El servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau disposarà a partir del pròxim dilluns, 17 de novembre, un espai per dur a terme avortaments quirúrgics a l'Hospital Dos de Maig. Ho ha anunciat al Diari de Barcelona Elisa Llurba, responsable de la unitat. Amb aquesta mesura, els equips mèdics de l'hospital tornaran a practicar aquest procediment, després que el 2012 n'aturessin la realització per motius religiosos.

El centre, tot i que el gruix de l'activitat sanitària es finança amb fons públics, va deixar de efectuar avortaments aquell any per pressions eclesiàstiques —en els patronats que el gestionen hi ha representants de la catedral de Barcelona— i durant més d'una dècada ha dirigit les dones que havien d'avortar a l'Hospital Clínic i a diferents clíniques concertades.

La situació ha provocat un seguit de queixes per part de grups feministes. Les protestes més constants de l'últim any han provingunt de Guineus del Guinardó, l’assemblea feminista de la zona on se situa l’hospital. “Moltes dones del barri estan desinformades i no són conscients que l’hospital no ofereix un servei que per llei hauria de donar”, explica Laia Izarriaga, membre de l’assemblea. Aquesta prohibició no només nega el dret a l’avortament, sinó que també augmenta l’estigma. Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, explica que “la falta de normalització d’un procés sanitari com és l’avortament provoca que creixi l’estigma i les dones sentin que estan fent alguna cosa dolenta”. 

Per aquest motiu, des de la modificació de la llei al 2023 —on estipula que els centres hospitalaris públics han d’oferir aquesta pràctica— Elisa Llurba detalla que es van iniciar tràmits per prestar el servei. Llurba va arribar al centre el 2017, però assegura que una de les raons per les quals l’hospital no practica avortaments dins del recinte és “per problemes de logística”. La doctora apunta que “el centre no té la suficient capacitat ni espai”.  A més, diu que l’equip sanitari no té cap problema a donar-lo, ja que aproximadament “el 80% del servei d’hospitalització i ginecologia de caràcter mèdic no són objectors”.

Fins ara els avortaments quirúrgics de la zona del Guinardó es derivaven a l’Hospital Clínic de Maternitat, per això s’han buscat altres vies. “Fa dos o tres anys que comptem amb un quiròfan de cirurgia major ambulatòria a Dos de Maig i hem tractat de derivar aquesta activitat allà. Després de dos anys de demanar l’autorització administrativa, ja la tenim des de juliol”, explica Llurba. Està previst habilitar aquest espai el dilluns 17 de novembre, on es derivaran els avortaments fins a les 14 setmanes que requereixen intervenció quirúrgica. En el cas d'aquells que siguin per causa mèdica, l’equip de ginecologia de Sant Pau farà un seguiment de la usuària després del procediment, però en la interrupció voluntària tornaran al centre ambulatori després del procés hospitalari.

Des de la unitat d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) Dreta del CAP Pare Claret, l'hospital de referència del qual és, precisament, el de Sant Pau, el coordinador Octavi Caro explica que van rebre la notícia fa dues setmanes i començaran a derivar a les dones que necessitin sotmetre's al procediment mèdic a inicis de desembre. “Del circuit se'n responsabilitza Sant Pau; nosaltres només ens encarreguem de derivar les pacients. Preferim esperar un temps per veure com funciona, per si sorgeix algun problema, i després ja començarem a enviar-les allà”. 

Sílvia Aldavert assegura que “és una bona notícia que després de tanta pressió social s’incorpori l’avortament dins del servei de Sant Pau”. Fa dos anys que la notícia va ressonant, però mai es confirmava res. Així i tot, Aldavert menciona que “estaria bé que incorporessin l’espai en el mateix centre”, però que al final “són les dones les que han de decidir el que elles volen o no volen”. Laia Izarriaga, de Guineus del Guinardó, apunta que “fer-ho al Dos de Maig no soluciona aquest problema". "Per nosaltres continua sense tocar el conflicte de fons, que és aquesta estigmatització i aquest negar-se que passi pels mateixos llocs”, denuncia.