- entrevistes -
Per Pau Mora
Publicat el 01 de gener 2025

Poca gent pot dir que està dins del top 5 de qualsevol clasificació a nivell mundial. Eduard Coll és un d'aquests privilegiats. El mataroní ocupa la quarta posicio al rànking mundial de jugadors de bàsquet 3x3 de 18 anys o menys, el primer no nord-americà. Un esport encara incipient, però amb molta projecció.

Amb aquesta edat ja ha estat subcampió europeu U17, ha guanyat els campionats d'Espanya i aquest estiu passat es va quedar a les portes de convertir-se en campió mundial U18 perdent la final contra els Estats Units. La perspectiva de futur, els pensaments i la mirada d'una de les gran promeses del bàsquet 3x3 actualment.


Què li diries algú que no ha tingut contacte amb el bàsquet 3x3?
Li diria que abans de crear-se cap opinió, que el provi. Posa’t a jugar. Encara hi ha molta gent que pensa que el 3x3 es bàsquet de carrer, però no saps el que és fins que no ho proves. A mi em va passar. No és només un esport per jugar durant l’estiu per passar l’estona. És un no parar, frenètic, diferent, 10 minuts en els que no pares. Una vegada ho proves ho entens.

Com arriba el 3x3 a la teva vida?
He jugat pel Joventut de Badalona cinc anys dins la seva estructura 5x5. Fa dues temporades vaig marxar a la UE Mataró i el nostre entrenador, en Sergi Teodoro, va pensar que seria una bona oportunitat per nosaltres provar el 3x3. El fet de no estar en posició de jugar campionats d’Espanya a nivell de 5x5 va ajudar a prendre la decisió. Des d’aquell febrer vam començar a compaginar la lliga de bàsquet 5x5 amb el circuit 3x3.

I com vas viure el fet de que les dues competicions es solapessin?
La temporada de 5x5 manté la seva regularitat setmanal i es busquen caps de setmana per encabir les jornades 3x3. Son jornades on es concentren tots els equips que participen d’aquesta lliga i arribem a jugar diversos partits al mateix dia. Encara la lliga 3x3 funciona a remolc de la 5x5, però estic còmode amb l’actual calendari malgrat hi hagi coses a millorar.


A què et refereixes?
Hi ha hagut caps de setmana que hem arribat a jugar partits 5x5 pel matí i competició 3x3 per la tarda. Entenc que es tracta d’una lliga encara nova i li queden moltes coses per millorar, però el fet de doblar jornades fa que els equips no arribin en igualtat de condicions.

Creus que és podrà arribar a desmarcar el 3x3 del 5x5 en algun moment?
Sí, de debò que crec que sí. Cada vegada hi ha més jugadors professionals que s’hi dediquen exclusivament, cada vegada hi ha més oportunitats. De moment la majoria d’aquests jugadors venen directament del 5x5, com a alternativa, però hi ha molts clubs que estan creant les seves acadèmies dedicades 100% al 3x3 i arribarà un moment en el que l’esport guanyi aquesta independència.

Les institucions estan donant el suport adequat perquè això sigui possible?
Sí, però veient el que hi ha fora d’Espanya a molts altres llocs del món ja s’ha aconseguit que el 3x3 funcioni més enllà del 5x5. Sèrbia és un bon exemple. Les seleccions espanyoles cada vegada creixen més, però encara ens falta presència a nivell mundial. Aquí encara està molt arrelada la cultura del 5x5 i potser és això el que fa que costi una mica més que el 3x3 guanyi el seu espai propi.


Quina categoria prefereixes: 3x3 o 5x5?
Malgrat no ho sembli són modalitats molt diferents. Porto una vida jugant 5x5 i només dues temporada amb el 3x3: molt exitoses, això sí, però només dues temporades. Al final el 5x5 és el 5x5 i si hagués de decidir ara et diria aquesta modalitat. És veritat que el 3x3 ha estat un gran descobriment i sent conscient de tot el que està per venir no descarto que algun dia renunciï al 5x5 per dedicar-m’hi.

T’hi veus com a professional?
Considero que hi ha moltes més opcions dins del 3x3, molta menys competència. El 5x5 segueix sent el bàsquet que juga tothom, la base de tot. Les condicions físiques necessàries per convertir-te en professional també son diferents, hi ha jugadors més petits i ràpids dins del circuit 3x3. A més, cada vegada s’hi mouen més diners, al World Tour (la màxima competició a nivell mundial) es guanya molta pasta. Competir per tot el món de forma regular seria fantàstic. Ho he pensat moltes vegades parlant amb mi mateix.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —