Un dels habituals del Festival de Sant Sebastià, l'actor Eduard Fernández (Barcelona, 1964), ha aterrat aquest dimecres a la cita basca per presentar-hi la pel·lícula El mal padre, dirigida per Roberto Bueso. El film, un drama familiar amb elements de comèdia que competeix a la secció oficial a competició per la Concha d'Or, gira al voltant de la paternitat, les ferides familiars i la possibilitat de reconciliar-se amb el passat. En declaracions als mitjans, Fernández creu que la revisió actual de la masculinitat és "una oportunitat per als homes" per redefinir el rol que volen jugar com a companys o com a pares, un "ofici" que qualifica de "molt difícil" i del qual "s'aprèn dia a dia". La pel·lícula arribarà als cinemes el 20 de novembre. 

A El mal padre, Eduard Fernández interpreta Santiago Balmes, un escriptor i acadèmic de prestigi que fa anys que està allunyat dels seus tres fills perquè va abandonar la família per una altra dona, una decisió que va deixar una ferida profunda en els fills i que ha marcat la relació familiar durant anys. Poc abans de Nadal, Santiago els reuneix i els demana passar uns dies junts a la casa de la costa on estiuejaven quan eren petits. El retrobament els obliga a tornar a un espai carregat de records i a afrontar allò que ha quedat pendent entre ells i el seu pare.

Els tres germans arriben a aquesta trobada amb visions diferents del pare i de la seva pròpia infància. La convivència fa aflorar els retrets, els secrets i les ferides antigues, però també obre la possibilitat d'entendre millor què va passar i qui és realment Santiago. El conflicte, a més, és especialment rellevant per al fill petit, l'Alberto, a punt de convertir-se en pare per primera vegada. La situació l'obliga a mirar el seu propi pare des d'una perspectiva nova i a preguntar-se quin tipus de pare vol ser ell.

Un personatge difícil de redimir

Eduard Fernández explica que, com a actor, sovint tendeix a voler “salvar” els seus personatges, però que amb el protagonista d’El mal padre s’ha trobat amb algú difícil de redimir. Al seu entendre, Santiago és la definició perfecta d'un "mal pare" amb “un ego descomunal”, entregat només a les drogues i a la seva pròpia ambició. “No tenia en compte la família i només volia triomfar, que tothom l’escoltés i l’admirés”.

Per a l’actor, però, aquesta necessitat d’admiració amaga una ferida profunda, que tapa amb un "orgull desbocat" i una capacitat infinita per justificar les seves decisions. En aquest sentit, hi veu paral·lelismes amb els "intel·lectuals ex d’esquerres que tiren cap a la dreta que ens sonen una miqueta a tots”.

Preguntat sobre si rodar El mal padre l’ha fet reflexionar sobre la seva manera d'exercir la paternitat, Fernández creu que portava "els deures fets de casa”. En canvi, sí que li ressonen les dificultats d’una generació que havia de conciliar les ambicions personals amb la família. "Quan és pare, cap als 30 o 40 anys, tens moltes coses a fer encara per tu i el protagonista ve d'una generació en què això es permetia", sosté.

"Amb un bon discurs pots argumentar qualsevol cosa"

L'actor també destaca la capacitat del seu personatge per construir un discurs que pot resultar convincent, fins i tot quan defensa idees qüestionables. “Si un sap fer discursos, pot argumentar qualsevol cosa”, una lliçó que va aprendre de la seva estada a Els Joglars amb Albert Boadella.

És precisament aquesta capacitat de seducció la que el converteix en un personatge atractiu. “La dificultat estava entre fer un home desagradable però, alhora, que mantingués l'empatia i el magnetisme per a l'espectador", apunta.

Text de Violeta Gumà Jaume