Hi ha dos grans dubtes que sorgeixen sobre la mesura d’enviar mossos de paisà als instituts: el primer, per què han de ser policies i no un altre perfil professional, i el segon, quina percepció tenen des del Departament d’Educació sobre els docents i els alumnes perquè aquesta sigui la resposta. Cal recordar que tots els centres ja tenen un agent de referència a qui poden adreçar-se quan el necessiten, així que l’únic avantatge clar que veig de tenir-lo a l'escola és una reacció més ràpida. 

És innegable que el sistema educatiu viu situacions d’alta complexitat. Els mestres han de fer front a més diversitat cultural, dificultats d’aprenentatge, comunicatives, ràtios inassumibles… I precisament per això fa mesos que el sector reclama mesures. Però adjudicar aquesta tasca al mateix cos que s’encarrega –per exemple– dels desnonaments genera força dissonància. Costa d’imaginar un mosso coordinant-se amb els serveis socials i amb la comunitat educativa per atendre el cas d’un infant en situació de vulnerabilitat. En tot cas, per què no oferir més psicopedagogs, mediadors o educadors socials? Aquests professionals sí que estan acostumats a sincronitzar-se amb la comunitat educativa o els serveis externs. 

En canvi, el missatge que s’envia des d’Educació desacredita la tasca docent. Primer, perquè el fet que la resposta vingui d’un cos policial genera confusió. L'escola és un espai on es donen situacions educatives que requereixen vincle i acompanyament des d’una mirada pedagògica, no des d’una lògica de control. Per tant, el missatge implícit que s’envia és que els equips docents no tenen la capacitat de gestionar la situació –caòtica, pel que sembla– i que el que cal és una figura d’ordre amb autoritat.

També es perceben els alumnes com a potencialment problemàtics, se’ls estigmatitza i se’ls assenyala. Tot això comporta generar un clima de desconfiança i de tensió allunyat del que seria ideal en un centre educatiu, que ha de ser un espai segur per als infants. Per això, la resposta de la comunitat educativa ha sigut essencial. Normalitzar la presència policial a les escoles seria un error.

En plena onada de mobilitzacions educatives, el Departament potser hauria de repensar el seu modus operandi. El pla pilot amb els mossos, presentat només amb el parer de les direccions, hauria d’haver-se comunicat als claustres. De fet, ja són quatre dels catorze instituts els que s’han fet enrere perquè els mestres no veuen amb bons ulls la mesura.

El mateix passa amb l’acord entre el Govern i els sindicats CCOO i UGT. Un “acord històric per a la millora educativa” presentat sense el suport de tres quartes parts de la comunitat docent. Els mestres donaran la millor lliçó aquestes setmanes que venen: la de no acceptar una imposició sense sentit i sortir al carrer a demanar el que necessiten de debò.