics consideren un indicador de debilitament forestal. Així ho constata la darrera campanya de la xarxa 8x8CAT, l’observatori de seguiment de la salut dels boscos catalans, que anualment inspecciona prop de 9.000 arbres distribuïts en 375 parcel·les arreu del país.

Els tècnics del Departament d’Agricultura alerten que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques no són els únics factors que expliquen el deteriorament dels boscos. També assenyalen l’abandonament de la gestió forestal tradicional com un dels elements que més contribueixen a augmentar la vulnerabilitat de les masses forestals davant les plagues i els fenòmens meteorològics extrems.

La xarxa 8x8CAT recorre anualment les parcel·les distribuïdes pel territori seguint una metodologia que fa més de 35 anys que s’aplica en diversos països europeus. En cadascuna, els tècnics analitzen els 24 arbres més propers al punt central. Cada cinc anys en mesuren el diàmetre i l’alçada, mentre que anualment recullen altres paràmetres per seguir l’evolució de la massa forestal.

Un dels principals indicadors és l’índex de defoliació, que s’obté observant la capçada dels arbres i comparant-la amb la d’un exemplar ideal de la mateixa espècie. Els especialistes també inspeccionen els agents que poden provocar danys i analitzen la regeneració del bosc, és a dir, la presència d’arbres joves que permeten anticipar-ne l’evolució.

El cap de la secció de sanitat forestal del Departament d’Agricultura, Jorge Heras, explica que l’estat fitosanitari dels boscos catalans està condicionat principalment per tres factors: “El canvi climàtic, que afavoreix la sequera i els fenòmens extrems, la globalització, que facilita l’arribada d’espècies exòtiques, i l’abandonament de la gestió forestal tradicional”.

Segons Heras, els boscos catalans “estan acostumats a una gestió que s’ha anat abandonant”, fet que ha provocat una pèrdua de vitalitat. En aquest sentit, defensa la importància de la defoliació com a indicador de l’estat dels boscos, ja que “com més vital és un bosc, més resilient es torna i més fàcilment sobreviu als canvis i a les adversitats”.

La sequera encara pesa, tot i els primers signes de recuperació

Els boscos catalans encara arrosseguen els efectes de la sequera acumulada entre el 2021 i el 2024, tot i que els tècnics ja detecten alguns signes de recuperació. Els boscos del Pirineu es troben “una mica millor que l’any passat”, segons Heras, però l’estrès hídric encara hi té conseqüències.

Al mateix temps, durant aquest 2026 s’ha registrat un augment dels danys provocats per les ventades i les onades de calor. Aquests fenòmens poden afavorir l’aparició de plagues en les zones afectades i incrementar la vulnerabilitat dels arbres.

Els tècnics consideren fonamental detectar de manera precoç les plagues exòtiques prioritàries per poder activar mesures d’emergència. Per això, recullen mostres de fulles, on sovint apareixen els primers símptomes, que posteriorment són analitzades en laboratoris especialitzats.

En cas de confirmar-se la presència d’una plaga, s’intensifica immediatament la vigilància a les zones pròximes i s’intenta erradicar el focus. Els especialistes constaten, però, una tendència progressiva a l’empitjorament de l’estat fitosanitari dels boscos catalans, marcada pel canvi climàtic, l’arribada de plagues i malures exòtiques i l’abandonament de la gestió tradicional.

Davant d’aquesta situació, els tècnics defensen mantenir un seguiment continuat dels boscos i impulsar una gestió forestal activa que permeti reforçar la vitalitat de les masses forestals. Segons els especialistes, els boscos amb més vitalitat són també els que tenen més capacitat de resistir els efectes dels fenòmens adversos.

L’eruga del boix passa de plaga a espècie invasora

L’eruga del boix continua en fase d’expansió al Pirineu, tot i que la seva incidència ha disminuït en algunes zones. Es tracta d’una espècie especialment vulnerable a les onades de calor: habitualment completa dos cicles i mig anuals, però les temperatures extremes d’aquest estiu n’han reduït el nombre.

La papallona s’alimenta exclusivament de boix, de manera que desapareix de les zones on aquesta planta s’esgota. Tot i que no és un insecte tòxic, el seu impacte sobre el bosc és considerable.

Heras explica que en jardineria es pot controlar mitjançant diversos tractaments anuals, però que aquesta estratègia no és viable a escala forestal, ni des del punt de vista econòmic ni ecològic. Per aquest motiu, els tècnics ja no consideren l’eruga del boix una plaga puntual, sinó una espècie exòtica invasora, fet que comporta un canvi en l’estratègia de gestió.