Quan Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials del 2024, ho va fer onejant la bandera de la mà dura contra Cuba i Veneçuela, una proposta aplaudida per les comunitats de l'exili a Miami que va comptar amb el vot massiu de la històrica base cubana-estatunidenca. Dos anys després, aquesta causa comparteix protagonisme amb altres urgències quotidianes com la incertesa migratòria i la pujada de preus —especialment de la benzina—, a menys d'un mes de les eleccions de mig mandat del pròxim 3 de novembre.

Florida, l'estat de residència de Trump i on el mandatari s'ha imposat en les tres ocasions en què ha aspirat a la presidència, és un camp de batalla fonamental en aquesta contesa electoral, en la qual els sondejos adverteixen que els republicans podrien perdre el control de la Cambra de Representants i del Senat. "El tema de Cuba sempre és calent i serà un dels dos assumptes més importants, però, darrere de l'economia i de la immigració", assegura Guillermo Grenier, professor de Sociologia de la Universitat Internacional de Florida (FIU) i responsable del Cuba Poll, paraules recollides a l'EFE, l'estudi sociològic de referència sobre la comunitat cubana al sud de l'estat.

Els cubans i veneçolans a Florida van veure amb bons ulls l'increment de les sancions contra l'Havana i la intervenció a Veneçuela, però totes dues comunitats han observat com altres mesures adoptades des d'aleshores per Trump els han afectat seriosament. Les batudes i les deportacions massives ja no són només una cosa que veuen per televisió, sinó que han arribat fins al barri de la Petita Havana, a Miami, i han convertit Doral —seu de la major diàspora veneçolana als EUA— en una ciutat fantasma amb centenars de negocis tancats per la por. A més, la fi de l'Estatus de Protecció Temporal (TPS) per a centenars de milers de veneçolans ha minvat la confiança de la comunitat.

El vot cubà i el risc d'abstenció

El principal dubte, segons Grenier, rau en com reaccionarà l'electorat d'origen cubà en aquests comicis. L'expert descarta per complet un transvasament de vots cap al partit demòcrata, però adverteix que la manca de participació penalitzaria igualment els republicans. "El trumpisme està creant problemes migratoris per a una minoria dels cubans, però, els que són republicans, votar per un demòcrata no és una opció que existeixi aquí", ressalta.

 El barri de la Petita Habana ('Little Habana'), a Miami, concentra la major part de la comunitat cubana exiliada als Estats Units. (Alberto Boal / EFE)

L'última edició del Cuba Poll, publicada un mes abans de les presidencials del 2024, va revelar que el 68 % dels electors cubans-estatunidencs votaria a Trump, la xifra més alta de les tres vegades que s'hi ha presentat. Tot i que enguany els resultats de l'enquesta encara no s'han publicat, Grenier anticipa un escenari similar, consolidat en l'hegemonia que el Partit Republicà ha construït durant dècades mitjançant la presència als barris, la inversió en lideratge local i el control del relat als mitjans hispans.

El suport d'aquesta base és clau al districte 27 de Florida, que engloba la major part de Miami —inclosa la Petita Havana—, on enguany competeixen la congressista republicana María Elvira Salazar i el demòcrata Eliott Rodríguez, periodistes cubans. Per desbancar Salazar, Rodríguez ha centrat la campanya en el cost de la vida local i altres afers quotidians, una estratègia que manté les enquestes molt ajustades. 

La fractura en l'exili veneçolà

El xoc de prioritats ressona també en la comunitat veneçolana del sud de Florida, tot i que amb una dinàmica electoral molt diferent a causa de l'estatus legal dels seus membres, cosa que impedeix votar a la gran majoria.

"Els ciutadans veneçolans que són republicans donen més pes a què Trump va fer contra el deposat president Nicolás Maduro que al que està fent amb la immigració, mentre que el veneçolà demòcrata diu que s'ha excedit amb el tema migratori i que allò de Maduro no va ser suficient a canvi", explica a EFE el president de l'associació Veneçolans Perseguits a l'Exili, José Antonio Colina, que també assenyala l'economia com una de les grans preocupacions de la comunitat.