El Departament de Drets Socials i Inclusió fa una crida per sumar 400 noves famílies als programes d'acolliment familiar per a nens desemparats, prop d'un 50% més de les 886 famílies que ja s'hi ha implicat. Actualment, hi ha uns 260 nens d'entre 0 i 6 anys sota tutela de la Generalitat, dels quals 115 són menors de 3 anys. L'objectiu del Departament, segons relata el mateix conseller Raúl Moreno, és que puguin passar més aviat que tard a càrrec de famílies, començant pels més petits: "És millor per al seu projecte de vida viure en un entorn familiar que viure institucionalitzats". Algunes de les famílies que ja han fet el pas celebren aquest dissabte a Cabrera de Mar (Maresme) la III Jornada de Famílies d'Acollida.

És el cas del Xavi Mallorquí i la Núria Bustamante, una parella que fa tres anys va decidir incorporar un nou membre a la família. Ells ja tenien dos fills biològics, que en aquell moment tenien 4 i 7 anys, i n'arribava a casa un altre de 2 anys. "Era una opció que ja ens havíem plantejat abans i que teníem pendent", relata Bustamante.

Amb un "punt d'inconsciència" i una dosi encara més gran de convenciment per dur a terme un "acte de servei" a la societat per "millorar la vida d'una persona" van començar l'acolliment, amb les dificultats que implicava fer-ho entendre als seus dos fills. Els primers mesos, admeten, van ser "molt difícils".

"Era un nen que picava als nostres i s'escapava", recorda ara Bustamante. La parella explica que ho va gestionar des d'una mirada adulta, però la preocupació era com ho estaven "patint" els altres dos menors. "Ens va servir a tots per aprendre moltes coses", comenta Mallorquí. Tres anys després senten la família "una mica més estabilitzada".

Una altra realitat complexa és la de la Núria Codina, que fa més de sis anys que va emprendre el viatge de l'acollida tota sola. Després d'anys de dedicació exclusiva a la feina i de no haver trobat una parella amb qui tenir fills, va optar per l'acollida. Ho veu també com una manera de "retornar a la societat el que et dona".

L'arribada de la seva filla a casa, que llavors tenia 4 anys, el recorda com un moment "difícil, però bonic". Acostumada a viure sola, va veure com el nou membre de la família li "sacsejava" la vida. A més, l'arribada de la nena va coincidir amb l'inici de la pandèmia per la covid: "No ens quedava una altra opció que fer vincle", ironitza.

Per Codina, una de les gestions més complexes és la de la "motxilla" amb què arriba la seva filla: "Les preguntes van canviant i se l'ha d'anar acompanyant". "No substitueixo ningú. Ella té una mare biològica i una mare del cor", resumeix. Ara, veure la nena somriure mentre dorm després d'uns inicis amb malsons és la recompensa més gran.

Més famílies com aquestes són les que el Departament de Drets Socials i Inclusió vol sumar a la causa. "És una cosa molt bonica: acollir un infant, donar-li un entorn i cuidar-lo", reflexiona el conseller. Raúl Moreno diu que la xifra va creient "molt a poc a poc" mentre les necessitats avui dia són "altes".

El conseller assegura que tenir nens menors de 6 anys sota la tutela institucional és quelcom que es pot "estalviar" en termes socials, ja que per a qualsevol infant és millor viure en un entorn familiar per al seu creixement educatiu i desenvolupament vital. És per això que insisteix ara a reclamar "solidaritat i col·laboració" a les famílies catalanes.

Per facilitar el procés d'acolliment, la Generalitat està ampliant la xarxa d'Espais de Visites per a Infants i Adolescents (EIVA) i desenvolupant un nou decret per agilitzar el procés de les persones que volen acollir. De tot plegat se'n parla aquest dissabte a la III Jornada de Famílies d'Acollida amb l'objectiu d'impulsar mesures que afavoreixin el sistema.

Text de Jordi Pujolar