El dol perllongat provocat per la pèrdua d'un ésser estimat pot accentuar el deteriorament cognitiu en persones de més de 60 anys, segons un estudi de l'Hospital del Mar i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El treball, publicat a la Revista Colombiana de Psiquiatria, revela que entre el 7 % i el 10 % de les persones d'edat avançada experimenten aquest tipus de dol patològic, en què el dolor persisteix de forma intensa durant més de sis mesos.

Després de revisar dades d'11 estudis científics, els resultats han mostrat que el dol perllongat pot causar alteracions de la memòria immediata, l'atenció, la velocitat de processament, les funcions executives, la fluïdesa verbal i l'habilitat visuoespacial. Per tot plegat, la recerca ha alertat de la necessitat de detectar i tractar aquest tipus de dol en les valoracions geriàtriques per prevenir conseqüències cognitives.

Entre els símptomes del dol perllongat hi ha una enyorança intensa, preocupacions persistents, pensaments recurrents sobre la persona morta, dificultat per acceptar la pèrdua i per reprendre la vida quotidiana, i també la sensació d’haver perdut el sentit vital. Tanmateix, en les persones grans aquest trastorn pot anar més enllà de l’impacte emocional i afectar també la cognició.

"En funció de la intensitat del dol, del perfil de la persona i de la presència de possibles malalties que ja comportin afectació cognitiva o trastorns psicopatològics previs, aquestes repercussions es poden agreujar i afectar no només l’àmbit emocional, sinó també el cognitiu", ha afirmat Josep Deví, autor principal de l’estudi, neuropsicòleg i psicòleg clínic adjunt de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital del Mar. 

Detectar el dol perllongat en la valoració geriàtrica integral (VGI)

Els investigadors suggereixen incorporar la detecció i l'abordatge del dol patològic a les avaluacions geriàtriques integrals per tractar a temps les seqüeles emocionals i cognitives. "Cal fer-ne un seguiment i, dins d’aquest, oferir un tractament psiquiàtric i psicològic i, si cal, farmacològic, per ajudar la persona afectada a elaborar adequadament el dol i superar-lo", ha considerat Deví.

En aquest sentit, també ha apuntat que, si s’intervé d’aquesta manera i el trastorn per dol perllongat desapareix o els símptomes remeten de manera significativa, i no hi ha cap altra patologia neurològica o cognitiva associada, "és d’esperar que les conseqüències del dol perllongat, tant les emocionals com les cognitives, puguin ser reversibles i remetre".

Tot i que l’estudi s’ha centrat en persones de més de 60 anys, els investigadors han recordat que el dol perllongat també pot afectar persones més joves.