La Diputació de Barcelona ha fet balanç de la campanya d’informació i vigilància contra els incendis forestals (PVI) d’aquest estiu, que s’ha desenvolupat entre el 17 de juny i el 31 d’agost, amb 1.182 hectàrees cremades a la demarcació, 24 vegades més que l’any passat. La campanya ha estat marcada per cinc onades de calor i unes condicions meteorològiques que han incrementat el risc de propagació dels incendis.

Davant d’aquest escenari, la corporació ha anunciat que afegirà 1,5 milions d’euros als 3 milions que ja destinava a gestió forestal per ampliar els treballs de prevenció. “Estem parlant d’un milió i mig d’euros de més que els que ja posàvem, que eren 3 milions, per poder fer més gestió forestal”, ha explicat Jordi Fàbrega durant la presentació del balanç.

L’objectiu és augmentar progressivament la superfície de bosc gestionada fins a arribar a les 2.000 hectàrees anuals. Aquest any s’han fet actuacions sobre unes 1.250 hectàrees, principalment per reduir la càrrega de combustible forestal i fer les masses boscoses més resistents davant dels episodis de calor i sequera.

Fàbrega ha defensat la necessitat d’una gestió més activa dels boscos. “Tallar arbres és la millor garantia perquè sobrevisquin els boscos de Catalunya”, ha afirmat. El responsable de la Diputació també ha reivindicat recuperar una relació més estreta entre la població i els espais forestals: “Hem perdut consciència i cultura del bosc”.

La demarcació de Barcelona té unes 621.000 hectàrees forestals, aproximadament el 65 % del territori. Dels 311 municipis de la demarcació, 285 són municipis forestals, fet que converteix la gestió del bosc en una peça central de les polítiques de prevenció.

Gestionar el bosc per frenar el foc

El balanç de la campanya ha posat sobre la taula que la prevenció dels grans incendis no s’ha de limitar a la vigilància durant els mesos de més risc. Una part important de l’estratègia exigeix modificar les condicions del territori perquè, quan es produeixi un incendi, el foc tingui menys dificultats per avançar.

Durant l’any s’han fet actuacions d’aclarida, reducció de combustible i gestió de zones considerades estratègiques. La Diputació també ha defensat la recuperació del territori en mosaic, combinant superfície forestal amb camps de conreu, pastures, vinyes i altres espais oberts que permetin trencar la continuïtat del bosc.

En aquesta línia, la corporació ha apostat pel pasturatge, la recuperació de vinyes i el manteniment d’espais per a pol·linitzadors, entre altres actuacions destinades a diversificar el paisatge i reduir la continuïtat de la massa forestal.

Un dels reptes que ha assenyalat la Diputació és la dificultat per gestionar les propietats forestals de petites dimensions. La fragmentació de la propietat, especialment en zones com Collserola, dificulta que els propietaris puguin assumir les actuacions necessàries. La corporació ha defensat la necessitat de facilitar aquesta gestió i reduir les barreres que en dificulten l’execució.

13 milions en prevenció i vigilància

Durant aquesta campanya, la Diputació ha destinat aproximadament 13 milions d’euros a actuacions de prevenció i vigilància. Entre les actuacions s’han revisat 2.667 quilòmetres de camins forestals i 2.155 punts d’aigua, infraestructures essencials per garantir l’accés dels equips d’emergència i el proveïment dels vehicles d’extinció.

També s’han desplegat 37 equips d’agents cívics, que han informat 62.169 persones sobre comportaments de risc i mesures de prevenció. La vigilància ha permès fer 60 actuacions de dissuasió en punts sensibles. Entre les incidències detectades hi ha hagut 13 barbacoes il·legals i una dotzena d’usos d’eines susceptibles de generar espurnes.

Els serveis de la Diputació també han localitzat 2.600 abocaments incontrolats, dels quals uns 910 s’han retirat directament. Els ajuts als municipis per eliminar aquests punts s’han ampliat fins als 5.000 euros, davant dels 3.000 anteriors.

Un altre dels àmbits de vigilància han estat les infraestructures elèctriques. Durant la campanya s’han registrat 1.793 incidències relacionades amb línies elèctriques.

Les conductes humanes, darrere de la majoria dels focs

La campanya també ha posat el focus en les conductes de risc. Històricament, al voltant del 90 % dels incendis forestals tenen un origen humà, tot i que encara no s’han pogut determinar les causes de tots els focs d’aquest estiu.

“Hem perdut consciència i cultura del bosc”, ha insistit Fàbrega, que ha reivindicat la necessitat de recuperar una cultura de prevenció i de coneixement del territori.

En aquesta tasca han tingut un paper central les 129 agrupacions de defensa forestal (ADF) de la demarcació, que agrupen uns 4.800 voluntaris i han participat en tasques de vigilància, prevenció i suport a l’extinció.

La corporació també ha posat en marxa un projecte pilot per incorporar maquinària agrícola a les primeres intervencions. Els vehicles disposaran d’un dipòsit d’uns 400 litres d’aigua i d’un sistema d’alerta i localització per facilitar la coordinació amb els serveis d’emergència. La previsió és ampliar progressivament aquest sistema i desplegar-lo a partir del 2027.

Urbanitzacions: encara amb feina per fer

La prevenció també s’ha centrat en les zones habitades situades a tocar del bosc. Les franges de protecció de 25 metres al voltant de les urbanitzacions i els nuclis habitats tenen l’objectiu de reduir el risc que les flames arribin als habitatges. Actualment, aproximadament el 80 % d’aquestes zones disposen de projectes per executar les franges, però el grau d’execució se situa entre el 65 % i el 70 %.

La Diputació ha assenyalat la diferència entre disposar d’un projecte i executar-lo com un dels reptes pendents de la prevenció. En un territori amb una elevada presència d’urbanitzacions disperses i massa forestal, completar aquestes actuacions és especialment rellevant per reduir l’exposició de les zones habitades.

Fins a 7 milions per recuperar el territori cremat

A banda de l’increment d’1,5 milions d’euros per a gestió forestal, la Diputació ha plantejat mobilitzar fins a 7 milions d’euros addicionals per a actuacions de restauració i emergència després dels incendis, així com per a projectes singulars als municipis afectats.

Es tracta d’una línia diferenciada de l’increment destinat a gestió forestal. Mentre que els 1,5 milions addicionals han de permetre ampliar els treballs de prevenció, els recursos de restauració s’orientarien a actuar sobre els territoris que ja han patit els efectes del foc.