Eren dos quarts de vuit del vespre i els accessos al Sant Jordi Club ja bullien de gent. Encara faltava més d'una hora perquè la porto-riquenya Young Miko pugés a l’escenari, però la festa al carrer ja havia arrencat.

Dins del recinte, el reggaeton sonava sense treva: èxits de Rauw Alejandro, Bad Gyal (una premonició?) i el seu compatriota, Bad Bunny. La gent ballava, bevia (potser massa) i creava un ambient immaculat, més proper a la sala dos de Razzmatazz a altes hores de la matinada que no pas a un concert convencional.

Vint minuts després de l’hora prevista, María Victoria es projectava a les tres pantalles del Sant Jordi Club. El públic, majoritàriament femení, molt jove i amb un marcat aire family-friendly —nenes al costat de les seves mares, adolescents i famílies senceres—, estava a punt de viure noranta minuts d’una autèntica revolució musical.

Enrere quedaven “la movie y las cadenas” de què parla Bad Bunny a DtMF. La segona generació del reggaeton té nom de dona: Karol G, Becky G i Young Miko. Aquell reggaeton hipermasculí de cotxes i noies de principis dels 2000, on la dona tenia un paper gairebé ornamental, és ja cosa del passat. Ara, elles omplen estadis, encapçalen llistes d’èxits i esdevenen referents per a tota una generació, abanderant una sexualitat que diversifica el gènere i crea un espai segur per a una immensa massa de públic.

La nit de Baby Miko —el seu segon sobrenom— va començar amb rookie of the year, una declaració d’intencions que marcava el to des del primer minut. La reacció del públic confirmava l’evident: l’artista els tenia guanyats des del moment en què es van exhaurir les entrades. Durant més d’una hora i mitja, Miko va repassar els clàssics del seu catàleg i va presentar att., el seu segon i més recent treball. Èxits com tamagochi o Lisa van sonar a la primera meitat del concert, deixant clar que el cop d’efecte encara estava per arribar.

Després de presentar els talentosos músics de la seva banda, Miko va apujar el nivell de la festa a la segona part del show, portant l’energia a nivells propis de la millor nit de reggaeton post-exàmens. Per moments, la pista i la graderia del Sant Jordi Club amagaven els mòbils per lliurar-se completament a l’experiència, desfermant moviments de ball i deixant l’artista en un segon pla, convertint l’escenari en una mena de discoteca improvisada a l’estil de les millors sales de Barcelona.

I de sobte, van sonar els primers acords de Chulo pt. 2, l’èxit de Bad Gyal que compta amb un remix juntament amb la mateixa Miko i la dominicana Tokischa. Miko va començar a cantar, i, pocs segons després, va aparèixer una radiant Bad Gyal. Jugant a casa, va mobilitzar tot el recinte en un cor uníson, regalant la sorpresa de la nit.

Després d’aquest moment èpic, la porto-riquenya va encarar la recta final del concert, interpretant la seva sessió amb Bizarrap, Madre i Classy 101, entre d’altres, mantenint la dinàmica enèrgica durant l’última mitja hora.



Amb aquests temes, Young Miko va posar punt final a la seva doble cita a Espanya —després del seu pas per Madrid fa escassos dies—, deixant clara una premissa: Barcelona és la nova capital del gènere urbà llatí.

Miko va trobar a la capital catalana un públic fidel i entregat, amb moltes arrels llatines entre els assistents, i els va recompensar amb la creació d’un espai, un ambient i una experiència dolça, amable i energètica.